Epacta
Aparència
Epacta (del llatí epactae, -ārum, en griego: ἐπακταί, afegitons o intercalados [dies]) és:
- Número de dies en que l'any solar excedix a el “any” llunar comú de dotze lunaciones.
- Número de dies o edat que la lluna de decembre té el dia un de giner, contats des de l'últim novilunio.
- Número de dies transcorreguts des de l'última lluna nova (epacta llunar).
Epacta també significa lo següent:
- El librito que cada any ix per al règim i orde de l'oració divina, Recitandi oficii eclesiatici tabulae diurnae
- Les festes que els atenienses celebraven en honor de la deesa Ceres i en commemoració del dolor que experimentava perque li va ser furtada la seua filla Perséfone (Proserpina per als romans). Estos actes se celebraven en la ciutat d'Eleusis.
El coneiximent de la epacta permet calcular les dates en que es produïxen els novilunios d'un any i per tant la fase en que es troba la lluna en qualsevol data. En l'astronomia anglosaxona es distinguix entre epacta anual i epacta llunar.
La epacta és el segon Cànon que va impondre la reforma del calendari gregoriano:
| “Epacta nihil aliud est quam numerus dierum quibus annus solaris communis dierum 365 annum communem lunarem dierum 354 superat” | “No és res més que el número de dies que un any solar comú de 365 dies excedix a l'any llunar de 354 dies” |
La epacta s'utilisa per al càlcul de la data de Pasqua, que és el dumenge següent a la primera Lluna plena despuix del equinoccio de primavera en l'hemisferi nort.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Epacta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.