Erke
El erke[1] o erque[2] (del quechua irqi o irq'i ‘infant, llorón’),[3][4] també cridat coroneta o càpia, és un instrument de vent, en diferents formes i tamanys típic en celebracions públiques en el noroest d'Argentina (províncies de Jujuy, Salta i Tucumán) i sur de Bolívia.[5]
Estructura
Este instrument musical aerófono, que en la República Argentina li'l coneix en el nom de "canyes" (per la zona de Hornillos, en Bota, a on abunda la canya en la que es fabrica l'instrument), "corneta" (en Jujuy i en Bota), "corneta andina", "erke", "erque", "trompa dels Andes", "trutruka" o “càpia” i és utilisat en celebracions típiques en el nort d'Argentina i sur de Bolívia.[6]
Està format per 5 o més trams llarcs de canya units en els seus extrems i formant un sol tubo. Al tubo format per les canyes se li eliminen els nucs interiors i exteriorment pot aparéixer forrat en budell o llana. En l'extrem superior posseïx un pabelló de banya vacuna o de latón. Els sons s'obtenen per mig del bufe, les notes es graduen tapant o destapant la part ampla en la mà.
L'extrem inferior posseïx una embocadura per a on es bufa. Este instrument pot alcançar una llongitut de tres a sèt metros; la "canya" tarijeña sol medir 4 metros. El erke típic carix de lengüeta en el seu embocadura, complint la funció d'esta la mateixa llengua de l'ejecutante introduïda dins d'un orifici lateral de la canya.
Història
El seu orige ve inicialment de la Canya, com a instrument típic de les tribus dels moyo moyos (o lacaxas), que eren natius dels contraforts de la zona alta i part de les valls de Tarija com també dels Chichas (nor i sur Chichas al sur del país) Posteriorment es va ser integrada a la tradicional festa de Sant Roque en les danses dels Chunchos.
En acabant de que la malaltia de la llepra, a finals del XIX, haja aplegat a Tarija, apareix la devoció a San Roque, festa en la qual s'ampren la dansa dels Chunchos (que té el seu orige de les tribus churumatas-chanés), els "erques" tradicionalment cridats "Canyes" en Tarija, que segons cròniques colonials s'utilisaven per les persones criollas i mestizas del camp cap a la ciutat de Tarija, més específicament en el partit o curato de Canasmoro, la festa alcança la popularitat a mitan del XX, data en la qual es difon este instrument en les valls del sur de Chuquisaca, Sud Chichas, Nor Chichas en l'extrem sur de Bolívia i el altiplà del noroest argentí, encara que es difon de manera distinta ya que en lloc d'expandir-se més a regions vallenses i ser utilisades per gent llauradora com en Tarija; es va estendre a regions altiplanicas i varen ser utilisat per indígenes i en menor mida per llauradors, pero gràcies a l'expansió de l'instrument cap a l'Argentina va ser nomenat pel idioma quechua "erk'i", que en l'espanyol significa "banya" ya que són fets d'eixe material, es va quedar la forma d'escriure i forma de pronunciar la paraula en l'Argentina, Nor i Sur Chichas i en el sur de Chuquisaca; mentres que en Tarija, quan a l'instrument li'l va donar el nom com "erk'i", va ser molt complicat per a la gent chapaca de camp i de ciutat pronunciar de manera originària, d'eixe modo, com la majoria de les paraules originàries en Tarija, es castellanizó la paraula per la dificultat de pronunciar-la i es va quedar com "erque", a lo que també els argentins i chuquisaqueños del sur ho pronuncien de forma intercalada. [7][8][9]
Encara que en la segona mitat del XX conjunts musicals de proyecció folklòrica andina eixecuten el Erke per als seus recitals, entre els aborigen i criollos de l'àrea andina el erke és eixecutat només ritualment (per eixemple, en ocasió dels misachicos).
Tradicionalment només són varons adults els que eixecuten el erke, considerant-se en poblacions aborigen una profanació acarreadora d'infortuni el fer-los sonar fòra dels rituals. La desgràcia més lleu que es creu carreja la violació de les normes és que es produïxquen gelades en ple estiu. Este instrument és acompanyat en la quena, i en els entanques bolivians en la tambora.
Vore també
Referències
- ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE) (2024-03-18). «erke» (en es). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-08-17.
- ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE) (2024-03-18). «erque» (en es). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-08-17.
- ↑ Itier, César (2017). Diccionari quechua sureño: castellà (en un índex castellà-quechua), 1 a edició edició, Editorial Commentarios, p. 106-107. ISBN 978-9972-9470-9-4. Consultat el 2024-08-12.
- ↑ Perú. Ministeri d'Educació. Direcció general d'Educació Bàsica Alternativa, Intercultural Bilingüe i de Servicis Educatius en l'Àmbit Rural Direcció d'Educació Intercultural Bilingüe; Chuquimamani Valdre, Nonato Rufino; Saavedra Sales, Holger; Castell Ccanto, Julia(2021).«Yachachinapaq simikuna - Urin Qichwa : vocabulari pedagògic quechua meridional».Ministeri d'Educació (Perú).Llima:: 141.Consultat el 2024-08-17.(en other)
- ↑ Patiño, Roberto. «La caixa i el erque, instruments musicals típics del Carnestoltes», El País, 15 de febrer de 2015. Consultat el 15 de març de 2019.
- ↑ «EL ERKE» (en espanyol) pàg. El Arcón dela Història.
- ↑ País, Redacció Central / El (9 de maig de 2018). «La canya, el melancòlic instrument Chicheño i tarijeño» (en es). El País Tarija. Consultat el 5 de maig de 2020.
- ↑ Castellans, Ricardo Àvila (7 d'octubre de 2018). «Els Chunchos, Símbol de la Festa de Sant Roque (Primera part)» (en es). El País Tarija. Consultat el 5 de maig de 2020.
- ↑ País, Redacció Central / El (11 de setembre de 2018). «De Sant Bernardo a Sant Roque, el patró de Tarija» (en es). El País Tarija. Consultat el 11 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erke» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.