El Azuzul
El Azuzul és una zona arqueològica ubicada en l'estat de Veracruz, Mèxic, a pocs quilómetros de la zona arqueològica de Sant Lorenzo Tenochtitlán en el municipi de Texistepec. Rep eixe nom pel rancho en el que es troba i és part del complex de Loma del Zapote. Este lloc ocupa les altes elevació del terreny, a costat de dos antics rius que són part de la conca del riu Coatzacoalcos.[1]
Conjunt monumental «Els bessons»
La zona arqueològica del Azuzul és coneguda per un parell d'escultures de basalt nomenades 'Els bessons' exhibides en l'actualitat en el Museu d'Antropologia de Xalapa, Veracruz.
.jpg)
Es varen trobar estes estàtues en el costat sur d'un gran montícul en el lloc, intactes i aparentment inalteradas des de que varen ser colocades ahí en el Preclàssic. En 1987 varen ser trobades in situ en el terreny de Felipe Alafita Hipólito, per llavors president municipal d'Oluta, qui aparentment sostenia un conflicte en els ejidatarios de Sant Lorenzo Tenochtitlán, a on es varen trobar les peces.[2]En 1992 el total del conjunt monumental es va estudiar en un proyecte arqueològic mamprés per l'Institut d'Investigacions Antropològiques de l'UNAM, dirigit per Ann Cyphers.[3]
El primer parell d'estàtues, descrites per Christopher Pool com "algunes de les majors obres mestres de l'art olmeca"[4]són casi idèntiques figures humanes, d'ahí que se'ls nomenen bessons. Quan es varen descobrir abdós figures es trobaven mirant cap a l'est, una darrere de l'atra front a una atra estàtua felina. Alguns investigadors han sugerit que estos bessons són precursors d'els Deus Bessons mayas, Hunahpú i Ixbalanqué, del Popol Vuh,[5] si ben els seus tocats han dut a atres arqueòlecs a sugerir que es tracta de sacerdots. Els tocats es varen destruir en el passat, potser com un esforç per a eliminar algun distintiu.[5]
Cada bessó, com l'escultura en el Monument 1 de Sant Martín Pajapan, sosté una barra ceremonial en la seua mà dreta per davall i l'esquerra per dalt, capturats en l'acte d'alçar lo que s'ha interpretat com el axis mundi o arbre còsmic mesoamericà.[4][5]
Front a les figures antropomorfas es trobava una estàtua d'apariència felina, generalment identificada com un jaguar. Alguna cosa més gran que els 'bessons', el jaguar medix 129 cm i és d'una manufactura llaugerament inferior als humans. Una versió d'al voltant de 160 cm es va trobar al noreste a uns metros de distància, més alvance s'exhibiria junt en el restant de l'escena en el Museu d'Antropologia de Xalapa. Hi ha evidència que es reesculpieron les figures a partir d'atres monuments olmecas.[4][6]
La recurrencia d'este icon felino entre els olmecas, associat en representacions de governants, ha dut a que s'interprete a esta escena com a part de rituals chamànics, a on el jaguar i els governants mantenen una relació simbòlica i espiritual.[7]No obstant, encara que hi ha indicis de que es tracta d'un "cicle mític perdut" no és possible saber en certea que representava esta escena
Estructures
Ademés del montícul sobre el que es varen trobar als bessons, hi ha numeroses estructures en El Azuzul que para quan es varen fer les exploracions es trobaven completament cobertes de maleza. Es va trobar una calçada o séquia a lo llarc del riu que potser va funcionar com a moll o dic.[4]
Referències
- ↑ «Conjunt escultòric del Azuzul, Veracruz» (en es). Arqueologia Mexicana (2016-07-27). Consultat el 2024-06-16.
- ↑ Martínez, Pedro José Bravo(2009).«Els bessons de azuzul Junajpu i Xbalanque de Texistepec».Ollin.(7): 105–108.Consultat el 2024-06-17.(en es)
- ↑ «Catàlec-Museu d'Antropologia de Xalapa-Universitat Veracruzana». sapp.uv.mx. Consultat el 2024-06-17.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Pool, Christopher A. (2007). Olmec archaeology and early Mesoamerica, Cambridge University Press. OCLC ocm68965709. ISBN 978-0-521-78312-5. Consultat el 2024-06-17.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Cyphers, Ann(1999).«From Stone to Symbols: Olmec Art in Social Context at San Lorenzo Tenochtitlán».Social Patterns in Pre-Classic Mesoamerica.Dumbarton Oaks Research Library and Collection.: 155-181.Consultat el 16 de juny de 2024.«"The physical arrangement and characteristics of human figures and felines bear uncanny symbolic resemblances to later period myths from the Maya and Central Mexican cultures about twins and jaguars." Cyphers (1999), p. 174»
- ↑ Guillén, Ann Cyphers; Botes, Fernando(1994).«An Olmec Feline Sculpture from El Azuzul, Southern Veracruz».Proceedings of the American Philosophical Society.138(2): 273–283.ISSN 0003-049X.Consultat el 2024-06-17.
- ↑ «El jaguar entre els olmecas» (en es). Arqueologia Mexicana (2017-07-18). Consultat el 2024-06-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Azuzul» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.