Edifici de les Cariàtides

El edifici de les Cariátides (o edifici Cervantes, antic Banc Espanyol del Riu de la Plata i posteriorment Banc Central) és una edificació achaflanada situada en Madrit (Espanya), en el número 49 de la carrer d'Alcalà, fent cantó en la carrer Barquillo, sobre el solar de lo que anteriorment va ser el palau del Marqués de Casa-Irujo (veí al palau de Buenavista).
La denominació de l'edifici és d'orige popular per la presència de dos imponents clàssiques cariàtides (columnes en forma de dòna) situades a cada u dels costats de l'entrada principal de l'edifici.[1][2] La sucursal del Banc Espanyol del Riu de la Plata va adquirir estos terrenys per a edificar la seua sèu en el cantó del carrer del Barquillo en Alcalà. Els dissenyadors i directors d'obra encarregats de construir l'edifici en l'any 1918 varen ser els arquitectes Antonio Palaus i Joaquín Otamendi,[3][4] L'edifici va ser sofrint posteriors ampliacions i modificacions, que li fan diferir llaugerament de l'actual. De la mateixa forma, l'edifici ha canviat de denominació a mida que ha anat canviant d'amo: sèu del Banc Espanyol del Riu de la Plata, despuix del Banc Central, posteriorment del Banc Central Hispà i de l'Institut de Crèdit Oficial. Edifici d'estil eclèctic de caràcter monumental: neoclassicisme grec (Neogriego). Des d'octubre de l'any 2006 és la sèu de l'Institut Cervantes.
Història
El carrer Alcalà, una dels carrers més antics de Madrit, que desemboca en la Porta del Sol, al començament de XX apunta com un centre financer de rellevància en la ciutat.[5] Els derribos de la Nova Gran Via en 1911 ya indiquen els inicis d'importants transformacions urbanístiques en la capital. La colaboració de dos jóvens arquitectes, iniciada en 1904, tenen ya varis èxits anteriors.[6] L'èxit d'abdós ingeniers comença en guanyar adeptes despuix de véncer en el concurs públic municipal del Palau de Comunicacions. És de destacar que l'arquitectura de Madrit es veu dominada, al començament del XX, per l'existència de bancs i iglésies. Este edifici té com a novetat que és el primer d'oficines que s'edifica en Madrit. Este tipo d'edificis són típics en ciutats americanes com Boston i Chicago o en Anglaterra.
Construcció
En rebre l'encàrrec per a proyectar l'edifici de la sucursal del Banc Espanyol del Riu de la Plata en 1910, els arquitectes espanyols Antonio Palaus Ramilo[3] i Joaquín Otamendi,[7] abdós es troben ocupats en el procés constructiu del Palau de Comunicacions i de l'Hospital de Maudes (denominat també de Hospital de Jornaleros de Sant Francisco de Paula). La nova sèu del Banc va adquirir els 18 000 metros quadrats de terrenys pertanyents al solar de planta rectangular de l'antic Palau del Marqués de Casa-Irujo. L'edifici del palau de Irujo, que donava lloc al solar, va ser molt elogiat en la seua época. En la seua planta baixa estava ubicat el Café Cervantes.[8][9]
El contractiste de l'obra és Celestino Madurell. Un dels ajudants de Palaus és Secundino Zuazo, que comença en esta obra a prestar-li assistència.[10] Precisament, just davant de les seues bastides de construcció, sofrix un atentat el 13 d'abril de 1913 el rei Alfonso XIII per l'anarquiste Sancho Alegre que li va disparar dos voltes en el seu revòlver.
El disseny de Palaus i Otamendi es realisa de tal forma que l'entrada a l'edifici dona lloc a un espacioso primer pis. Seguix el model diàfan de les Obres de Palaus, inspirats en els models americans de l'época: gran pati d'operacions. Les tres plantes restants es dediquen a oficines. Les àmplies crujir de l'interior es realisen gràcies a l'ocupació de voltons metàlics que es poden vore en l'interior. Palaus en esta obra es reforça en el seu èxit, per la seua popularitat i estil rep encàrrecs diversos. Per la relació en els germans Otamendi comença els seus estudis en els primers passos del Metro de Madrit, durant la construcció del Banc comença a dissenyar les entrades de les boques i accessos del metro madrileny. El 29 d'abril de 1918 s'inaugura l'edifici.
Banc Central Hispà
La sèu principal del Banc Espanyol del Riu de la Plata, va anar posteriorment la del Banc Central, despuix de la fusió en aquell. En les ilustracions i fotografies ya durant els anys de l'II República espanyola es pot llegir el ròtul "BANCO CENTRAL" en la coronació de l'edifici. En les reformes que es varen realisar per aquells anys, que varen obrir tres plantes per a guanyar metros quadrats, es va perdre l'espectaculaitat del gran vestíbul central, i la vista de la vidriera en la cúpula. Va ser en este moment quan es va realisar l'ampliació de l'edifici cap a la carrer Barquillo, a càrrec de l'arquitecte Manuel Cabanyes, en un proyecte que no respectava la continuïtat en l'original.[9] Des de 1929 l'edifici es troba propenc al Colege Oficial d'Arquitectes de Madrit.
Despuix de la fusió del Banc Central en el Banc Hispanoamericà, va passar a ser la sèu del nou Banc Central Hispà (BCH). A continuació va passar a formar part dels actius del Banc Santander en fusionar-se abdós entitats, sent venut finalment a l'Ajuntament de Madrit que, posteriorment, en 2003, ho va permutar en el Govern d'Espanya a canvi del Palau de Comunicacions (un atre edifici proyectat per Palaus). S'inclou en el Catàlec d'Edificis Protegits del Pla General d'Ordenació Urbana de Madrit. En esta categoria s'inclouen aquells edificis que són considerats de certa rellevància tant en l'història de l'art i de l'arquitectura espanyola o madrilenya, o que be constituïxquen una fita dins de la trama urbana de la ciutat.
Sèu de l'Institut Cervantes
Al començament de XXI es convertix en la primera sèu de l'Institut Cervantes, institució cultural pública depenent del Ministeri d'Assunts Exteriors d'Espanya, utilisant-se en part com a centre per a exposicions i per a oficines. L'icon de IC (disseny d'Enric Satué) es coloca en la portada de l'edifici, situant-se entre les cariàtides en octubre de 2006. El 12 d'octubre de 2006 és inaugurat pels reis d'Espanya. La segona sèu, que s'utilisa com a centre de formació de professors, està ubicada en el Colege del Rei d'Alcalà de Henares. Es reunixen en les dependències d'este nou edifici els empleats de diverses oficines de Madrit, entre elles les procedents del palau de la Trinitat. L'edifici remodelat acomoda les oficines d'administració, les sales d'exposicions i un auditori per a un aforament de 1200 persones.
Característiques
-
Pati d'Operacions original en 1918, destruït en 1947
-
Estat actual del Pati d'Operacions despuix de ser subdivido en plantes
-
Nou pati central de 1947
-
Sostre de cristal original de l'antic Pati d'Operacions, hui en l'última planta
-
Cambra acorazar, actual Caixa de les Lletres
L'edificació posseïx una altura total de vinticinc metros, lo que suponia superar en casi sèt metros l'altura permesa per les normes municipals de l'época (el màxim permés per a esta zona era de díhuit metros).[9] Permís concedit en caràcter extraordinari, especialment a este edifici. L'entrada se salva en una escalinata de tres escalons sobre la rasante del carrer d'Alcalà. Dita entrada es troba en la cantó achaflanada de la carrer Barquillo en Alcalà. Des d'eixe cantó es acedia al "Hall Principal" (denominat en algunes ocasions "Pati d'Operacions"), hui desaparegut,[11] de l'edifici per mig d'una porta giratòria dorada. En la coronació de l'edifici, vista des d'este cantó, hi ha una esfera d'un rellonge.

El disseny bàsic de l'edifici consistix en un monumental paralelepípede, en quatre cariàtides esculpides en pedra flanquejant l'entrada principal (dos a cada costat).[12] Este motiu tan espectacular és el que li va confirmar en el popular nom de: edificio de las Cariátides. L'estil arquitectònic s'ubica dins de lo que es denomina classicisme monumental. Els detalls ornamentals que decoren la frontera, i les quatre cariàtides varen ser realisats per l'escultor romàntic Ángel García Díaz, colaborador habitual d'Antonio Palaus des dels començos de la seua carrera.[13] Es menciona que este motiu de les cariàtides va ser inspirat de l'obra de Ricardo Velázquez (professor de Palaus) en dissenyar l'entrada de l'edifici del Ministeri de Foment (1893-1897).[2] En el costat opost a l'entrada es va dispondre d'espai per a l'ubicació dels departaments dels alts funcionaris del Banc. En fusionar-se el Banc Riu de la Plata en el Central en 1947, es va produir una ampliació de l'edifici a lo llarc del carrer Barquillo: l'encarregat de dita ampliació va ser l'arquitecte Manuel Cabanyes Mata.[14]
Construït al voltant d'un pati central cobert, hui desaparegut, delimitat per dèu columnes jòniques (en forma de columnata),[1] donant sensació d'un orde perfecte, i entre les quals es troben els acristalaments de l'edifici. Les columnes es realisen en granit polit, tècnica que introduïx Palaus per primera volta en Espanya.[15] Dita tècnica l'amprarà posteriorment en atres edificis de Madrit (un eixemple: El Círcul de Belles Arts). El cos inferior es veu arrematat per un entablamento, mentres que el superior és més chicotet i apareix retranqueado. L'entrada de l'edifici dona lloc a la primera planta d'espai diàfan: el "Gran Hall", hui d'una sola planta. L'ocupació d'estructures metàliques de ferro que soporten la primera planta d'accés, va ser malnomenada com "el submarí" pels antics empleats del Banc del Riu de la Planta. Este tipo d'espais oberts és molt característic d'atres edificis d'Antonio Palaus. En els subsol es trobava la cambra acorazar en les caixes fortes dels títuls, posteriorment bateja com edificio Cervantes, per l'Institut Cervantes.
El Hall Central es va dissenyar en el seu moment com un apartat reservat als empleats, circulant el públic per passadiços perimetrals de tres metros d'ample. Junt a estos passadiços es trobaven situades les taquilles que feyen les funcions de comunicació dels clients en els empleats en les operacions bancàries. Els mostradors s'han acabat en marbre vert i apliques de bronze. En l'actualitat estes zones obertes s'han rebujat, donant lloc a un espai dedicat a la realisació d'exposicions culturals.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Preckler, Ana María. Editorial Complutense (ed.). Història de l'art universal dels sigles XIX i XX, primera edició (vol. I), Madrit, pp. 565-566.
- ↑ 2,0 2,1 Chueca Goitia, Fernando (2001). Fundació Cultural Santa Teresa (ed.). Història de l'arquitectura espanyola: Edat moderna i contemporànea, primera edició, Madrit, pp. 699. ISBN 8492391871.
- ↑ 3,0 3,1 Diversos (2002). Círcul de Belles Arts de Madrit (ed.). Antonio Palaus - Constructor de Madrit, primera edició, Madrit: La Llibreria.
- ↑ (1987) Ajuntament de Madrit, Concejalia de Cultura (ed.). Arquitectura madrilenya de la primera mitat del sigle XX: Museu Municipal, març 1987 : Palaus-Otamendi, Arbós, Anasagasti, primera edició, Madrit.
- ↑ Giner dels Rius, Bernardo (1980). Adir (ed.). 50 anys d'arquitectura espanyola II(1900-1950), primera edició.
- ↑ Navascués Palau, Pedro; Alonso Pereira, José Ramón (2002). La Gran Via de Madrit: Noranta anys de l'història de Madrit, Madrit: Trobe, p. 43. ISBN 8485777018.
- ↑ Otamendi, Miner (1954). Madrit els va fer, varen fer a Madrit, primera edició, Madrit.
- ↑ Pedro de Répide, "La Llibertat", 3 de novembre de 1921.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Montoliú i Camps, Pedro (2002). Sílex Edicions (ed.). Madrit, vila i cort: carrers i places, primera edició, Madrit, pp. 66-67.
- ↑ Zuazo, Secundino (2003). Nerea (ed.). Pla Bidagor 1941-1946: pla general d'ordenació de Madrit, primera edició, Madrit, p. 23.
- ↑ «BVCM019314 Banc Espanyol del Riu de la Plata. Antonio Palaus. Arquitecte de Madrit».
- ↑ Existixen plans originals en l'Archiu General de la Vila de Madrit (plans i memòria [A. V. 19-45-53 i A.V. 23-277-92]
- ↑ Arévalo Cartagena, Juan Manuel(2004).«Un escultor per a arquitectes: l'obra d'Ángel García».Goya: Revista d'Art.(301-302): 289-306.ISSN 0017-2715.
- ↑ Colege Oficial d'Arquitectes de Madrit, (1982 ), Guia d'arquitectura i urbanisme de Madrit: El Caixco antic, Madrit, ISBN 8485572335, pág. 189.
- ↑ Pérez-Monserrat, Elena M.(2011).«L'obra d'Antonio Palaus: materialidad pétrea i conservació del patrimoni cultural».Correu Gallec.TendènciesConsultat el 19 d'agost de 2011.