Epithelantha bokei
Epithelantha bokei, coneguda comunament com cacto de botó,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Epithelantha, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Texas (Estats Units) fins al norest de Mèxic, específicament en els estats de Coahuila i Chihuahua.
Descripció
[editar | editar còdic]Epithelantha bokei és una espècie de cactus que casi sempre creix de forma solitària. Presenta brots menuts, en un tamany comprés entre 2,5 i 5 cm, de color blanquecino o crema.[2] La superfície del talle resulta plana, lluenta i en una textura satinada. Quan la planta sofrix dessecació o pert turgencia, apareixen anells d'afonament visibles en la seua superfície. Els eixemplars jóvens mantenen un aspecte molt similar al dels adults.
El talle es troba cobert de tubèrculs curts, de fins a 3 mm de llongitut, sobre els que es disponen areolas de 2 a 2,5 mm de diàmetro, encara que en alguns casos alcancen fins a 4 mm. Cada areola alberga entre 33 i 40 espines, encara que el número pot aplegar a 90 i s'organisen en séries indefinides. S'estenen pegades a la superfície del talle, formen un conjunt molt dens i a penes se superponen entre sí. Són de color blanc, en els màrgens més clars que el centre i bases igualment blanques, sense punts obscurs. Les espines més llargues alcancen fins a 4,5 mm de llongitut i, observades al microscopi, mostren una llaugera vora franjeado.
Les flors resulten cridaneres i descollen clarament per damunt de les espines de l'àpiç. Medixen d'1 a 1,7 cm de llarc, en un diàmetro de fins a 1,7 cm. Presenten una coloració que varia des del rosa pàlit fins al blanc plateado. El periant conta en entre 13 i 21 tépals interns translúcidos, travessats per llínees centrals de color rosa, rosa torrat o groc verdoso, i en 8 a 13 tépals externs la vora dels quals apareix en freqüència festoneado. Les flors posseïxen entre 20 i 40 estams i lòbuls del estigma de color blanc. L'espècie necessita polinisació creuada obligatòria per a produir fruts.
Els fruts són cilíndrics, nuets i de color roig, encara que permaneixen verts quan les condicions ambientals resulten desfavorables. Medixen entre 0,8 i 1,3 cm de llongitut i presenten una gruixa d'1,5 a 4,3 mm. Les llavors són negres, lluentes i medixen entre 1 i 1,4 mm de llarc. Tenen forma de menge o de caixco i mostren una cavitat profunda associada al fil.
La floració alcança el seu màxim a finals de la primavera i començos de l'estiu. Les flors s'òbrin durant els dies càlits, permaneixen obertes un o dos dies i solen agrupar-se en l'àpiç del talle. Els fruts es desenrollen generalment a finals de l'estiu i durant l'autumne.[3][4]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Esta espècie sol confondre's en Epithelantha micromeris, encara que I. bokei resulta molt més freqüent en les zones a on abdós coexistixen. No obstant, les dos espècies es distinguixen en facilitat en el camp, inclús a simple vista i des de certa distància.
Els eixemplars de Epithelantha bokei solen presentar brots curts i cilíndrics, que creixen de forma solitària o formant menuts grups. L'àpiç apareix pla o llaugerament cóncau i els brots mostren una coberta d'espines molt denses, planes i lluentes, que recobrixen completament els laterals.
Pel contrari, Epithelantha micromeris desenrolla brots en un àpiç més redonejat, encara que els individus jóvens d'abdós espècies presenten àpiços cóncaus. La coberta d'espines és de color blanc cendra o grisa i presenta una textura més asprosa al tacte. En els eixemplars inmaduros d'abdós espècies, la superfície del talle resulta plana i lluenta, lo que pot dificultar la seua identificació primerenca.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa de l'espècie comprén des de Texas (Estats Units) fins al norest de Mèxic, a on apareix en els estats de Coahuila i Chihuahua.[5][6]
Habita principalment en biomas desérticos o de xara seca, a altituts compreses entre els 700 i els 1500 m s. n. m. Es tracta d'una espècie especialista del sol, que apareix en freqüència formant grups densos sobre estrats calcáreos molt específics. Ocupa tossals elevats de pedra calcàrea, cims de montanyes i rebancs rocosos dins de xares xerófilos.[7][6][8]
Ademés, pot trobar-se en planures, a on s'establix sobre sols de grava mesclada en terra rica en matèria orgànica procedent de l'acumulació i descomposició de fulls. Estes condicions contribuïxen a la disponibilitat localisada de nutrients i favorixen el desenroll de l'espècie en ambients extremadament secs.[8]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Epithelantha bokei va ser descrita pel botànic nortamericà Lyman David Benson i publicada per primera volta en la revista científica Cactus and Succulent Journal 41: 185 en 1969.[5][9]
- Epithelantha: nom genèric format a partir de les paraules gregues epi (que significa 'sobre' o 'damunt'), thēlē (que es traduïx com a 'peçó') i anthos (que significa 'flor'). Este conjunt de térmens aludix a una característica morfològica distintiva del gènero, ya que les flors emergixen directament des dels tubèrculs dels tallos.[10]
- bokei: epítet específic otorgat en honor al botànic nortamericà Norman Hill Boke (1913-1996), anatomista vegetal de l'Universitat d'Oklahoma, qui va estudiar esta espècie i atres cactus, i va supervisar a varis estudiants les investigacions dels quals varen contribuir al coneiximent de les Cactaceae.[4][11][12]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta classificació indica que, en l'actualitat, no enfronta un risc elevat d'extinció a escala global i que manté poblacions relativament estables en una part significativa de la seua àrea de distribució.
A pesar d'això, l'espècie es veu afectada per la recolecció illegal, que constituïx el seu principal amenaça coneguda. Este impacte es produïx, en gran mida, per la seua similitut morfològica en atres espècies del mateix gènero, lo que favorix la seua extracció conjunta en fins ornamentals o comercials.[6]
Usos
[editar | editar còdic]Epithelantha bokei es cultiva principalment com planta ornamental. Encara que sol considerar-se una espècie exigent i de cultiu complicat, pot mantindre's en èxit quan es respecten els seus requeriments específics, si be presenta un creiximent extremadament llent.
La planta necessita un substrat molt mineral i gros, en un drenage excelent, ya que resulta especialment sensible a la pudrición de les raïls. Els recs deuen ser escassos i ben espayats, lo que ajuda a conservar un porte compacte i a evitar un creiximent excessiu o un aspecte poc natural.
Sobre la seua tolerància a la fredor, soporta gelades moderades i pot resistir temperatures de fins a −5 °C o inclús inferiors, depenent de la procedència o varietat. Requerix una exposició en sol intens o sol parcial per a favorir un bon desenroll radicular, encara que durant l'estiu convé proporcionar una miqueta d'ombra en les hores de major insolación. Una ventilació adequada resulta essencial per a previndre problemes associats a l'excés d'humitat.
La propagació pot realisar-se per mig de llavors o esquejes. No obstant, pel seu creiximent llent i a la dificultat per a establir-se sobre les seues pròpies raïls, l'esgall constituïx una pràctica habitual en cultiu. Els eixemplars adults solen desenrollar hijuelos baix els tubèrculs, que permeten una propagació més senzilla per mig d'esgall que a partir de llavor. Les plántulas són molt chicotetes i requerixen varis anys per a alcançar el tamany adult, per lo que precisen recs cuidadosos i un control constant de les condicions de cultiu.[8]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el seu hàbitat
-
Grup de plantes
-
Porte de la planta
-
Detall de les espines
-
Planta en floració
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: biznaga blanca de #filtre, biznaga botoncitos, botoncillo, botó i cacto de botó.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Cacto de botó (Epithelantha bokei)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-12-26.
- ↑ Internet Archive (July-Aug 1969). [1] (en anglés), Abbey Garden Press, p. 185-186.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 253. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Powell, A. Michael; Weedin, {{{nom2}}} (2004). [2] (en en), Texas Tech University Press. ISBN 978-0-89672-531-7.
- ↑ 5,0 5,1 «Epithelantha bokei L.D.Benson | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-26.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Epithelantha bokei: Heil, K., Terry, M. & Corral-Díaz, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152453A121475345».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152453A121475345.en.Consultat el 2025-12-26.
- ↑ (2006) The New Cactus Lexicon, Milborne Port, UK: dh Books.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Epithelantha bokei». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-26.
- ↑ «Epithelantha bokei | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-26.
- ↑ «Epithelantha» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-26.
- ↑ «Epithelantha bokei» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-26.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 28. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epithelantha bokei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.