Anar al contingut

Electrificació de l'economia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La electrificació de l'economia és el procés de substitució d'aquelles tecnologies que utilisen combustibles fòssils, per unes atres que utilisen la electricitat com a font d'energia en tots els sectors i activitats econòmiques, aixina com en l'àmbit personal. L'electrificació és una de les principals estratègies per a conseguir una reducció efectiva de les emissions de CO2.[1]

Les emissions de gasos d'efecte hivernàcul provinents del consum d'energia presenten casi un 80 % del total. Segons senyes de 2018, les emissions de CO2 emeses en el procés de generació d'energia i degudes a l'us del petròleu ascendien a 1.500 g CO2/kWh, a l'us del carbó a 840 g CO2/kWh i a l'us del gas 370 g CO2/kWh; sent estes majors que les emissions de CO2 del sector elèctric en la UE que ascendien a 296 g CO2/kWh.[2]

El creixent us en l'actualitat d'energies renovables per a la producció d'electricitat, situa a l'electrificació com una de les vies més eficients per a la reducció de l'emissió de gasos d'efecte hivernàcul (GEI) i per a alcançar l'objectiu d'una economia neutra en carbono.

Com a part de la seua estratègia per a conseguir una economia climáticamente neutra, l'Unió Europea s'ha marcat l'objectiu d'aplegar a 2050 en una reducció del 90 % les emissions de gasos d'efecte hivernàcul respecte a les medicions de 1990. Segons senyes de la Agència Internacional de l'Energia, per a complir este objectiu es requerix d'una electrificació de l'economia del 50 %, en un pes d'energies renovables en la producció elèctrica d'un 90 %. En 2022, la taxa d'electrificació se situa prop del 20 % i la de producció elèctrica via renovables en un 30 %. Es preveu que, també en 2050, l'electricitat cobrixca el 75 % de la demanda energètica total.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut[3]

Per a alcançar els objectius marcats per la UE per a 2030, és necessari que l'indústria elèctrica aumente en un 62 % la seua capacitat de generació respecte a nivells de 2021, en un mix dominat principalment per mig d'energia solar i eòlica.[4]

Els principals beneficis de l'electrificació de l'economia són, ademés de la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernàcul, la seua contribució a mitigar el canvi climàtic, una millora en la calitat de l'aire que respirem i una disminució en el cost mig de l'energia al no tindre el seu orige en fonts finitas com el petròleu.

Quan parlem d'electrificació de l'economia, els principals sectors a tindre en conte pel seu impacte en emissions són: el transport, l'indústria, la construcció i la vivenda.

Electrificació del transport

[editar | editar còdic]

Segons senyes del MITECO, el sector en major nivell d'emissions en 2020 en Espanya va ser el transport en un 27 % del total,[5] generant-se un terç d'elles en aglomeracions urbanes.

L'electrificació del transport engloba totes les modalitats, tant de passagers com de mercaderies tant per terra, mar o aire.

Transport terrestre

[editar | editar còdic]

El transport per carretera és el mig que major percentage d'emissions genera, un 20,5 % del total, per lo que l'electrificació d'este tipo de transport es presenta com un objectiu clau per a la reducció de dites emissions.[6]

Un vehícul de combustió eficient emet 130 g de CO2 per quilómetro a l'atmòsfera. En el cas d'un vehícul elèctric pur, les emissions són de 23 g/km en el mix elèctric actual que alcança una mija d'un 45 % d'energia procedent de fonts renovables. En la mida en que en eixe mix elèctric s'aumente el pes de renovables, les emissions derivades de la generació per al funcionament del vehícul elèctric s'aniran reduint encara més.[5]

En l'actualitat estan escomençant a proliferar l'us de drones alimentats per bateries elèctriques per al transport de mercaderies i inclús de passagers en núcleus urbans, reduint aixina el transport terrestre.

En el cas de l'electrificació del ferrocarril, contempla tant l'electrificació de la ret de transport de passagers com el de la ret de transport de mercaderies. En Espanya, el transport de passagers de llarga i mija distància conta en un elevat grau d'electrificació.[7] Segons senyes de 2020 de l'informe anual 2020 del sector ferroviari publicat per la CNMC, el grau d'electrificació de la ret ferroviària en Espanya és d'un 64 %. Espanya, en 2.943 km de ret d'alta velocitat, ocupa el tercer lloc en el món en tren d'alta velocitat despuix de China i Japó.[8]

Transport marítim

[editar | editar còdic]

El transport marítim és, segons l'Unió Europea, responsable d'aproximadament el 3 % de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul.[9]

La Organisació Marítima Internacional planteja per al transport marítim uns objectius de disminució de les emissions de CO2 en a lo manco un 40 % per a 2030 i un 70 % per a 2050 en relació en senyes de 2008, sent l'electrificació del transport marítim una estratègia clau.[10]


L'electrificació del transport marítim no solament afecta als bucs, sino també a les instalacions portuàries, en l'objectiu de reduir al mínim les emissions a través de sistemes com els OPS (Onshore Power Supply), que permeten conectar els bucs a la ret elèctrica terrestre en la finalitat de que els seus motors puguen mantindre's apagats durant la seua estància en port;[11] o estacions de càrrega específiques per a barcos propulsado per motors elèctrics.

Transport aéreu

[editar | editar còdic]

El transport aéreu és una de les principals àrees d'actuació sobre electrificació es referix, pel seu elevat grau d'emissions de CO2 i partícules contaminants. Segons l'informe ambiental de l'aviació europea, les emissions de CO2 dels avions que varen desapegar des d'Europa varen aumentar un 34 % entre 2005 i 2019, fins a aplegar a les 147 tonellades, i eixa tendència a l'alça podria seguir aumentant fins a un 28 % en 2050 si no es prenen les mides adequades.[12]

La aeronau elèctrica per al transport de passagers alvança de manera cautelosa. Ya s'han desenrollat prototips alimentats per motors elèctrics que tenen previst realisar els seus vols inaugurals en els pròxims anys.[13][14]

L'electrificació de l'aviació, hui en dia, presenta tot un repte per l'elevat pes i volum de les bateries necessàries per a alimentar els motors.

Electrificació de l'indústria

[editar | editar còdic]

La substitució de combustibles fòssils per electricitat per a alimentar processos industrials o per a generar calor és una de les vies per a reduir les emissions de Gasos d'Efecte Hivernàcul en l'indústria. Este sector és responsable d'al voltant del 15 % de les emissions de CO2 en Europa que es generen, en la seua majoria, per a suministrar calor a través de la combustió.

Segons un estudi realisat en la Universitat de Potsdam, en Europa, l'electrificació de l'indústria podria aplegar a reduir les emissions de CO2 en un 78 % i aplegar a reduir casi per complet les emissions relacionades en l'energia.[15] Europa s'ha propost el repte d'alcançar el 37 % d'electrificació en 2030 i un 46 % en 2050.


L'electrificació del sector es pot comprendre des de 4 àmbits principals d'electrificació: tongada de combustibles fòssils per a generar calor, tongada d'instalacions alimentades per combustibles, tongada del suministrament d'energia per a un procés sense canviar dit procés i tongada del procés per un atre que opere a través d'electricitat.[16]

En la generació de calor per a processos industrials escomencem a trobar cada volta més un major us de tecnologies que funcionen en electricitat, com les bombes de calor industrials, els forns d'inducció o les tecnologies basades en l'us de resistències elèctriques.

És fonamental en este procés d'electrificació, la digitalisació d'operacions per a garantisar que l'energia s'utilise de la manera més eficient possible.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Sandra Acosta. «[1]». Consultat el 13 de decembre de 2022.
  2. «L'electrificació, clau en la transició energètica». Consultat el 13 de decembre de 2022.
  3. «[2]». Consultat el 13 de decembre de 2022.
  4. «Power Barometer 2022». Consultat el 13 de decembre de 2022.
  5. 5,0 5,1 Governe d'Espanya, Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. «Informe d'inventari nacional gasos d'efecte hivernàcul». miteco.gob.és. Consultat el 13 de decembre de 2022.
  6. Parlament Europeu. «Emissions d'avions i barcos: senyes i sifres». europa.eu. Consultat el 13 de decembre de 2022.
  7. Miguel Sebastián. «L'electrificació del transporte». ief.és. Consultat el 13 de decembre de 2022.
  8. Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. «Informe anual del sector ferroviari 2020». cnmc.és. Consultat el 13 de decembre de 2022.
  9. «El transport marítim, rumbo a l'electrificació». europa-blau.és. Consultat el 13 de decembre de 2022.
  10. «UN body adopts climate change strategy for shipping» (en anglés). imo.org. Consultat el 13 de decembre de 2022.
  11. «OPS ¿Qué és i per qué en ports?». Consultat el 13 de decembre de 2022.|sitioweb=inovalabs.és
  12. Silvia Ayuso. «a-2050-si-no-es-prenen-mides.html ». Consultat el 13 de decembre de 2022.
  13. Elías Juárez. «[3]». Consultat el 13 de decembre de 2022.
  14. Gonzalo García. «Qué és un avió elèctric de propulsió distribuïda». hibridosyelectricos.com. Consultat el 13 de decembre de 2022.
  15. Silvia Madeddu. «The CO2 reduction potential for the European industry via direct electrification of heat supply (power-to-heat)» (en anglés). pik-postdam.de. Consultat el 13 de decembre de 2022.
  16. «Eficiència energètica i electrificació en el sector industrial». energiaysociedad.és. Consultat el 13 de decembre de 2022.