Els Deus Bessons
En la mitologia maya, els Deus Bessons o Héroes Bessons, coneguts en el nom quiché d'Hunahpú i Ixbalanqué (o coneguts en Yucatán en el nom en maya de Jun Ajaw i Yax Balam) són les deïtats centrals d'un mit preservat des del periodo preclàssic de Mesoamérica en les esteles d'Izapa, Mèxic i posteriorment en el llibre d'orige colonial escrit varis sigles despuix que recopila la tradició oral del poble quiché de Guatemala cridat Popol Vuh, lo que ho convertix en un dels relats mitològics prehispànics més antics preservats casi en la seua totalitat. També són cridats com els Héroes Bessons pels seus ardits llegendaris, varen ser fills del deu Hun-Hunahpú i de la donzella Ixquic, segons el relat mitològic varen ser grans caçadors en cerbatana i jugadors de joc de pilota encarregats de derrotar als falsos deus de la terra com Vucub Caquix i de derrotar als senyors del Xibalbá, despuix es varen transformar en el sol i la lluna donant pas a la nova era de la terra a on va ser creada l'humanitat.[1]
Iconográficamente eren representats en taques de jaguar en el cos i la pell com una traça distintiva i símbol diví, portant llargues cerbatanas com arma insígnia que permet identificar-los. El història dels héroes bessons mayas Hunahpú i Ixbalanqué era coneguda des del periodo preclàssic mesoamericà una de les representacions més antigues es troba en les esteles de Izapa en Mèxic datades entre el 300 al 250 abans de Crist que són l'antecedent a vàries obres ceràmiques del periodo clàssic retratant escenes mitològiques relacionades en els Deus Bessons com el Plat Blom que destaca per la seua calitat iconográfica i de la narrativa que va ser escrita en el Popol Vuh durant l'época colonial.[2]
Història
En la tradició oral del poble k’iche’ ubicat en l'occident guatemaltec i sur de Mèxic, es conta el història de Els Deus Bessons reprenent el història present en les esteles de Izapa i la narrativa mitològica prehispánica present en la regió maya a llarc de varis sigles en la que Hunahpú i Ixbalanqué, que varen nàixer de la trobada entre Hun-Hunahpú i la donzella Ixquic, a qui els seus pares volien matar en les cavernes de Xibalbá. Ixquic va quedar embarassada per la llacor de l'Arbre de Jícara a on estava depositada la calavera de Hun-Hunahpú i despuix la varen manar a matar els senyors de Xibalba. En un cor fals va escapar dels Senyors de Xibalbá.
Ixquic va anar finalment acceptada i atesa per Ixmukané, qui criava als 2 fills majors de Hun-Hunahpú. Ells molestaven a Hunahpú i Ixbalanqué fins que un dia varen ser convertits en mones pels seus germans menors.
Hunahpú i Ixbalanqué varen trobar la cancha del Joc de pilota que havia construït el seu pare, i al moment de jugar varen molestar als Senyors de Xibalbá, per lo que varen ser cridats a visitar el Inframón, a on varen passar per vàries proves i varen véncer als Senyors de Xibalbá.
Despuix de la seua victòria en el Inframón, Hunahpú es va convertir en el Sol i Ixbalanqué es va convertir en la Lluna.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Los Dioses Gemelos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.