Erkencho
El erkencho[1] o erquencho,[2] també cridat erkecito, és un clarinet idioglótico derivat del pututu, compost per una filtre de dèu a tretze centímetros de llarc que posseïx una lengüeta batiente (la lengüeta és part de la filtre) i un banyes vacú o caprino que complix la funció d'amplificar el sò, molt similar al Shofar.
Alguns autors ho consideren com dos o una variant de menor tamany del erke. Este instrument es troba en el Sur bolivià i en el Nort argentí.[3] El erkencho és, acústicament, un clarinet tritónico. El seu sò es deu a la vibració d'una lengüeta, que a la seua volta és el resultat d'un tall realisat en el cos mateix de la canya anomenada també pajuela (fig. 12 del capítul aerófonos).
Esta lengüeta es comporta igual que les dels clarinets - lengüetas cridades genèricament canyes, perque es construïxen en este material i que actuen quan l'aire és forçat a passar fada l'interior de l'instrument pròpiament dit: tubos o banyes. Es deu adquirir certa pràctica per a medir l'intensitat en que els llavis deuen eixercir pressió sobre la lengüeta. Una pressió desmesurada bloqueja tant el passage de l'aire com la possibilitat de vibració de la lengüeta. Pel contrari si li la deixa totalment fluixa, l'aire passa sense produir vibració alguna al tubo. En algunes pajuelas, una volta realisat el tall, la lengüeta queda molt pegada al tubo. En estos casos s'usa el recurs de travessar un prim filament, extret de la mateixa canya, que a manera de falca separa lleument la lengüeta, en lo que facilita la seua capacitat de vibració. Les altures dels sons estaran condicionades únicament al tamany de la canya, mentres que les dimensions de la banya eixerciran una influència sobre la potència del sò, ya que actua com caixa de resonància. Els sons es poden modificar de dos maneres distintes o be en el recurs d'amprar simultàneament estos dos procediments:
Aumentant la potència de la columna d'aire i pressionant al mateix temps els llavis en una major intensitat, en el cas de la qual sona més agut per aument del número de vibracions. A l'inversa, afluixant la pressió dels llavis i el cabal de l'aire, el sò descendix als graus més greus del concorde. Introduint la canya en la boca, la lengüeta s'allarga dins de la cavitat bucal i el sò és més greu. Pel contrari, en traure cap a fòra la canya en lo que la lengüeta s'acurta el sò es fa més agut.
Encara que les notes del concorde perfecte major es perceben clarament en tota eixecució realisada en erkencho les melodies conseguides tenen tendència a esgolar-se en forma de glisandos com si una nota, abans de resoldre en una atra, passarà per tots els tos, semitonos, quartos de tons i comás possibles, recordant-nos el puríssim i tradicional estil dels bagualeros i les bagualeras nortenyes, quan canten les seues coples en eixa càrrega d'emoció inimitable, profusament adornat en portamentos o arrastres; vibratos i mordentes que els copleros denominen en el terme "kenko".
Vore també
Referències
- ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE) (2024-03-18). «erkencho» (en es). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-08-17.
- ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE) (2024-03-18). «erquencho» (en es). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-08-17.
- ↑ «ERQUENCHO» pàg. kaypacha.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erkencho» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.