Anar al contingut

Equació íntegre-diferencial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, una equació íntegre-diferencial és una equació que involucra integrals i derivades d'una funció.

Forma general

[editar | editar còdic]

Una equació íntegre-diferencial de primer orde es pot escriure en la forma

dudx(x)+x0xf(t,u(t))dt=g(x,u(x)).

La resolució exacta de tal equació a sovint és difícil i a sovint passa per l'us de transformacions (Transformada de Laplace, Transformada de Fourier, ...)

Aplicacions

[editar | editar còdic]

Les equacions íntegre-diferencials modelen moltes situacions de la ciència i l'ingenieria, com en l'anàlisis de circuits. Segons la segona llei de Kirchhoff, la caiguda de tensió neta en un circuit tancat és igual a la tensió suministrada E(t). (És essencialment una aplicació de la llei de conservació de l'energia). Per lo tant, un circuit RLC obedix

LddtI(t)+RI(t)+1C0tI(τ)dτ=E(t),

a on I(t) és la corrent en funció del temps, R és la resistència, L l'inductància, i C la capacitancia.[1]

L'activitat de les neurones inhibidores i excitadoras que interactuen pot descriure's per mig d'un sistema d'equacions íntegre-diferencials, vore, per eixemple, el model de Wilson-Cowan.

En astrofísica, l'equació de Schwarzschild-Milne, que descriu la dispersió de la llum en atmòsfera estelars, és íntegre-diferencial.

En economia, la representació de Lévy-Khintchine d'un procés de Lévy es basa en una equació íntegre-diferencial.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Zill, Dennis G., and Warren S. Wright. “Section 7.4: Operational Properties II.” Differential Equations with Boundary-Value Problems, 8th ed., Brooks/Cole Cengage Learning, 2013, p. 305. ISBN 978-1-111-82706-9. Chapter 7 concerns the Laplace transform.


Referències

[editar | editar còdic]