Anar al contingut

Casa passiva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Casa passiva
L'Institut de Tecnologia de l'Universitat de Darmstadt en Alemània va guanyar l'edició de 2007 del Solar Decathlon en Washington D. C., EE. UU., en esta casa en tecnologia solar passiva, dissenyada particularment per a climes subtropicales humits.
Archiu:Passivhaus Darmstadt Kranichstein Fruehling 2006. caps block 4
Construcció basada en el concepte de Passivhaus (estàndar per a la construcció de vivendas dels professors Bo Adamson i Wolfgang Feist), en Darmstadt (Alemània).
Schiestlhaus, moderna cabanya de montanya prop del pico Hochschwab (Estiria, Àustria). El Schiestlhaus és la primera cabanya de montanya en els Alps que es va construir com una casa passiva, és dir, complint en un estàndart rigorós d'aforro d'energia i protecció del mig ambient.

Una casa passiva o casa solar passiva o hàbitat passiu, és un tipo de construcció o de casa en la que s'utilisen els recursos de l'arquitectura bioclimàtica combinats en una eficiència energètica molt superior a la construcció tradicional. Es tracta d'una construcció en un consum energètic molt baix, i que oferixen durant tot l'any una temperatura ambiente confortable sense l'aplicació de la calefacció convencional.[1]

El concepte de casa passiva es va popularisar en les escoles d'arquitectura, a principis de 1980, en ser publicat el llibre La casa passiva: Clima i aforro energètic per l'Institut d'Arquitectura d'Estats Units (The American Institute of Architects).[2][3]

L'orige del terme prové del llibre d'Edward Mazria Passive Solar Energy Book[4] començat a escriure en 1975 i publicat en 1979 en EE. UU. Arreplega les experiències de vivendes que minimisen l'us de sistemes convencionals de calefacció i refrigeració aprofitant les condicions climàtiques i de asoleamiento de cada lloc, en un manual d'aplicació.

L'expressió passiu s'usa per a definir el principi de captació, almagasenament i distribució capaç de funcionar solament, sense aportacions d'energia exterior i que implica unes tècniques senzilles, sense equips.[5]

Mazria menciona en la bibliografia texts que utilisen l'expressió Passive com els produïts per AIA Research Group ;[6][7] Stomberg & Woodall;[8] US Energy Research and Development Administration;[9] junt a artículs de la seua autoria en congressos,[10][11][12] tots publicats entre 1976 a 1978.

En la mateixa época, el 'Departament d'Energia de EE. UU.', en la finalitat de difondre entre la comunitat d'arquitectes d'este país un modo diferent de concebre una vivenda tenint en conte quatre factors principals: temperatura, soleamiento, humitat, i vent, finança l'edició d'una guia de disseny de cases passives per a cada clima del país.

Per a açò es va dividir als Estats Units en 16 tipos climàtics i es varen donar eixemples gràfics de pautes de disseny passiu a seguir per a conseguir una 'casä passiva'.

Un eixemple simple es dona en les primeres pàgines a on per a una casa de montanya es recomana obrir-la al sol del migdia i tancar-la al vent fret; mentres per a una casa del desert es recomana protegir-la del sol, la calor, i generar adequada ventilació. Per a açò es propon una metodologia simple anomenada disseny passiu:

  • El clima i confort de la seua casa
  • Com definir el seu clima
    • Condició climàtica bàsica
    • Inconvenients climàtics
    • Ventages climàtiques
  • ¿Quin és la seua condició climàtica bàsica?
  • Ventages i inconvenients
  • ¿Quin és el seu clima?
  • ¿Cóm dissenyaria vosté per a este clima?

El problema principal que es va suscitar a lo llarc del món és que si la condició primària de la metodologia de disseny de la casa passiva es recolza en el clima, i esta és una condició pròpia de cada lloc a on es desige construir, no sempre es trobava el método adequat a seguir fòra dels climes de EE. UU.. Per una atra part, els eixemples remeten a la casa tradicional americana en cada zona d'Estats Units que no sempre es troben en atres països.

Clima i confort

[editar | editar còdic]
  1. «House Habitat - Que són les cases passives?» (en és-es). House Habitat. Consultat el 17 de maig de 2016.
  2. The American Institute of Architects
  3. Regional guidelines for building passive energy conserving homes. By the AIA Research Corporation for the U.S. Dept. of Housing and Urban Development, Office of Development and Research in Cooperation. [Washington]: The GPO Office 1978. [1]
  4. Mazria, Edward. The Passive Solar Energy Book. A complete guide to passive solar home. Greenhouse en Building Design. Rodale Press. Emmaus, USA, 1979. ISBN 978-0-87857-260-1
  5. Bardou, P. & Arzoumanian, V. Sol i Arquitectura. Edit G.Gili, Barcelona, 1980.
  6. AIA Research Group. Solar dwelling design concepts. U.S. Government Printing Office, Washington, 1976. ISBN 023-000-00334-1
  7. AIA Research Group. A survey for passive solar buildings. U.S. Government Printing Office, Washington, 1978. ISBN 023-000-00334-2
  8. Sromberg, R.P. & Woodall, S.O. Passive solar buildings: a compilation of data and results. National Technical Information Service, Sprinfield, VA, EE. UU.. 1977.
  9. US Energy Research and Development Administration. Proceedings of the Passive Solar Heating and Cooling Conference. Albuquerque, 1976.
  10. Mazria, E. et Al. An analitical model for passive solar heated buildings. Proceedings Annual Meeting of the American Section of ISES, Florida, 1977
  11. Mazria, E. et Al. Noti solar greenhause performance and analysis.Center for Environmental Research, University of Oregon, Eugene, 1977
  12. Mazria, E. A design and sizing procedure for direct gain, thermal storage wall, attached greenhouse and roof pond system. Proceedings of II National Passive Solar Conference. Filadèlfia, 1978.

Tot edifici es construïx en la finalitat d'acaronar i protegir-nos de l'ambient exterior creant un clima interior. Quan les condicions de l'exterior impedixen el confort de l'espai interior es recorre a sistemes de calefacció o refrigeració.

Entre les mides més eficaces es troba l'aforro d'energia per mig de l'us d'aïllament tèrmic. Pero la conservació d'energia implica aïllar-nos de l'exterior, el disseny passiu busca obrir l'edifici a l'exterior de manera tal que puga conseguir-se un acondicionament natural.

Aixina el clima a on es va a localisar l'edifici es definix per la temperatura, els nivells d'humitat, la velocitat i direcció dels vents i el soleamiento del lloc. Llavors les condicions climàtiques poden constituir un inconvenient o una ventaja per a un adequat rendiment energètic de la casa. S'apliquen llavors conceptes simples de la vida quotidiana com:

  • si fa massa fredor per a sentir-nos confortables, llavors, nos abriguem = aïllament tèrmic
  • si és un dia ventoso i tenim fret busquem algun objecte per a protegir-nos i tornar al confort = protecció eòlica
  • si fa massa calor i estem al sol, busquem l'ombra = protecció solar
  • si fa calor, encara a l'ombra, busquem l'oraget per a refrescar-nos = ventilació
  • si fa calor i l'aire està molt sec, busquem algun sòtol umbrío i fresca = massa tèrmica

Casa de montanya

[editar | editar còdic]

Per a una casa de montanya localisada en un lloc a on fa molt fret i hi ha molt vent es busca que l'ubicació siga en una ala solejada i protegida del vent, incorporar aïllament tèrmic a sostres, murs i finestres; ubicar les finestres cap al sol del migdia preferentment; construir de tal modo que hi haja la menor cantitat de rendijas per a on penetre l'aire fret i dissipe la calor de l'interior.

Casa del desert

[editar | editar còdic]

Una casa en el desert deuria protegir-se de l'irradiació solar. Per una atra part, ya que la variació de temperatura entre el dia i la nit és alta, per falta d'humitat en l'aire, és recomanable fer us de la massa tèrmica construint grossos murs en materials del lloc. És necessari aprofitar la baixa temperatura nocturna per a gelar la massa de l'edifici per mig d'obertures ubicades estratègicament que permeten la ventilació.

La base de tot disseny ambientalment conscient que es pretenga eficaç és una resposta adequada als inconvenients i a les ventages del clima del lloc. Si açò no és tingut en conte deurem acodir a sistemes mecànics d'acondicionament tèrmic, en el consum d'energia i les emissions de gasos d'efecte hivernàcul resultants.

Referències

[editar | editar còdic]