Elaeis

Elaeis és un gènero de palmes que comprén tres espècies de palma setrill: la palma africana (Elaeis guineensis), el nolí o palma americana nolí (Elaeis oleifera) i el corozo colorat (Elaeis odora). Estan considerades com a plantes monoiques de troncs solitaris, fulls pinnades en peciols llaugerament espinosos, foliolos insertats irregularment donant un aspecte plumoso, les flors masculines en 6 estams i frut ovoide. Anteriorment es varen considerar una sola espècie, despuix tres gèneros diferents, i actualment del mateix gènero, pero d'espècies diferents que són sexualment compatibles.

Varietats

E. guineensis, és originària d'Àfrica occidental, d'ella ya s'obtenia oli fa cinc milenis, especialment en la Guinea Occidental. D'allí passa a Amèrica introduïda despuix dels viages de Colón, i en époques més recents va ser introduïda a Àsia des d'Amèrica. El seu cultiu és de gran importància econòmica, proveïx la major cantitat d'oli de palma i els seus derivats a nivell mundial.

E. oleifera, és americana, considerada com amazónica, encara que alguns autors, la consideren comú en tota de l'Amèrica tropical. El seu cultiu és d'importància econòmica fins a fa molt poc temps, en Amèrica tropical, és d'anotar que va estar a punt d'extinguir-se en grans àrees del continent americà.

E. odora, és també americà, propi de les selves humides tropicals, pero anteriorment, no és molt conegut, encara que és molt promisorio.

El creuament entre les E. guineensis x E. oleifera, produïx una població híbrida en ventages agronómicas, en millorar els cultius front a plagues, malalties i condicions físiques.

Les tres es desenrollen en climes tropicals càlits plujosos (selva plujosa tropical), com a cultiu requerixen del mateix maneig (vore Cultiu de la palma d'oli).

Plantacions

La Palma Africana va ser introduïda a Sumatra i Malàsia cap a 1900 i moltes de les més grans plantacions estan en eixa àrea. Malàsia és el major productor en el 51% de la producció mundial. La destrucció de la selva en Malàsia i Indonèsia per a plantar palma setrill ha provocat crisis ambientals en la regió, com la registrada en 1998 quan una densa i extens núvol de fum va cobrir importants àrees dels dos països.

La promoció de les actuals plantacions a gran escala té per objectiu central l'extracció de l'oli de palma (a partir de la part carnosa del seu frut) i de l'oli de palmiste (obtingut de la llavor). També Tailàndia, Nigèria, Bolívia, Equador i Colòmbia estan incrementant les sembres.

Les llavors es planten en vivers i despuix les plántulas són transplantades. Les plantacions de palma comencen a produir fruts als 4-5 anys d'implantades -per mig de l'us de varietats seleccionades i clonades- i alcancen la seua major producció entre els 20 i 30 anys, despuix de lo que declinen i deixen de ser rendables, especialment per l'altura a la que es troben els fruts. Les arracades, que pesen uns 15-25 kg, estan conformats per uns 1.000 a 4.000 fruts de forma ovalada, de 3 a 5 cm de llarc.

Una volta collits, la part carnosa dels fruts és transformada per mig de diversos processos en oli, mentres que de l'anou s'extrau l'oli de palmiste. El procés de fraccionament de l'oli cru resulta en dos productes diferents:

1) L'estearina de palma
2) L'oleína de palma.

L'estearina (sòlida a temperatura ambiente) és destinada casi exclusivament a usos industrials, tals com a cosmètics, sabons, detergents, vés-les, greixos lubrificants), mentres que l'oleína (líquida a temperatura ambiente), és utilisada exclusivament com a comestible (oli per a cuinar, margarina, cremes, confitería).

Cada hectàrea de palma setrill, produïx 10 tonellades anuals de fruts dels quals s'extrauen 3 mil kg d'oli de palma i 750 kg d'oli de palmiste. Existixen proyectes per a produir massivament combustible biodisel a partir de l'oli de palma.

L'oli de palma conté 49% de greix saturat, 40% de greix monoinsaturada i 10% de greix poliinsaturada i ademés vitamina K i Magnesi. El derivat de l'espècie americana E. oleifera es caracterisa per contindre major concentració d'àcit oleico i linoleico aixina com menor concentració d'àcit palmítico i atres saturats.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Elaeis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.