Famatinita
La famatinita és un mineral, sulfur de coure i antimoni, que pertany al grup de la estannina. Va ser descrita com una nova espècie a partir d'eixemplars obtinguts en la zona minera de la Mexicana, Serra de Famatina, departament de Famatina, La Rioja (Argentina), que conseqüentment es considera com a localitat tipo. El nom deriva del de la localitat.[1] En atres estudis posteriors se li va donar el nom de estibioluzonita,[2] que actualment es considera un sinònim.
Propietats físiques i químiques
La famatinita forma una série en la luzonita, que és l'equivalent en arsènic en lloc de l'antimoni antimoni. Generalment es troba com a masses o intercreiximents en atres sulfur. Els cristals són rars i generalment subidiomorfos.
Jaciments
La famatinita és un mineral poc comú, que apareix en jaciments de minerals de coure formats a mija o baixa temperatura. Sol estar asociadoa a calcopirita, pirita i arsenopirita.[3] Els millors eixemplars sobre calitat dels cristals són els que apareixen en la mina Clara, Oberwolfach, Wolfach, Ortenaukreis, Friburgo, Baden-Württemberg, (Alemània).[4]
Referències
- ↑ Stelzner, Alfred(1873).«Mineralogische beobachtungen im gebiete der Argentinischen Republik».Mineralogische Mittheilungen, 4, 219-254.
- ↑ Angelelli, V., de Brodtkorb, M.K., Gordillo, C.E. i Gai, H.D. (1983). Les espècies minerals de la República Argentina, Servici Miner Nacional, p. 59.
- ↑ «Famatinite. Mindat».
- ↑ Kolitsch, U., Groöbner, J. i Bayerl, R.(1995).«Die Mineralien der Silber-Antimon-Vererzungen der Grube Clara im Zeitraum 1993 bis 1995.».Erzgräber, 9 (2), 61-77..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Famatinita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.