Anar al contingut

Ermita de Santa Bàrbara (Ademuz)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ermita de Santa Bàrbara (Ademuz)
Vista fronto-lateral esquerra de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia). XVII.

L'ermita de Santa Bàrbara és un santuari catòlic situat en Ademuz, Racó d'Ademuz, província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya).

Erro al crear miniatura:
Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall de la espadaña. XVII.
Erro al crear miniatura:
Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall de la frontera principal. XVII.
Erro al crear miniatura:
Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall de la espadaña i el Pico Castro al fondo. XVII.
Erro al crear miniatura:
Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall de la frontera principal. XVII.
Erro al crear miniatura:
Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall de la frontera principal. XVII.
Erro al crear miniatura:
Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall de la espadaña. XVII.
Erro al crear miniatura:
Vista interior de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall del testero. XVII.

Les ruïnes de l'ermita varen ser declarades Be de Rellevància Local per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana (2007).[1]

Ubicació

Les ruïnes de l'ermita es troben en el cerro del castell que corona la població, dins de lo que fora el recint de la fortalea migeval.

Ocupa part del solar de la primitiva parroquial intramurs de Sant Pedro, fundada en el XIII, despuix de la conquista cristiana de Pedro II d'Aragó (1210).[2]

Les ruïnes ocupen un lloc estratègic, puix des del seu solar pot contemplar-se un dels millors panorames de la comarca, fins al punt de constituir un verdader Mirador sobre la vega del Turia, el barranc sec i la desembocadura del Bohilgues, que rendix les seues aigües per baix de la població.[3]

Història

En les «Relacions Geogràfiques» (1921) de Vicente Castañeda Alcover (1884-1958) , feta a pregària del geógrafo Tomás López (XVIII), es diu:

«En una hermita que hai a on va estar el castell, es conserva i venera una menuda creu d'erre, que acostant-se alguna tempestat, silva, sua, tira a llarga distancia purnes i es corona d'una espècie d'estreles; de tot lo qual i d'algunes atres particularitats va informar al Papa el bisbe de Segorbe don Francisco Gavaldá a la mitat del sigle passat (sigle XVII) en la seua visita ad limina».[4]
Del paisage, ànima del Racó d'Ademuz, Alfredo Sánchez Garzón

Certament, el bisbe de Segorbe, fra Francisco Gavaldá Guasch (1652-1660), en la seua célebre «Relació» de 1656 informa al Papa Alejandro VII (1655-1667) de tot lo relatiu al terremot ocorregut en eixa data i dels desastres que va ocasionar en la vila, incloent la destrucció del castell, de la vella parroquial intramurs de Sant Pedro, i de les propietats presuntament miraculoses d'aquella creu.[5] De l'assunt de la creu que «chillava»·quan hi havia tormenta, es va ocupar també el Sant Ofici, «sense que en la vila d'Ademuz es coneguera el resultat de les diligències instruïdes pel rigorós secret de l'Inquisició en les seues actuacions».[6]

Del presunt milacre de la creu d'Ademuz va donar complida explicació el botànic Cavanilles -que va estar en el lloc a principis de setembre de 1792-: «Una llaugera tintura de física, i tal qual instrucció en l'artícul d'electricitat aclararia fets, i disiparia preocupacions, filles de l'ignorança», puix com be diu l'ilustrat naturaliste, els milacres «sabem no es produïxen sense necessitat».[7]

Destruïda la vella parroquial de Sant Pedro en el terremot del 7 de juny de 1656, aixina com el propi castell,[8] va ser construïda en eixe mateix sigle l'ermita de Santa Bàrbara.

Contra els murs d'antiga parroquial es trobava el primitiu cementeri de la població, el fossar de Sant Pedro i la célebre Creu que chilla,[9] que emetia misteriosos sons quan s'acostava alguna tormenta perniciosa.

Des de la seua construcció, a finals del XVII, principis del XVIII, l'ermita de Santa Bàrbara es va conservar en relatiu bon estat, no obstant els retocs, anexos i obres de manteniment que necessitara a lo llarc de la seua existència. Les fotografies que es conserven dels anys trenta, aixina ho demostren, veent també que en la frontera principal posseïa un pòrtic cobert sobre l'entrada, en alvertent a dos aigües.[10]

Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), va sofrir els embats de la revolució, puix l'ermita va ser saquejada, el seu retaule i altar destruït, els seus ornaments desapareguts, sofrint també desperfectes en la seua fàbrica.[11] Segons testimonis, el desteje de l'ermita va tindre lloc poc despuix de la guerra, per a costejar els bancs de la parroquial:

«[...] despuix de la guerra l'iglésia s'omplia de gent, pero estava molt arruïnada, no hi havia ni bancs. Llavors se'ls va ocórrer al retor i a l'alcalde de llavors, destejar l'ermita (de Santa Bàrbara) i vendre les teixixques i la fusta, que era de pi, per a costejar el mobiliari del temple. En els diners obtinguts varen fer uns bancs de chop i els varen pintar de negre, aixina va ser com varen omplir l'iglésia de bancs, dos rencs de dalt avall...».[4]
Ángel Aparicio Dumenge, l'últim sacristán d'Ademuz, Alfredo Sánchez Garzón

Quan Lluch Garín va visitar les ruïnes de l'ermita -el 7 d'agost de 1957-, comenta: «Allí, en la part alta de la loma, s'alçaven les ruïnes de la famosa Ermita de Santa Bàrbara, entre les que vaig vore a una viejecita assentada sobre unes pedres sellars junt a una rabera de borregos blancs i negres que pasturava al socaire dels murs desmochados». Curiosament, l'autor no descriu el seu interior, perque ya estava arruïnat en motiu del desmonte de la seua cobertura per a l'aprofitament de les teixixques i fustes. La fotografia que coloca per a ilustrar el seu text deu ser anterior, ya que en l'image l'ermita conserva encara la seua techumbre, quan resulta evident que a dita data ya no la tenia.[12]

De la fàbrica

Les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara s'ubiquen en l'extrem occidental del recint del castell d'Ademuz, a la vora del cantil de «El Solà». El seu planta és allargada, orientada en posició noreste(capçalera) suroest peus), en la frontera principal mirant a ponent.

Els seus murs són de pedra tallada en tot el seu perímetro, en un saledizo en la capçalera, costat del evangelio (esquerra) i un machón de fàbrica posterior en la frontera oriental.

En el saledizo de capçalera (costat del evangelio) pot vore's encara un buit en arc de mig punt que aprofitava com espadaña per a la campana, i una tragaluz allargat, tipo arpillera en el mur lateral.

El cos eixint albergava la sacristia, a la que s'accedia des de l'interior del santuari. Posseïa també una obertura en el mateix mur que li comunicava en un atre recint anexe a l'ermita per eixe mateix costat, que servia de vivenda als ermitaños o «santeros» cuidadors del lloc.

La porta principal es troba en la frontera de ponent (suroccidental), els seus murs són de pedra sillera i posseïx arc recte i dos obertures, una a cada costat de l'entrada. L'atri exterior cobert que posseïa va desaparéixer en el desteje de l'edifici. Les seues parets interiors encara conserven restants del revoque d'algeps. En el mur del evangelio hi ha un buit a modo d'hornacina, junt a l'obertura que comunicava la nau de l'ermita en el cos saledizo, corresponent a la sacristia.

No obstant trobar-se en ruïnes des dels anys quaranta del XX, la silueta de l'ermita en la part alta del cerro del castell resulta consustancia a l'image de la vila.

Cult

Encara que el ruïnós ermitorio carix de cult, encara es conserva l'antiga tradició de la 'Festa de la Santa Creu, en el més de maig: moment en que despuix de la missa en la parroquial es puja fins al lloc de les ruïnes per a la Bendició de Térmens, cerimònia que té per objerto propiciar les bones collites en el terme municipal ademucero.

Galeria

  • Erro al crear miniatura:
    Ermita de Santa Bàrbara. Sigle XVII. Ademuz.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista fronto-lateral esquerra de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia). Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall del machón meridional. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall de la frontera suroccidental. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall de la espadaña. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall de l'interior. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista interior de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall de l'entrada a la sacristia. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista interior de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall de la espadaña. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall de la trabazón dels sellars en l'àngul suroriental. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Panorama suroriental de la vall del Turia des de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall del Pico de la Molga al fondo.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall del machón en el mur meridional. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall del machón en el mur meridional. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall del depòsit de l'aigua potable que abastix a la població al fondo. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall del Pico Castro al fondo. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall del frontis, entrada i vans laterals. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista interior de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall del testero i de l'entrada a la sacristia. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista general (suroccidental) de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia). Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall del recint de la sacristia i solar corresponent a la casa del ermitaño. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall del recint de la sacristia i solar corresponent a la casa del ermitaño. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall del recint de la sacristia i solar corresponent a la casa del ermitaño. Sigle XVII.
  • Erro al crear miniatura:
    Vista meridional de la vall del Turia des de les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara en Ademuz (Valéncia), en detall del Pico de la Molga i el viaducte de la CN-330 al seu pas front a la localitat. Sigle XVII.

Vore també

Referències

  1. ↑ Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007).
  2. ↑ Eslava Blasco, 2001, pp. 20-30.
  3. ↑ Sánchez Garzón, 2014: Des del Mirador del Castell d'Ademuz
  4. ↑ 4,0 4,1 Sánchez Garzón, 2007, p. 269.
  5. ↑ Presó Ortí, 1989, pp. 1.519-1.523.
  6. ↑ Rubio Herrero, 2001, p. 51.
  7. ↑ Cavanilles, 1797, p. 78
  8. ↑ Eslava Blasco, 2009, pp. 8-15.
  9. ↑ Eslava Blasco, 2003, pp. 16-26
  10. ↑ Rubio Herrero, 2001, p. 107
  11. ↑ Sánchez Garzón, 2011, pp. 185-193.
  12. ↑ Sánchez Garzón, 2016: Ángel Aparicio Dumenge, l'últim sacristán d'Ademuz

Bibliografia

  • Castañeda i Alcover, Vicente (1921). Relacions Geogràfiques, Topogràfiques i Històriques del Regne de Valéncia/ Fetes en el sigle XVIII a pregària de Don Tomás López/ Les publica, en notes, auments i comentaris Vicente Castañeda i Alcover, de la Real Acadèmia de l'Història/ Província de Valéncia, Madrit, Tip. De la Revista d'Archius, Biblioteques i Museus. ISBN 84-482-1840-X (Volum II)
  • Presó Ortí, Mª Milacres (1989). Relacions sobre l'estat de les diòcesis valencianes, Edita Generalitat Valenciana, Valéncia, tom III [Segorbe].
  • Cavanilles, Antonio Josef (1797). Observacions sobre l'Història Natural, Geografia, Agricultura, Població i Fruts del Reyno de Valéncia, Madrit, pp. 70-78.
  • Eslava Blasco, Raúl: [enllaç trencat]
  • Eslava Blasco, Raúl: [enllaç trencat]
  • Eslava Blasco, Raúl: Ademuz i el seu patrimoni històric-artístic. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0
  • Eslava Blasco, Raúl: [enllaç trencat]
  • Lluch Garín, Luis B (1980). Ermites i paisages de Valéncia, Edita Caixa d'Aforros de Valéncia, Valéncia, vol. I, pp. 530-534. ISBN 84-500-3983-5 (volum I)
  • Rubio Herrero, Samuel (2001). Història verdadera de la creu que chilla i fundació de l'Hospital de Sant Joaquín. Ademuz. ISBN 84-606-3092-7
  • Sánchez Garzón, Alfredo (2000). Ermites desaparegudes d'Ademuz: Santa Bàrbara, en Des del Racó d'Ademuz, Valéncia, pp. 144-147. ISBN 84-931563-0-2

Enllaços externs

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ermita_de_Santa_Bàrbara_(Ademuz)&oldid=1506739»