Anar al contingut

Edward R. Murrow

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Edward R. Murrow

Edward R. "Ed" Murrow (naixcut Egbert Roscoe Murrow), (25 d'abril de 1908 - 27 d'abril de 1965) va ser un periodiste nortamericà. Va treballar com locutor de notícies en la CBS per a ràdio i televisió.

Va alcançar la fama com locutor de radi durant la Segona Guerra Mundial. Les seues transmissions eren seguides per millons d'oyents en els Estats Units. Els principals historiadors del periodo ho consideren una de les grans figures del periodisme del seu temps. Murrow va contractar a un equip de corresponsals de guerra de gran altura i es va caracterisar per la seua honradea i integritat a l'hora de difondre les notícies. Va ser un dels pioners de la televisió. Va produir una série de reportages que ho varen enfrontar en el senador Joseph McCarthy.

Retratat en la película de George Clooney, Bona nit, i bona sòrt, per l'actor David Strathairn, a on es pot vore el seu enfrontament en el senador McCarthy.

Primers anys

Murrow va nàixer Egbert Roscoe Murrow en Polecat Creek, prop de Greensboro,[1] en el comtat de Guilford, Carolina del Nort, fill de Roscoe Conklin Murrow i Ethel F. (de fadrina Lamb) Murrow. Els seus pares eren cuáqueros.[2] Era el menor de quatre germans i era una "mescla d'ascendència escocesa, irlandesa, anglesa i alemana".[3] El primogènit, Roscoe Jr., va viure solament unes poques hores. Lacey Van Buren tenia quatre anys i Dewey Joshua tenia dos anys quan va nàixer Murrow.[4] La seua casa era una cabanya de troncs sense electricitat ni plomería, en una granja que solament obtenia uns pocs centenars de dólars a l'any de dacsa i fenaç.

Quan Murrow tenia sis anys, la seua família es va mudar a través del país al comtat de Skagit en l'oest de Washington, per a viure prop de Blanchard, a 30 milles (50 km) al sur de la frontera entre Canadà i Estats Units. Va assistir a l'escola secundària en les rodalies de Edison, va ser president del cos estudiantil en el seu últim any i es va destacar en l'equip de debat. També va ser membre de l'equip de bàsquet que va guanyar el campeonat del comtat de Skagit.

Despuix de graduar-se de l'escola secundària en 1926, Murrow es va inscriure en el Washington State College (ara Washington State University) en tot l'estat en Pullman, i finalment es va especialisar en oratòria. Va ser membre de la Kappa Sigma fraternitat, també era actiu en la política de l'universitat. En la seua adolescència, Murrow tenia el sobrenom de "Ed" i durant el seu segon any d'universitat, va canviar el seu nom de Egbert a Edward. En 1929, mentres assistia a la convenció anual de la Federació Nacional d'Estudiants d'Amèrica, Murrow va pronunciar un discurs instant als estudiants universitaris a interessar-se més en els assunts nacionals i mundials; açò va dur a la seua elecció com a president de la federació. Despuix d'obtindre la seua llicenciatura en 1930, es va mudar a l'est de Nova York.

Murrow va ser subdirector de l'Institut d'Educació Internacional de 1932 a 1935 i es va eixercitar com a subsecretari del Comité d'Emergència en Ajuda als Acadèmics Estrangers Desplaçats, que va ajudar a destacats acadèmics alemans que havien segut despedits de llocs acadèmics. Es va casar en Janet Huntington Brewster el 12 de març de 1935. El seu fill, Charles Casey Murrow, va nàixer en l'oest de Londres el 6 de novembre de 1945.

Carrera en CBS

Murrow es va unir a CBS com a director de charrades i educació en 1935 i va permanéixer en la cadena durant tota la seua carrera.[1] CBS no tenia personal de notícies quan Murrow es va unir, salve pel locutor Bob Trout. El treball de Murrow era alinear als creadors de notícies que apareixerien en la ret per a parlar sobre els problemes del dia. Pero el que alguna volta va ser el principal orador de l'estat de Washington estava intrigado per l'entrega a l'aire de Trout, i Trout li va donar a Murrow consells sobre cóm comunicar-se eficaçment per ràdio.

Murrow va ser a Londres en 1937 per a eixercitar-se com a director de les operacions europees de CBS. El lloc no incloïa informes en l'aire; el seu treball consistia en persuadir a les figures europees per a que transmeteren per la cadena CBS, que competia directament en les dos cadenes de radi de NBC. Durant este temps, va realisar freqüents viages per Europa.[5] En 1937, Murrow va contractar al periodiste William L. Shirer i ho va assignar a un lloc similar en el continent. Açò va marcar el començ de l'equip de reporters de guerra de "Murrow Boys".[6]

Ràdio

Murrow va obtindre el seu primer centelleig de fama durant l'Anschluss de març de 1938, en el que Adolf Hitler va dissenyar l'anexió d'Àustria per part de l'Alemània nazi. Mentres Murrow estava en Polònia organisant una transmissió de cors de chiquets, va rebre notícies de Shirer de l'anexió i del fet de que Shirer no podia difondre l'història per mig de les instalacions de ràdio estatals austríaques. Murrow va enviar immediatament a Shirer a Londres, a on va entregar un relat de testic ocular sense censura del Anschluss. Murrow despuix va contractar l'únic mig de transport disponible, un avió de 23 passagers, per a volar de Varsòvia a Viena per a poder reemplaçar a Shirer.[7]

A petició de la direcció de CBS en Nova York, Murrow i Shirer varen organisar un resum de notícies europees sobre la reacció al Anschluss, que va reunir a corresponsals de vàries ciutats europees per a una única transmissió. El 13 de març de 1938, es va transmetre l'especial, presentat per Bob Trout en Nova York, inclós Shirer en Londres (en la diputada laborista Ellen Wilkinson), el reporter Edgar Ansel Mowrer del Chicago Daily News en París, el reporter Pierre J. Huss del International News Service en Berlín i el senador Lewis B. Schwellenbach en Washington D. C. El reporter Frank Gervasi, en Roma, no va poder trobar un transmissor per a transmetre la reacció des de la capital italiana, pero va telefonejar la seua guion a Shirer en Londres, qui ho va llegir a l'aire.[8]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 116–120  : 116-120 Murrow va informar en viu des de Viena, en el primer reportage de notícies sobre el terreny de la seua carrera: "Est és Edward Murrow parlant des de Viena ... Són casi les 2:30 del matí i Herr Hitler encara no ha aplegat ".

La transmissió es va considerar revolucionària en eixe moment. En informes multipunto, en viu transmesos per ona curta en els dies anteriors a la tecnologia moderna (i sense que cada una de les parts necessàriament poguera escoltar-se entre sí), va eixir casi sense problemes. L'especial es va convertir en la base de World News Roundup, la série de notícies més antiga de la radiodifusió, que encara s'emet tots els dies de la semana de matí i de nit en CBS Radi Network.


En setembre de 1938, Murrow i Shirer varen participar habitualment en la cobertura de CBS de la crisis dels Sudetes en Checoslovàquia, que Hitler codiciava per a Alemània i que finalment va guanyar en l'Acort de Munich. Els seus incisius informes varen aumentar la gana nortamericana per les notícies de radi, i els oyents esperaven regularment les transmissions d'ona curta de Murrow, presentades per l'analiste HV Kaltenborn en Nova York dient: "Cridant a Ed Murrow ... entra Ed Murrow".

Durant l'any següent, abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Murrow va continuar en la seua base en Londres. Els reportages de William Shirer des de Berlín li varen valdre l'aclamació nacional i un lloc de comentariste en CBS News a la seua tornada als Estats Units en decembre de 1940. Shirer descriuria les seues experiències en Berlín en el seu llibre més venut de 1941, Berlin Diary. Quan va esclatar la guerra en setembre de 1939, Murrow es va quedar en Londres i més tart va proporcionar transmissions de radi en viu durant l'apogeu del Blitz en London After Dark. Estes transmissions en viu d'ona curta transmeses per CBS electrificaron a les audiències de radi com mai ho havia fet la programació de notícies: la cobertura de la guerra anterior havia segut proporcionada principalment per informes de periòdics, junt en noticieros vists en sales de cine; els programes de notícies de ràdio anteriors simplement havien presentat a un locutor en un estudi llegint informes de servici de cable.

La Segona Guerra Mundial

Els reportages de Murrow, especialment durant el bombardeig, començaven en lo que es va convertir en el seu inici característic: "Açò és Londres", pronunciat en el seu émfasis vocal en la paraula açò, seguit d'una pausa abans del restant de la frase. La seua antiga professora d'oratòria, Anada Lou Anderson, li va sugerir esta obertura com una alternativa més concisa a la que havia heretat del seu predecessor en CBS Europa, César Saerchinger: "Hola, Amèrica. Açò és Londres cridant". La frase de Murrow es va convertir en sinònim del locutor i de la seua cadena.[9]

Murrow va alcançar l'estatus de celebritat com a resultat dels seus reportages de guerra. Estos varen donar lloc a la seua segona frase célebre: a finals de 1940, en cada bombardeig alemà nocturn, els londinencs, que no necessàriament es vorien el matí següent, solien tancar les seues conversacions en un "bona nit i bona sòrt". La futura monarca britànica, la princesa Isabel, es va dirigir aixina al món occidental en un discurs radiofònic en directe a finals d'any, quan va dir "bona nit, i bona sòrt a tots". Aixina que, al final d'una emissió de 1940, Murrow va terminar el seu segment en "Bona nit, i bona sòrt". El professor d'oratòria Anderson va insistir que ho mantinguera, i aixina va nàixer un atre eslògan de Murrow.

Quan Murrow va retornar a Estats Units en 1941, la CBS va organisar un sopar en el seu honor el 2 de decembre en l'Hotel Waldorf-Astoria. 1.100 invitats varen assistir al sopar, que la cadena va transmetre. Franklin D. Roosevelt va enviar un telegrama de benvinguda, que es va llegir en el sopar, i el bibliotecari del Congrés Archibald MacLeish va pronunciar un elogi en el que va comentar el poder i l'intimitat dels despachos de guerra de Murrow[9]: 203-204 "Vàreu cremar la ciutat de Londres en les nostres cases i sentim les flames que la varen cremar", va dir MacLeish. "Vàreu posar els morts de Londres a les nostres portes i vàrem saber que els morts eren els nostres morts, eren els morts de la humanitat. Heu destruït la superstició de que lo que es fa més allà de 3.000 milles d'aigua no es fa realment".[10]


L'atac japonés a Pearl Harbor es va produir menys d'una semana despuix d'este discurs, i Estats Units va entrar en la guerra com a combatent en el bando aliat. Murrow va volar en 25 missions de combat aliades en Europa durant la guerra,[8]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 233  proporcionant informes adicionals des dels avions mentres zumbaban sobre Europa (gravats per a la seua transmissió en diferit). L'habilitat de Murrow per a improvisar descripcions vívidas de lo que ocorria a la seua entorn o baix d'ell, derivada en part de la seua formació universitària en oratòria, va contribuir a l'eficàcia de les seues emissions radiofòniques.

A mida que s'estenien les hostilitats, Murrow va ampliar CBS News en Londres, convertint-la en lo que Harrison Salisbury va descriure com "el millor equip de notícies que jamai s'havia reunit en Europa"[8]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 230  El resultat va ser un grup de reporters aclamats pel seu intelecte i poder descriptivo, entre els que es trobaven Eric Sevareid, Charles Collingwood, Howard K. Smith, Mary Marvin Breckinridge, Cecil Brown, Richard C. Hottelet, Bill Downs, Winston Burdett, Charles Shaw, Ned Calmer i Larry LeSueur. Molts d'ells, inclós Shirer, varen ser malnomenats més tarde "els chics de Murrow", a pesar de que Breckinridge era una dòna. En 1944, Murrow va buscar a Walter Cronkite per a que substituïra a Bill Downs en l'oficina de la CBS en Moscou. Cronkite va acceptar inicialment, pero despuix de rebre una oferta millor del seu actual empleador, United Press, va rebujar l'oferta.[11]

Murrow va colaborar tan estretament en els britànics que, en 1943, Winston Churchill li va oferir ser codirector general de la BBC a càrrec de la programació. Encara que va rebujar el lloc, durant la guerra Murrow es va enamorar de la nora de Churchill, Pamela[8]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 221–223, 244 ,[12] entre que els seus atres amants nortamericans estava Averell Harriman, en qui es va casar molts anys despuix. Pamela volia que Murrow es casara en ella, i ell ho va considerar; no obstant, en acabant de que la seua esposa donara a llum al seu únic fill, Casey, va posar fi a la relació.

Despuix de la guerra, Murrow va reclutar a periodistes com Alexander Kendrick, David Schoenbrun, Daniel Schorr[14] i Robert Pierpoint en el círcul dels Boys com una virtual "segona generació", encara que la trayectòria de l'equip original en temps de guerra ho diferenciava.

El 12 d'abril de 1945, Murrow i Bill Shadel varen ser els primers reporters en el camp de concentració de Buchenwald, en Alemània. Va conéixer a supervivents demacrados, com Petr Zenkl, chiquets en tatuages d'identificació i "cossos apilats com a fusta de corder" en el crematori. En el seu informe, tres dies despuix, Murrow va dir:[8]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 248–252 

"Els pregue que creen lo que he dit sobre Buchenwald. He relatat lo que vaig vore i vaig sentir, pero només una part. De la major part no tinc paraules.... Si li he ofés en este relat més be suau de Buchenwald, no ho llamente en absolut."

- Extracte de l'informe de Murrow sobre Buchenwald.[13] 15 d'abril de 1945.

Llegat

Despuix de la mort de Murrow, es va crear el Centre Edward R. Murrow de Diplomàcia Pública en l'Universitat Tufts de l'Escola Fletcher de Dret i Diplomàcia. La biblioteca de Murrow i els objectes seleccionats es troben en la Sala de Llectura Commemorativa de Murrow, que també servix com a aula especial per a seminaris i sala de reunions per a les activitats de Fletcher. Els documents de Murrow estan disponibles per a l'investigació en Digital Collections and Archives en Tufts, que té un website [1] archivat en Wayback Machine. per a la colecció i fa que molts dels documents digitalisats estiguen disponibles per mig de la Tufts Digital Library.

El centre concedix beques Murrow a professionals a mitat de carrera que es dediquen a l'investigació en Fletcher, des de l'impacte del debat sobre el Nou Orde Mundial de l'Informació en els mijos de comunicació internacionals durant les décades de 1970 i 1980 fins a les polítiques i regulacions actuals de telecomunicacions. Molts distinguits periodistes, diplomàtics i polítics han passat pel centre, entre ells David Halberstam, que va treballar en el seu llibre Lo millor i lo més lluent, guanyador del Premi Pulitzer en 1972, com a escritor resident.

El veterà periodiste Crocker Snow Jr. va ser nomenat director del Centre Murrow en 2005.

En 1971, la RTNDA (en l'actualitat Associació de Notícies Digitals de la Ràdio i la Televisió) va establir el Premi Edward R. Murrow de l'Associació, que honra els guanys sobreixents en el camp del periodisme electrònic. Hi ha atres quatre premis també coneguts com a Premi Edward R. Murrow, entre ells el Premi Edward R. Murrow de l'Universitat Estatal de Washington.

En 1973, la ànima mater de Murrow, l'Universitat Estatal de Washington, va dedicar a les seues instalacions de comunicació ampliades el Centre de Comunicacions Edward R. Murrow i va establir el Simpòsium anual Edward R. Murrow.[14] En 1990, el Departament de Comunicacions de la WSU es va convertir en l'Escola de Comunicació Edward R. Murrow,[15] seguit l'1 de juliol de 2008, en l'escola convertint-se en l'Edward R. Murrow College of Communication.[16] El veterà periodiste internacional Lawrence Pintak és el decà fundador del colege.


S'han filmat vàries películes, total o parcialment, sobre Murrow. En 1986, HBO va emetre la película biogràfica feta per cable, Murrow, en Daniel J. Travanti en el paper principal, i Robert Vaughn en un paper secundari. En la película de 1999 El Informante, Lowell Bergman, un productor de televisió del programa de notícies de la CBS 60 minuts, interpretat per Al Pacino, s'enfronta a Mike Wallace, interpretat per Christopher Plummer, en acabant de que una mostra de l'indústria del tabac siga editada per a adaptar-se a la direcció de la CBS i despuix, ella mateixa, quede exposta en la prensa per l'autocensura. Wallace li passa a Bergman un editorial imprés en The New York Claves, que acusa a la CBS de traïcionar el llegat d'Edward R. Murrow. Bona nit i bona sòrt és una película de 2005 nominada al Oscar dirigida, coprotagonizada i coescrita per George Clooney sobre el conflicte entre Murrow i Joseph McCarthy en See It Now. Murrow és interpretat per l'actor David Strathairn, que va rebre una nominació als Oscar. En la película, el conflicte de Murrow en el cap de la CBS, William Paley, ocorre immediatament despuix de la seua escaramuza en McCarthy.

En 2003, Fleetwood Mac va publicar el seu àlbum Say You Will, en el tema "Murrow Turning Over in His Greu (Murrow regirant-se en la seua tomba)". En el tema, Lindsey Buckingham reflexiona sobre els mijos de comunicació actuals i afirma que Ed Murrow s'escandalisaria de la parcialitat i el sensacionalisme que mostren els periodistes del nou sigle si estiguera viu.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Baker, Anne Pimlott (2004), "Murrow, Edward Roscoe (1908–1965)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, accessed December 7, 2010
  2. ↑ Hattikudur, Mangesh. What Richard Nixon and James Dean had in common, CNN.
  3. ↑ Edward R. Murrow, Broadcaster And Ex-Chief of O.S.I.A., Dies.
  4. ↑ Edwards, B. 2004, Edward R. Murrow and the Birth of Broadcast Journalism.
  5. ↑ They Also Serve: Edward R. Murrow, Ràdio and Television Mirror, pp. 19, 68–69.
  6. ↑ The World On His Back, The New Yorker.
  7. ↑ They Also Serve: Edward R. Murrow, Ràdio and Television Mirror, p. 68.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Sperber, A. M. (1998). Murrow, His Life and Claves. Fordham University Press. ISBN 0-8232-1881-3.
  9. ↑ «This — is London1».
  10. ↑ Edward R. Murrow: An American Original, McGraw-Hill, pp. 314–315. ISBN 0070494800.
  11. ↑ Cull, Nicholas John (1995). Selling War: The British Propaganda Campaign against American "Neutrality" in World War II, pp. 192. ISBN 0-19-508566-3.
  12. ↑ «Buchenwald: Report from Edward R. Murrow».
  13. ↑ Ryan Thomas. «Història del Colege Murrow 1973-1980» (en anglés). Universitat Estatal de Washington.
  14. ↑ Ryan Thomas. «Història de l'Escola Murrow 1980-1990» (en anglés). Washington State University.
  15. ↑ «Varen nomenar a Austin per a dirigir el Murrow College of Communication», Washington State University (en anglés).

Vore també

Enllaços externs

Edward R. Murrow en Viquidites.


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Edward_R._Murrow&oldid=1600488»