Raïl napiforme
En botànica, es denomina raïl napiforme (o siga, en forma de nap) a aquella raïl primària central, nítida i dominant sobre les raïls laterals, que s'engrossa total o parcialment per acumulació de substàncies de reserva, complint la funció d'orgue reservante de nutrients. Este tipo de raïls especialisades solament es produïxen en dicotiledóneas. La carlota (Daucus carota) i el nap (Brassica rapa) són eixemples de raïls napiformes.[1] La majoria de les voltes intervé una gran part del hipocótilo en la constitució d'este tipo de raïls per lo que estos òrguens poden resultar morfològicament heterogéneus i, a pesar de la seua semblança externa, poden presentar considerables diferències en la seua estructura anatòmica.
Aixina, en les denominades raïls caulinotuberosas el engrosamiento ocorre tant en la raïl principal com en l'hipocótilo. La remolacha forrajera (Beta vulgaris var. crassa) i el rave són eixemples d'este tipo de raïl reservante. En el cas del colinabo (Brassica napobrassica) i de l'api (Apium graveolens) el segment del brot que seguix al hipocótilo, i que inclús presenta fulls normals, també s'haja involucrat en el engrosamiento.[1]
Vore també
Referències
Bibliografia
- Gola, G., Negri, G. i Cappeletti, C. (1965). Tractat de Botànica. 2.ª edició. Editorial Llabor S.A., Barcelona, 1110 p.
- Strassburger, E. 1994. Tractat de Botànica. 8.ª edició. Omega, Barcelona, 1088 p. ISBN 84-7102-990-1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Raíz napiforme» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.