Anar al contingut

Electruro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cavitats i canals en un electruro.

Un electruro és un compost iònic en el qual un electró constituïx l'anión.[1] Les solucions de metals alcalinos en amoníac són sals de electruros.[2] En el cas del sodi, estes solucions consistixen en [Na(NH3)6]+ i electrons solvatados:

Na + 6 NH3 → [Na(NH3)6]+,i−

El catión [Na(NH3)6]+ és un complex de coordinació de geometria molecular octaèdrica.

Sals sòlides

L'adició d'un agent complejante com l'éter de corona o 2,2,2-criptando a una solució de [Na(NH3)6]+i− aporta [Na(éter de corona)]+i− o [Na(2,2,2-cript)]+i−. L'evaporament d'estes solucions genera una sal paramagnética negra azulada de fòrmula [Na(2,2,2-cript)]+i−.

La majoria dels electruros sòlits es descomponen a una temperatura superior a 240 K. El corresponent a [Ca24A el28O64]4+(i−)4 és estable a temperatura ambiente.[3] En estes sals, l'electró es movilisa entre els cationes. Els electruros són paramagnéticos i aïllants de Mott. S'han analisat les propietats d'estes sals.[4]

Reaccions

Les solucions de electruros són agents reductors, segons es va demostrar pel seu us en la reducció de Birch. L'evaporament d'estes solucions blaves genera un núcleu espill de Na. A mida que els electrons reduïxen amoníac, tals solucions perden llentament el seu color. Com una reacció intermija es genera un electruro: [Na(NH3)6]+i−.

[Na(NH3)6]+i− + NH3 → NaNH2 + H2

Varis metals catalizan esta conversió.[5]


Referències

  1. ↑ Dye, J. L.(2003).«Electrons as Anions».Science.301(5633)
    607–608.doi:10.1126/science.1088103.
  2. ↑ Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: Sant Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5
  3. ↑ Buchammagari, H.(2007).«Room Temperature-Stable Electride as a Synthetic Organic Reagent: Application to Pinacol Coupling Reaction in Aqueous Mija».Org. Lett..9(21)
    4287–4289.doi:10.1021/ol701885p.
  4. ↑ Wagner, M. J.; Huang, R. H.; Eglin, J. L.; Dye, J. L. Nature, 1994,368, 726-729.
  5. ↑ (1946).«Sodium Amide».Inorganic Syntheses.2
    128–135.doi:10.1002/9780470132333.ch38.