Equilibri ecològic
El equilibri ecològic o balanç de la naturalea és la teoria que nos propon que els sistemes ecològics estiguen en un equilibri estable (homeostasis), és dir, que un chicotet canvi en algun paràmetro en particular (per eixemple, el tamany d'una població en particular) serà corregida per la retroalimentació negativa que durà el nou paràmetro per a dur al seu «punt d'equilibri» original en el restant del sistema. Es pot aplicar en poblacions depenents uns d'uns atres, per eixemple, en els sistemes depredador/presa, o les relacions entre els herbívors i la seua font d'aliment. A voltes també s'aplica a la relació entre els ecosistemes de la Terra, la composició de l'atmòsfera i el clima del món.
L'hipòtesis de Gaia és un equilibri de la teoria basada en la naturalea que sugerix que la Terra i la seua ecologia poden actuar com a sistemes coordinats a fi de mantindre l'equilibri de la naturalea.
La teoria de que la naturalea està en permanentment equilibri ha segut desacreditada en gran manera, ya que s'ha trobat que els canvis caòtics en els nivells de població són comunes, no obstant, l'idea seguix sent popular. Durant la segona mitat del XX, la teoria va ser reemplaçada per la teoria de catàstrofe i la teoria del caos.
Història
El concepte de "equilibri de la naturalea" té raïls antigues, encara que la seua formulació científica es va consolidar en l'ecologia dels sigles XIX i XX. Es basava en l'idea de que les poblacions de depredadors i preses tendien a mantindre un balanç relativament estable en el temps.[1]
Durant gran part del XX, la noció d'equilibri va dominar l'investigació ecològica i va orientar també la gestió dels recursos naturals. A partir d'ella es va difondre l'idea, comuna entre certs conservacionista, de que la naturalea funcionava millor sense intervenció humana i que qualsevol acció antrópica resultava perjudicial per definició.
No obstant, l'ecologia contemporànea emfatisa que els ecosistemes es troben en constant canvi i que els processos de destorbament, successió i reorganisació són part estructural de la seua dinàmica.[2]
Interaccions depredador/presa
Les poblacions de depredadors i assuts tendixen a mostrar comportament caòtic dins dels llímits, a on els tamanys de les poblacions canvien d'una manera que pot semblar a l'encert, pero en realitat obedixen lleis deterministas basat solament en la relació entre una població i la seua font d'aliment ilustrat per les equacions de Lotka-Volterra. Un eixemple experimental d'açò es mostra en un estudi de huit anys en chicotetes criatures del Mar Bàltica com plàncton, els quals varen ser aïllats del restant de l'oceà. Cada membre de la ret alimentària va demostrar que feyen tandes multiplicadores i de disminució, a pesar de que els científics mantenien constants les condicions exteriors.
Un artícul publicat en el "Diari de la Naturalea" va declarar:
Tècniques matemàtiques alvançades varen demostrar la presència indiscutible de caos en esta ret alimentícia... la predicció a curt determini és possible, pero la predicció a llarc determini no ho és.
Referències
- ↑ «New Eye on Nature: The Real Constant Is Eternal Turmoil» (en en). The New York Claves. Consultat el 19 de setembre de 2025.
- ↑ (1990).«Discordant Harmonies: A New Ecology for the Twenty-first Century».Oxford University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Equilibrio ecológico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.