Enterprise 128

Erro al crear miniatura:

Enterprise 128 vista trasera.

Erro al crear miniatura:

Enterprise 128 lateral derecho.

Erro al crear miniatura:

Enterprise 128 lateral izquierdo.

El Enterprise és un ordenador domèstic en una CPU Zilog Z80 a 4 MHz que es va llançar en 1985. Durant el seu desenroll va ser conegut com DPC, Samurai, Oscar, Elan i Flan, sent finalment cridat Enterprise. En Alemània se li coneix com el Mephisto PHC.

Característiques tècniques

Memòria

Existixen dos variants :

• Enterprise 64 en 64 KB de RAM
• Enterprise 128 en 128 Kb.

Per mig de bancs de memòria pot ampliar-se fins als 4096 Kb de RAM. Els usuaris hongaresos han dissenyat per a això un adaptador de SIMMs. Carix de VRAM, prenent-la de la RAM en funció de les necessitats gràfiques. Aixina, el modo de major resolució només està disponible en un 128, el següent deixa només 7 Kb lliures per al BASIC.

Té 32 Kb de ROM que contenen el sistema operatiu EXOS i un processador de texts. Per mig de cartuchos, pot ampliara a 64 Kb de ROM. El BASIC ve en un cartuig de 16 Kb (d'ahí l'errònea afirmació d'adjudicar-li 48 kb de ROM), lo que li permet soportar atres llenguages i aplicacions sense perdre part de la RAM en això . Si no es té insertat cap cartuig, s'arranca el processador de texts.

Caixa i teclat

La caixa és inusualment fina, en moltes curves, de 40 x 27 x 2,5 cm, en plàstic negre o gris obscur. El teclat està codificat per colors i té un menut joystick en el cantó inferior dret. En el lateral esquerre està situat el slot de cartuchos i en la dreta el bus d'ampliació. En la part atrassera tenim dos ports de joystick, un port paralel Centronics, un port serie/Net i el port de monitor/sò, tots ells com a vora de placa mare (per a economizar despeses). Entre el serial i el de monitor tenim un control remot, les prens IN i OUT del casset (esta última pot usar-se per a uns auriculars) i una segona pren remota (per a poder usar dos cassets al mateix temps, una per a entrada de senyes i la segona per a gravació, abdós controlades per soft). Té també eixida de RF i l'entrada de l'alimentació externa.

El teclat és QWERTY estàndar. Tecles de plàstic, codificades per color (tecles normals negre, especials vert i les 8 de funció blaves). No del tipo màquina d'escriure, pero tampoc tipo calculadora. Mecanisme de membrana. El Joystick integrat ocupa el lloc de les tecles de cursor (com en el Spectravideo SVI-318).

Vídeo i Sò

La pantalla està governada pel custom chip Nick. Té una resolució màxima de 672 x 256 pixels, o 672 x 512 en modo entrellaçat. Té fins a 256 colors, i el chip pot manejar modos en 2, 3, 16 i 256 colors per llínea (elegits de la paleta de 256 colors). La vora pot ser qualsevol dels 256 colors. Els Modos poden configurar-se lliurement en tots els aspectes (incloent esquemes de color i resolució), sempre que necessiten menys de 64 Kb de VRAM (Nick no pot direccionar més).

Nick pot manejar un joc de 64, 128 o 256 caràcters. Els caràcters tenen 8 píxels d'ample; l'altura és definible per l'usuari en un ranc d'1 a 256 scan-lines. A un raonable 8x8, açò permet una bona resolució de 84 x 32 (encara que el modo de text usual és 84 x 28), o 84 x 64 en modo entrellaçat. Una interessant propietat és que el chip pot acceptar entrades externes (per ej., d'un generador de sprites extern i independent o d'una cambra de TV).

El sò és controlat per un atre custom chip, cridat Dave, capaç de generar sò estéreo en tres canals de sò i un de soroll blanc. El chip pot produir bons efectes com a distorsió, etc. 64 diferents nivells de volum.

El nom d'abdós chips es deu a dos dels seus dissenyadors, Nick Toop (que prèviament havia treballat en el desenroll del Acorn Atom, i Dave Woodfield).

Soport

El Enterprise té com a soport d'almagasenament natius el cartuig ROM i la casset àudio. Per mig d'un kit d'ampliació del fabricant se li dota d'una o dos unitats de disquet de 5¼ (el kit inclou el sistema operatiu CP/M). Desenrolls de tercers, i especialment de la comunitat d'usuaris d'Hongria li donen soport fins a d'unitats de 3½ i Alta Densitat, i hi ha en desenroll un interfaç IDE. Les unitats de disc poden llegir els discs del IBM PC, Atari ST i MSX.

Expansió

El Enterprise presenta un gran número de ports (para lo llavors habitual), encara que per a abaratir costs en lloc del conector estàndar trobaves una vora de placa mare (lo que obligava a comprar l'adaptador de joystick o de monitor). Estos eren :

• Port d'impressora (Centronics 8 bit).
• Port serie RS-232/RS-423.
• Dos ports de joystick.
• Eixida de monitor RGB + àudio.
• Interfaç de cinta (inclou eixida estéreo de sò per a auriculars).
• Eixida de TV (modulador de RF).
• Port d'expansió.
• Port de Cartuchos.

Pel port d'expansió es poden conectar numeroses ampliacions, de les que podem citar :

• Interfaç de disquet
• Emulador per Hard del Sinclair ZX Spectrum
• Interfaç IDE
• Interfaç Flash ROM
• Extensor del bus (de 3 a 5 conectors adicionals per a poder usar vàries targetes d'expansió)
• Programador d'EPROMs
• Interfaç EPROM/ SRAM
• Interfaç de rata serial
• Interfaç de targetes ISA de PC

Història

En el moment de màxima expansió del mercat d'Ordenadors domèstics en Anglaterra senyalat per l'aparició del Sinclair ZX Spectrum, Locumax una companyia d'Hong Kong va decidir participar en el nou mercat emergent. Per a això va encarregar a la companyia anglesa Intelligent Software el desenroll d'un ordenador personal. Al cap d'Intelligent Software estava David Levy, un jugador internacional d'escacs, i un dels productes estrela era el Cyrus Chess, célebre programa d'escacs existent per a vàries plataformes (naturalment, una d'elles el Enterprise).

Durant el desenroll la màquina tenia el nom en còdic DPC (sigles de Damp Proof Course en anglés). L'idea era expulsar del mercat als competidors potencials. Per això es va treballar en profunditat, lo que va anar una de les causes del retart en el llançament. Es rumorea que els custom chips, en particular el de sò, varen ser una atra de les causes. Finalment es presenta en roda de prensa en setembre de 1983, pero no ix a la venda fins a abril de 1984, acumulant unes 80.000 preventa. Per desgràcia, no ne comencen a enviar fins a 1985, lo que danya irremisiblemente les seues possibilitats comercials. Per llavors ya havia aparegut del Amstrad CPC 464, molt manco poderós pero que incloïa un monitor, gravadora de casset i es venia a un preu menor. De fet el CPC presenta un esquema de color en les seues tecles molt similar al del Enterprise, per lo que es creu que Alan Sugar, propietari d'Amstrad, va prendre l'idea despuix de vore en prensa el prototip del Enterprise.

Per un atre costat, copiant a la seua volta l'idea d'Amstrad en Amsoft, es crea Entersoft, en l'objectiu d'assegurar una font de software a la màquina fins que els desenrolls de tercers superaren el punt crític. Pero el mercat anglés ya estava bolcat en el duel CPC - Spectrum, en el Commodore 64 d'etern tercer i els Acorn BBC B i BBC Master com a reis indiscutibles del mercat educatiu. Al objeto d'ampliar les fonts de software, se li dotarà de l'opció d'emular parcialment al Sinclair ZX Spectrum.

Tras d'el demanat inicial no es fabriquen més unitats, lo que convertixca al Enterprise en una de les més codiciades joyes de la corona de qualsevol coleccioniste de RetroInformática. En quebrar la companyia, s'envien unes 20.000 unitats a Hongria, a on es forma una gran comunitat d'usuaris.

Una segona màquina, el PW360, desenrollada per a competir directament contra l'Amstrad PCW 8256, mai veu la llum per la fallida de la companyia. Tenia una carcassa grisa (sense l'esquema de colors i les formes del Enterprise), unitat de disc de 3½ integrada, un processador Zilog Z80B a 6 MHz i 360 Kb de RAM