Eriosyce limariensis, és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Eriosyce, dins de la família Cactaceae. És endèmica del centre de Chile, específicament del nort de la regió de Coquimbo.

Erro al crear miniatura:
Eriosyce limariensis

Descripció

editar

Eriosyce limariensis és una espècie de cactus de porte solitari. El cos presenta una coloració alguna cosa grisa verdosa i una forma prou globosa. En estat de floració alcança entre 5 i 15 cm de diàmetro. L'àpiç apareix sense espines i notablement pla. La planta desenrolla una raïl napiforme curta i cònica, de consistència dèbil a forta, en un coll a penes estretit.

Erro al crear miniatura:
Porte de la planta

En els eixemplars floríferos, el brot desenrolla entre 13 i 20 costelles, encara que en plantes de major edat este número pot alcançar fins a 30. Les costelles medixen entre 0,8 i 1,5 cm d'altura i presenten un contorn crenado fins a la mitat o inclús més. Els tubèrculs s'engrossen en la zona de les areolas i es prolonguen cap a arrere, a on s'estretixen de forma progressiva. En freqüència terminen en un mentó ben marcat, llaugerament orientat cap a l'exterior. Les areolas se situen sobre els tubèrculs i llaugerament en la seua pendent superior, sense descendir fins als clavills entre costelles. Presenten color blanc, un aspecte apelfat i medixen de 6 a 12 mm de llongitut i de 3 a 5 mm d'esgambi. La separació entre areolas se situa entre 1 i 2 cm.

Les espines presenten inicialment una coloració parda en la punta més obscura i en el temps adquirixen tons grisos. Generalment es curven cap a dalt, encara que en alguns casos apareixen rectes i de forma subulada. La planta desenrolla entre 6 i 10 espines radials, dispostes preferentment de forma lateral, en llongituts que varien entre 1,5 i 4 cm; les superiors resulten les més llargues. L'espina central sol ser una, encara que en ocasions apareixen fins a quatre dispostes en creu, en llongituts compreses entre 2 i 4,5 cm.

Erro al crear miniatura:
Planta en floració

Les flors alcancen entre 3,5 i 5,5 cm de llongitut. S'òbrin àmpliament i presenten un llauger perfum. Els pétals es disponen en forma d'embut i medixen d'1,5 a 3 cm de llongitut i de 5 a 12 mm d'esgambi. Presenten una forma llanceolada a més llineal, en un àpiç que varia de redonejat a largament acuminado. El color és groc sofre clar i, en la majoria dels eixemplars, mostren una franja central púrpura ampla; en atres poblacions esta franja resulta estreta o pot faltar per complet.

Erro al crear miniatura:
Detall de la flor

l'ovari presenta una forma casi globosa i medix de 6 a 12 mm. La seua coloració varia del oliváceo al rojós i mostra chicotets copos de llana blanca junt a escates estretes d'1 a 2 mm de llongitut, en colors diversos. La cambra nectarífera medix entre 2 i 5 mm i presenta una forma aproximadament cupuliforme, en un fondo que varia del roig al groc mel. Permaneix semicerrada en la part superior pels filaments basals. Per damunt d'esta cambra, el tubo floral alcança entre 8 i 15 mm de llongitut, presenta forma infundibuliforme i un esgambi en la boca d'entre 1,4 i 2 cm. L'interior és de color pàlit i l'exterior mostra un aspecte similar al de l'ovari. Les escates del tubo passen gradualment als pétals i en la vora apareixen cerdes blanquecinas d'entre 1 i 2 cm de llongitut.

Els filaments presenten color groc clar i solen mostrar tonalitats rojoses cap a la part superior. Alcancen entre 5 i 12 mm de llongitut, en els més llarcs situats en la zona superior. Les anteres són de color crema i les insercions no apareixen en els 2 a 4 mm immediatament per baix de la vora del tubo floral. l'estil presenta color roig i desenrolla entre 8 i 10 lòbuls estigmàtics, de 4 a 6 mm de llongitut. Estos lòbuls mostren tonalitats que varien del pardo rojós al roig groguenc o al groc clar i se situen a l'altura de les anteres superiors o clarament per damunt d'elles.

El frut és ovoide, de paret grossa i consistència carnosa. Presenta una coloració rojosa, un interior buit i alcança fins a 2,7 cm de llongitut. L'obertura es produïx per mig d'un poro basal.


Les llavors medixen aproximadament 1 mm de llongitut i 0,7 mm d'esgambi. Presenten color pardo negrenc, una quilla dorsal ben marcada i una superfície groserament tuberculada i estriada. El fil se situa en posició basal, presenta forma ovalada i una llaugera oblicuitat.[1][2]

Distribució i hàbitat

editar

L'àrea de distribució natural d'esta espècie es restringix al centre de Chile, localisant-se principalment en la Cordillera de la Costa i en les estribacions andinas del nort de la regió de Coquimbo. El seu ranc de distribució s'estén des de la ciutat de Coquimbo cap al sur, alcançant les valls del riu Els Molles i del riu Limarí, aixina com zones de l'interior pròximes a la localitat de Combarbalá. Habita principalment en biomas desérticos o de xara seca.[1][3]

Referències

editar
  1. 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, pp. 262-263. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. «Pyrrhocactus limariensis F.Ritter. spec. nov.».Kakteen Südamerika.
    956-957.Consultat el 06-01-2026.
  3. «Eriosyce limariensis (F.Ritter) Katt. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-06.