Anar al contingut

Edifici energia zero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Edifici energia zero
Edificis d'energia zero del proyecte Beddington Zero Energy Development (BedZED) en Sutton (Londres, Regne Unit).

Un edifici energia zero (EEC) o edifici energia neta zero és un terme aplicat a edificis en un consum d'energia neta propenca a zero en un any típic. En atres paraules, l'energia prové del propi edifici per mig de fonts d'energies renovables que deurà ser igual a l'energia demandada per l'edifici.

Demanda d'energia = generació d'energia.

Un edifici que s'acoste a un us de l'energia pròxim a zero es denomina edifici d'energia casi nula (EECN, en inglés: nZEB) o edifici energia ultra-baixa. Els que produïxen un excés d'energia es coneixen com edificis energia plus.

Antecedents i característiques generals

[editar | editar còdic]

Els edificis de demanda d'energia propenca a zero no són contemporàneus. Encara que les primeres experiències es varen realisar a mitan de el XX pels pioners de l'Arquitectura solar no va ser fins a 1977 que Esbensen i Korsgaard construïxen en Dinamarca una casa i falquen l'expressió Zero Energy House.[1]

Encara que els edificis energia zero seguixen sent infreqüents en els països desenrollats, estan guanyant en importància i popularitat. La proximitat de fer massius els edificis energia zero implica una solució potencial a una gama de problemes socials i ambientals, incloent la reducció de les emissions de CO2, la reducció de dependència de l'energia fòssil per al funcionament dels sistemes de climatisació, les importacions de petròleu i derivats, i l'us racional de combustible fòssil per a atres usos millorant els problemes d'abastiment en un escenari de crisis energètica, preus creixents i agotament del recurs fòssil.

Generació d'energia

[editar | editar còdic]
Vivendes sostenibles alimentades per mig d'energia solar fotovoltaica en el barri ecològic Solarsiedlung, en Vauban (Friburgo, Alemània).
El Reichstag en Berlín despuix de la seua restauració per Norman Foster en 1999.

En el cas de cases individuals, es poden utilisar vàries tecnologies de microgeneración per a proporcionar calor i electricitat a l'edifici.

  • Fluctuacions en la demanda: Per a fer front a fluctuacions en la demanda de calor o energia elèctrica, els edificis d'energia zero, usualment estan conectats a la ret i posseïxen medidors de doble via. D'esta manera exporten electricitat durant el dia i l'importen durant la nit. La gran ventaja és evitar els alts costs de les bateries estacionarias i el seu manteniment per a acumular l'electricitat. Es requerix de llegislació específica i una política de subsidis per a implementar-ho. És molt difícil en països a on els servicis són privats i el poder de l'estat dèbil. Una atra possibilitat és que els edificis siguen completament autònoms (no conectats a la ret), pero els costs inicials són molt superiors i difícilment amortisables sense subsidis.

Barris o conjunts habitacionales energia zero són factibles com per eixemple BedZED construït en Anglaterra i varis eixemples en Alemània. En estos casos s'utilisa el concepte de generació distribuïda junt en calefacció de districte. Hi ha eixemples recents de construcció de ciutats sanceres zero energia com el cas de Dongtan prop de Shanghái en China. En Japó s'han equipat sectors urbans en calefacció i refrigeració distrital distribuint aigua calenta i aigua freda com un servici públic més.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Esbensen, T.V. i Korsgaard, V. 1977. Dimensioning of the solar heating system in the Zero Energy House in Denmark, Solar Energy, V.19, pp.191-200. Pergamon Press.