Equació íntegre-diferencial
En matemàtiques, una equació íntegre-diferencial és una equació que involucra integrals i derivades d'una funció.
Forma general
[editar | editar còdic]Una equació íntegre-diferencial de primer orde es pot escriure en la forma
La resolució exacta de tal equació a sovint és difícil i a sovint passa per l'us de transformacions (Transformada de Laplace, Transformada de Fourier, ...)
Aplicacions
[editar | editar còdic]Les equacions íntegre-diferencials modelen moltes situacions de la ciència i l'ingenieria, com en l'anàlisis de circuits. Segons la segona llei de Kirchhoff, la caiguda de tensió neta en un circuit tancat és igual a la tensió suministrada . (És essencialment una aplicació de la llei de conservació de l'energia). Per lo tant, un circuit RLC obedix
a on és la corrent en funció del temps, és la resistència, l'inductància, i la capacitancia.[1]
L'activitat de les neurones inhibidores i excitadoras que interactuen pot descriure's per mig d'un sistema d'equacions íntegre-diferencials, vore, per eixemple, el model de Wilson-Cowan.
En astrofísica, l'equació de Schwarzschild-Milne, que descriu la dispersió de la llum en atmòsfera estelars, és íntegre-diferencial.
En economia, la representació de Lévy-Khintchine d'un procés de Lévy es basa en una equació íntegre-diferencial.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Zill, Dennis G., and Warren S. Wright. “Section 7.4: Operational Properties II.” Differential Equations with Boundary-Value Problems, 8th ed., Brooks/Cole Cengage Learning, 2013, p. 305. ISBN 978-1-111-82706-9. Chapter 7 concerns the Laplace transform.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecuación íntegro-diferencial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.