Anar al contingut

Equació constitutiva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una equació constitutiva és una relació entre les variables termodinàmiques o mecàniques d'un sistema físic: pressió, volum, tensió, deformació, temperatura, densitat, entropía, etcétera. Cada material o substància té una equació constitutiva específica, dita relació solament depén de l'organisació molecular interna.

En mecànica de sòlits i en ingenieria estructural, les equacions constitutives són igualtats que relacionen el camp de tensions en la deformació, usualment dites equacions relacionen components dels tensors tensió, deformació i velocitat de deformació. Per a un material elàstic llineal l'equació constitutiva es diuen equacions de Lamé-Hooke o més simplement llei de Hooke.

També més generalment en física s'usa el terme equació constitutiva per a qualsevol relació entre magnituts tensoriales, que no és derivable de lleis de conservació o un atre tipo de lleis universals i que són específiques del tipo de problema estudiat.

Eixemples

Mijos continus i termodinàmica

La primera equació constitutiva (llei constitutiva) va ser desenrollada per Robert Hooke i actualment es coneix com llei de Hooke. Esta equació tracta el cas d'elasticitat llineal. Seguint a este treball, s'han usat freqüentment els térmens "relació tensió-deformació", "assunció constitutiva" o "equació d'estat". Walter Noll va desenrollar un important treball sobre equacions constitutives, clarificant la seua classificació i el paper dels requisits d'invariancia, restriccions i definicions de térmens com "material", "isótropo", "alotrópico", etc. La classe d'equacions constitutives de la forma "derivada temporal de la tensió = f (gradient de velocitat, tensió, densitat)" va ser l'objecte de la tesis doctoral de Walter Noll de 1954 baix la direcció de Clifford Truesdell.[1] Alguns eixemples d'equacions constitutives usables en el camp dels mijos continus i la termodinàmica són:

σ=Eε[⇒F=−kx] (cas unidimensional)
σij=∑k,lCijklεkl (cas general)
σij=α(ιε)δij+βijkl(ιε)εkl+γijkl(ιε)∑mεkmεml
τ ‖=μ(∂u∂y)⊥σij=−pδij+μ(∂vi∂xj+∂vj∂xi−23δij∇⋅𝐯)

Electromagnetisme

VI=R (cas isótropo)
Jj=σijEi (cas general)
Pj=ε0χijEi
Dj=εijEi
Mj=χm,ijHi
Bj=μijHi

Fenomens de transport

q=cpT
pj=−kij∂T∂xi
Jj=−Dij∂C∂xi

Atres eixemples

Ff=Fpμf
D=12CdρAv2

Vore també

Referències

  1. ↑ See Truesdell's account in Truesdell The naturalization and apotheosis of Walter Noll. See also Noll's account and the classic treatise by both authors: Clifford Truesdell & Walter Noll - Stuart S. Antman (editor) (2004). «Preface», The Senar-linear Field Theories of Mechanics (Originally published as Volume III/3 of the famous Encyclopedia of Physics in 1965Originally published as Volume III/3 of the famous Encyclopedia of Physics in 1965), 3rd edició, Springer, p. xiii. ISBN 3-540-02779-3.
  2. ↑ 2,0 2,1 Marsden i Hughes, 1982

Bibliografia


Referències