Anar al contingut

El Quixot i la meteorologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Mapa impossible de la Península i el seu entorn

El Quixot i la meteorologia es referix als distints fenomens meteorològics que Miguel de Cervantes menciona en L'ingeniós fidalc don Quixot de la Mancha, publicada en 1605, i en la Segona part de l'ingeniós cavaller don Quixot de la Mancha, de 1615. El tema ha segut tractat pels meteoròlecs espanyols Alejandro Mora Piris (1972), Inocencio Pontevedra. (1985) i Manolo Mora (2016).[1]

Cervantes (1547-1616) va viure durant la Menuda Edat del Gèl (1550-1700), un periodo durant el qual va haver en tota Europa un refredat general en un increment de fenomens extrems com sequies, inundacions, ones de fret, etc.[1]

Com senyala Mora (2016), don Quixot realisa les seues eixides en l'estiu, per lo que les alusions a la calor en els dos llibres són freqüents. Aixina mateix, entre 1587 i 1594, Cervantes va ser comissari o recaptador d'abasts del rei Felipe II, primer en Sevilla i després en Granada, fixant la seua residència en Sevilla, en alguna visita esporàdica a Esquivias (Toledo), a on vivia la seua esposa, Catalina de Salazar i Palaus, i va tindre, per tant, que recórrer terres manchegues i andaluses, visitant localitats com Carmona,[1] Montilla[1] i Écija —coneguda popularment com la «paella d'Andalusia»—,[1] a on va aplegar a residir durant tres mesos i mig en l'estiu de 1589.[2]

En la primera part del Quixot, L'ingeniós fidalc don Quixot de la Mancha, publicada en 1605, es narren les dos primeres eixides de dò Quixot per terres de La Mancha i Serra Morena. Segons arreplega Mora (2016), citant a José María Casasayas (1999), esta primera part va poder desenrollar-se entre el divendres, 28 de juliol i el 3 de setembre de 1602.[1]

En la segona part (1615), dedicada a la seua tercera eixida, don Quixot i Sancho Panza recorren també terres aragoneses i catalanes, entre el 24 de maig i el 16 d'agost de 1614,[1] segons l'estudi de Mora (2016), encara que este mateix autor observa que «la segona part comença referint que ha transcorregut tan sol un més des del final de la primera part, una prova més de l'aparent anacronisme».[1]

Com senyala José María Sánchez Molledo, el «succés» dels molins de vent, que té lloc en Camp de Criptana,[3] és un dels episodis més coneguts de la primera part del Quixot, i el propi Cervantes fa alusió a això en la segona part:[4]

—No, per cert —va respondre don Quixot—, pero diga'm vostra mercé, senyor bachiller: ¿quins ardits meus són les que més es ponderen en eixa història?
—En això —va respondre el bachiller— hi ha diferents opinions, com hi ha diferents gusts: uns s'atenen a l'aventura dels molins de vent, que a la vostra mercé li varen semblar Briareos i jagantes... Segona part: «Capítul III.»[5]

Encara que els molins de vent duyen en Espanya des del X,[6] en l'época de Cervantes, que els coneixia pels seus viages per Andalusia,[3] eren encara una novetat relativa en la Mancha, aplegant a instalar-se allí en 1575.[7] Sancho Panza els coneix be i intenta explicar el seu funcionament a dò Quixot:

—Mire la vostra mercé —va respondre Sancho— que aquells que allí s'assemblen no són jagantes, sino molins de vent, i lo que en ells semblen braços són les aspes, que, volteadas del vent, fan anar la pedra del molí.

Calor

Artícul principal → Calor.
  • «I aixina, sense donar part a persona alguna de la seua intenció, i sense que ningú li vera, un matí, abans del dia, que era un dels calorosos del més de juliol...»[8]
  • «… caminava tan despacio, i el sol entrava tan apriesa i en tanta ardor, que fora prou a derretirle els sesos, si alguns tinguera». (c.2-1)
  • «… en mitat de l'ardor de la més enfadosa sesta de l'estiu, tendit sobre l'ardent arena…» (c.12-1)
  • «La calor, i el dia que allí varen aplegar, era dels del més d'agost, que per aquelles parts sol ser l'ardor molt gran; l'hora, les tres de la vesprada» (c.27-1)
  • «… i sense dubte els desposorios se celebraran en la frescor del matí, i no en la calor de la vesprada» (c.20-2)
  • «El caminar tan a la llaugera ho causa la calor i la pobrea, i l'on vaig és a la guerra»[9]
  • «Va matar les veles; feya calor i no podia dormir; levantóse del llit i va obrir una miqueta la finestra d'una reixa que donava sobre un bell jardí, i, en obrir-la, va sentir i va sentir que anava i parlava gent en el jardí» (c.44-2)
  • «No dones en això, Altisidora amiga —varen respondre—, que sense dubte la duquesa i quants hi ha en eixa casa dormen, si no és el senyor del teu cor i el despertador de la teua ànima, perque ara vaig sentir que obria la finestra de la reixa de la seua estància, i sense dubte deu estar despert; canta, lastimada meua, en to baix i suau al són de la teua arpa, i, quan la duquesa nos senta, li tirarem la culpa a la calor que fa» (c.44-2)

Sequia

Artícul principal → Sequia.
  • «Era el cas que aquell any havien els núvols negat el seu rocío a la terra, i per tots els llocs d'aquella comarca es feyen processons, rogativas i disciplines, demanant a Deu obrira les mans de la seua misericòrdia i els ploguera; i per a este efecte la gent d'un llogaret que allí junt estava venia en processó a una devota ermita que en un recuesto d'aquella vall hi havia»[10]

Núvols

Artícul principal → Núvol.


  • «Les quatre de la vesprada serien quan el sol, entre núvols cobert, en llum escassa i templats rajos, va donar lloc a dò Quixot per a que, sense calor i pesadumbre, contara a les seues dos claríssims oyents lo que en la cova de Montesinos hi havia vist...»[11]

Nuvolat

Encara que Cervantes utilisa en vàries ocasions el terme «nuvolat», no sempre es referix al fenomen climatològic sino, per eixemple, a la «ira» («Mas com vostra mercé li va deshonrar tan sense propòsit i li va dir tantes villanías, encendiósele la còlera, i com no la va poder venjar en la vostra mercé, quan es va vore solament va descarregar sobre mi el nuvolat, de modo que em sembla que no seré més home en tota la meua vida».)[12] o a «... perills, conflictes o trances»[13] («... pero el retor, mudant el propòsit primer, que era de no tocar-li en cosa de cavalleries,... vi a contar algunes noves que havien vingut de la cort, i, entre unes atres, va dir que es tenia per cert que el Turc baixava en una poderosa armada, i que no se sabia el seu designi ni on havia de descarregar tan gran nuvolat, i en este temor, en que casi cada any nos toca arma19, estava posada en ella tota la cristiandat i La seua Majestad havia fet proveir les costes de Nàpols i Sicília i l'illa de Malta».[14]).

Nuvolat de pedres

Don Quixot que va vore tan malparado Sancho, va arremetre al que li havia donat, en la llança sobre mà; pero varen ser tants els que es varen posar en mig, que no va ser possible venjar-li, abans, veent que plovia sobre ell un nuvolat de pedres i que li amenaçaven mil encarades ballestes i no menys cantitat d'arcabuces, va tornar les regnes a Rocinante, i a tot lo que el seu galop va poder es va eixir d'entre ells,... Segona part: «Capítul XXVII.»[15]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Mora, Manolo «El Quixot des del punt de vista de la meteorologia.» Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). Consultat el 29 d'agost de 2017.
  2. ↑ CABELLO NÚÑEZ, José. «Nous documents per a la biografia de Miguel de Cervantes Saavedra, un comissari real d'abasts en els antics Regnes de Jaén i Sevilla (1592-1593).» Anals Cervantinos, pp. 13-51, nov. 2016. ISSN 1988-8325. doi:http://dx.doi.org/10.3989/anacervantinos.2016.001. Anals Cervantinos. Consultat el 29 d'agost de 2017.
  3. ↑ 3,0 3,1 Sánchez Molledo, 1990, p. 348.
  4. ↑ Sánchez Molledo, José María. «L'aventura dels molins de vent en el Quixot», pág. 338. Actes III-Actes Cervantinas. Centre Virtual Cervantes. Institut Cervantes. Consultat el 29 d'agost de 2017.
  5. ↑ Cervantes. Segona part: «Capítul III: Del ridícul raonament que va passar entre dò Quixot, Sancho Panza i el bachiller Sansón Carrasco.» Centre Virtual Cervantes. Institut Cervantes. Consultat el 29 d'agost de 2017.
  6. ↑ Sánchez Molledo, 1990, p. 343.
  7. ↑ Sánchez Molledo, 1990, p. 341.
  8. ↑ Cervantes. Primera part: «Capítul II: Que tracta de la primera eixida que de la seua terra va fer l'ingeniós dò Quixot.» Centre Virtual Cervantes. Institut Cervantes. Consultat el 29 d'agost de 2017.
  9. ↑ Cervantes. Segona part: «Capítul XXIIII.» Centre Virtual Cervantes. Institut Cervantes. Consultat el 29 d'agost de 2017.
  10. ↑ Cervantes. Primera part: «Capítul LII.» Centre Virtual Cervantes. Institut Cervantes. Consultat el 29 d'agost de 2017.
  11. ↑ Cervantes. Segona part: «Capítul XXIII.» Centre Virtual Cervantes. Institut Cervantes. Consultat el 29 d'agost de 2017.
  12. ↑ Cervantes. Primera part: «Capítul XXXI.» Centre Virtual Cervantes. Institut Cervantes. Consultat el 29 d'agost de 2017.
  13. ↑ Cervantes. L'ingeniós cavaller don Quixot de la Mancha, p. 543. «Notes al cap. XV.» Edicions Carena, 2004. En Google Books. Consultat el 29 d'agost de 2017.
  14. ↑ Cervantes. «Segona part. Capítul I.» Centre Virtual Cervantes. Institut Cervantes. Consultat el 29 d'agost de 2017.
  15. ↑ Cervantes. Segona part: «Capítul XXVII.» Centre Virtual Cervantes. Institut Cervantes. Consultat el 29 d'agost de 2017.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=El_Quixot_i_la_meteorologia&oldid=1455796»