Sant Lorenzo (zona arqueològica)

Sant Lorenzo (zona arqueològica)

La zona arqueològica de Sant Lorenzo es troba en el surest de l'estat mexicà de Veracruz. En realitat, es tracta d'un complex format per tres llocs coneguts com a Sant Lorenzo, Tenochtitlán (no deu confondre's en la capital mexica) i Potrero Nou. El complex pertany a la cultura olmeca que es va desenrollar en el preclásico mig en les terres baixes del Golf de Mèxic. Es localisa en una chicoteta comarca entre els rius Coatzacoalcos i Chiquito.

Ubicat en el municipi de Texistepec, Sant Lorenzo Tenochtitlán considerat per investigadors com el primer centre regional olmeca, es va desenrollar durant el periodo preclásico (1500-900 a. C.).

Es tracta d'un dels llocs més antics d'entre els que mostren evidències d'ocupació olmeca. La seua fundació se situa al voltant de 1200 a. C. La seua història es prolonga fins al 30 a. C. en algunes provables interrupcions d'ocupació.

Sant Lorenzo va ser edificada en una plataforma artificial d'uns cinquanta metros d'altura, per damunt de la sabana en la que es localisa. La plataforma no té un perímetro regular, tres dels seus costats mostren barrancas que serpentean entre altes lomas. Sembla ser que estes barrancas també varen ser construïdes per mans humanes, i presenten certa regularitat en alguns casos. És possible establir alguna similitut simbòlica entre esta plataforma i la piràmide del lloc de La Venda, construïda en la forma d'un con en entrantes i eixints.

En el lloc de Sant Lorenzo han segut trobades prop de quatre dotzenes d'escultures de pedra. Vintiquatre de les peces arqueològiques varen ser trobats per Stirling, el restant per Coe, abdós, arqueòlecs especialisats en la regió. La majoria de les peces han segut traslladades al Museu d'Antropologia de Xalapa. Ann Marie Cyphers, investigadora de l'UNAM, dirigix des de 1990 l'investigació de la ciutat antiga.

Olmeca Jaguar assentat de Sant Lorenzo.

Sant Lorenzo posseïx molts montículs, encara que la seua altura és escassa. La major part d'ells corresponen a les últimes dates d'ocupació olmeca en la regió. Es tracta d'un segon intent de planificació urbana, relacionat en el centre ceremonial de La Venda, encara que l'urbanisme de Sant Lorenzo no és tan complex com el del lloc tabasqueño. Alguns d'estos montículs presenten indicis del model de vivenda que es desenrollarà més vesprada en tota l'àrea mesoamericana: un pati central, al voltant del com es distribuïxen les habitacions familiars.