Epithelantha micromeris

Epithelantha micromeris (Epithelantha micromeris)

Epithelantha micromeris, coneguda comunament com biznaga blanca chilona, és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Epithelantha, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des d'Arizona, Nou Mèxic i Texas (Estats Units) fins al noreste de Mèxic.

Descripció

Epithelantha micromeris és una espècie de cactus menut generalment no ramificada que recorda a una menuda bola blanca i peluda. Pot créixer de forma solitària o en grups i presenta un talle globoso, de color gris blanquecino, grisa cendra o grisa púrpura, en una superfície d'aspecte relativament rugoso. Quan la planta sofrix dessecació o pert turgencia, apareixen anells d'afonament visibles en la seua superfície. Té l'àpiç afonat i recobert per un mechón d'espines empinades. Medix de 4 a 8 cm d'altura i de 2,5 a 6 cm de diàmetro.

Els tubèrculs, de color vert i en textura barrugosa, queden completament amagats baix les espines. Apareixen disposts en 21 i 34 séries espiraladas, són cònic-cilíndrics i medixen fins a 1,5 mm de llongitut i 3 mm d'altura. En els eixemplars adults, les espines de l'àpiç alcancen aproximadament el doble de llongitut que les laterals.

Les aréolas són menudes, allargades, en arracades d'espines que medixen entre 4 i 5 mm de diàmetro, encara que en alguns casos apleguen fins a 7 mm. En cada areola es disponen entre 20 i 30 espines, podent alcançar fins a 40, d'1 a 2 mm de llarc, organisades en una a tres séries, segons l'edat de la planta. Les puntes de les espines d'arracades veïnes solen superpondre's entre sí. Les espines presenten una coloració blanc cendra sense màrgens diferenciats, mentres que les bases varien des del blanc fins al marró clar, lo que origina un punt obscur en el centre de cada arracada. Les espines més llargues mostren, al microscopi, menudes barbes orientades cap a avant.

Les flors són molt menudes, diürnes i constituïxen les de menor tamany entre els cactus de la regió de Trans-Pecos (Texas). Medixen de 6 a 8,5 mm de llarc i de 3 a 4,6 mm de diàmetro, de modo que solament descollen llaugerament per damunt de les espines i de la llana de l'àpiç. Presenten entre 5 i 8 tépals interns de color rosat o groc pàlit, junt en 10 a 16 estams que les seues anteres varien del rosa al groc crema. El gineceo mostra entre 3 i 4 lòbuls del estigma, tots ells de color blanc.

El frut és roig, nuet i cilíndric, en una llongitut d'1 a 2 cm i una gruixa de 2 a 3 mm. Posseïx parets primes, resulta moderadament sucós i conté poques llavors. Les llavors són negres, lluentes i medixen entre 1 i 1,4 mm de llarc. Tenen forma de menge o de caixco i presenten una cavitat profunda.

El periodo màxim de floració se situa, de forma aproximada, entre finals de l'hivern i començos de la primavera. Les flors s'òbrin durant els dies càlits i es tanquen de nit. Els fruts apareixen entre finals de la primavera i principis de l'estiu.

Espècies similars

Esta espècie sol confondre's en Epithelantha bokei, encara que I. micromeris és menys comú en les àrees a on abdós espècies coincidixen. A pesar d'esta similitut, la diferenciació en el camp resulta senzilla quan s'observen certes traces morfològiques.

Els eixemplars de Epithelantha micromeris presenten tallos generalment solitaris, en un aspecte més globoso i un àpiç redonejat. La coberta d'espines és molt densa, de color blanc cendra o grisa, i conferix a la planta una textura més asprosa al tacte. Estes espines cobrixen completament el talle i li otorguen el seu característic aspecte lanoso.

En contrast, Epithelantha bokei desenrolla tallos curts i cilíndrics, solitaris o formant chicotets grups, en l'àpiç pla o llaugerament cóncau. Les seues espines apareixen dispostes de forma molt compacta i presenten una superfície plana i lluenta. En els individus jóvens d'abdós espècies, l'àpiç sol ser cóncau i la superfície del talle resulta plana i lluenta, lo que pot dificultar l'identificació en etapes primerenques de desenroll.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén pel suroest d'Estats Units, concretament pels estats d'Arizona, Nou Mèxic i Texas, i continua cap al noreste de Mèxic, a on està present en els estats de Durango, Nou #León, Sant Luis Potosí, Coahuila, Chihuahua i Zacatecas.

El seu hàbitat es localisa principalment en biomas desérticos i de xara seca, a altituts que oscilen entre els 600 i els 1525 m s. n. m. L'espècie es desenrolla preferentment sobre substrats rocosos, tant d'orige calizo com ígneo, i sol trobar-se en tossals, ales i crestes característiques de deserts i pasturages àrits.

Taxonomia

La primera descripció d'esta espècie va ser com Mammillaria micromeris, publicada en 1856 pel botànic alemà George Engelmann en la revista científica Synopsis of the Cactaceae of the Territory of the United States and Adjacent Regions: 4.

Més vesprada, els botànics Frédéric Albert Constantin Weber, Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose, varen traslladar l'espècie al gènero Epithelantha, per lo que va passar a cridar-se Epithelantha micromeris. Varen registrar estos canvis en el llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 3: 93, publicat en 1922.

Etimologia

• Epithelantha: nom genèric format a partir de les paraules gregues epi (que significa 'sobre' o 'damunt'), thēlē (que es traduïx com a 'peçó') i anthos (que significa 'flor'). Este conjunt de térmens aludix a una característica morfològica distintiva del gènero, ya que les flors emergixen directament des dels tubèrculs dels tallos.
• micromeris: epítet específic format a partir de les paraules gregues mikros (que significa 'menut') i mers (que es traduïx com a 'part'), en alusió a les numeroses espines menudes i radials que presenta l'espècie.

Sinonímia

Estat de conservació

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta classificació indica que, en l'actualitat, no presenta un risc elevat d'extinció a escala global i que manté poblacions relativament estables en una part significativa de la seua àrea de distribució natural.

No obstant, a pesar d'esta situació general favorable, existixen amenaces localisades que afecten a determinades poblacions. Entre les més rellevants destaquen la recolecció illegal en fins ornamentals o comercials i l'expansió de l'activitat agrícola, que provoca la pèrdua i fragmentació del seu hàbitat natural.

Usos

Epithelantha micromeris es cultiva principalment com planta ornamental pel seu menut tamany i al seu valor estètic. Encara que tradicionalment s'ha considerat una espècie delicada i de cultiu exigent, en realitat el seu manteniment resulta relativament senzill si es respecten les seues necessitats bàsiques.

Per al seu cultiu és fonamental utilisar un substrat molt ben drenado, ya que l'espècie és especialment sensible a l'excés d'humitat i presenta una alta predisposició a la pudrición de les raïls. El rec deu ser moderat i espayat, adaptant-se a l'época de l'any i evitant sempre el encharcamiento.

Sobre la tolerància a les gelades, pot soportar temperatures de fins a –12 °C, depenent de la varietat i de les condicions ambientals. Respecte a l'exposició solar, s'adapta ben tant a situacions d'ombra parcial com a ple sol, sempre que l'aclimatació siga progressiva. La propagació de l'espècie pot realisar-se per mig de llavors o a través de hijuelos.

Galeria

• 
  Plántula en creiximent
• Plantes en el seu hàbitat
  Plantes en el seu hàbitat
• Planta creixent en grup
  Planta creixent en grup
• Detall dels capolls florals
  Detall dels capolls florals
• 
  Detall dels fruts

Noms comuns

Els noms comuns d'esta espècie són: biznaga blanca chilona, biznaga de chilitos, botoncillo, botó, chilitos, chilotes, hikuli rosapara, mulato, rosapara, tapó i torunda.