Enargita
L'enargita és un mineral del grup dels sulfur, i dins d'estos al subgrup de l'estannita. Químicament és un sulfur d'arsènic i coure. Presenta com a aspecte típic un hàbit massiu negre, encara que també pot adoptar la forma de cristals allargats rayados.
Va ser descrita per primera volta en 1850 en Perú.[1] El seu nom procedix del grec enarges, que significa distint, per la seua exfoliació. Sinònims en espanyol molt poc usats són clarita, garbita i guayacanita.
És l'extrem en arsènic d'una série de minerals de solució sòlida en la que l'atre extrem és la famatinita Cu3SbS4 . És polimorfo de la luzonita, en la seua mateixa fòrmula pero tetragonal.[2]
Ambient de formació
La enargita és un mineral secundari format en roques metamòrfiques per mig de metamorfisme hidrotermal de temperatura mija, per lo que apareix en vetes hidrotermals.
Minerals associats solen ser: cuarzo, bornita, galena, esfalerita, tennantita, calcocita, calcopirita, covelina, pirita i atres sulfur.
Localisació, extracció i us
Apareixen jaciments en Montana, Colorat i Utah (EE. UU.), Sonora (Mèxic), Argentina, Chile, Morococha i Cerro de Pasco (Perú) i en l'illa de Luzón (Filipines). En Espanya es troba en en traces de ferro en Andújar (Jaén) i en Cartagena (Múrcia).
S'extrau de les mines industrialment per ser una mena del coure (48% Cu).
Referències
- ↑ Breithaupt (1850), Ann. Phys.: 80: 383.
- ↑ Tanelli G. (1970) - Ricerche sui minerali del gruppo dell'enargite (enargite, stibioenargite, luzonite, famatinite, stibioluzonite). Periodico vaig donar mineralogia – Roma, pp. 561-583.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enargita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.