Anar al contingut

Dusicyon avus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dusicyon avus (Dusicyon avus)


Dusicyon avus és una espècie extinta de cánido, que va habitar el centre-sur i extrem sur d'Amèrica del Sur. Els seus restants varen ser trobats en #sediment del Pleistoceno superior, fins al Holoceno tardà.

Descripció

La seua talla era similar a la d'un coyot, en uns 15 kg de pes.[1] La seua dieta es considera carnívora en un percentage alguna cosa més alt que en atres rabosots suramericans i s'hauria alimentat d'assuts d'uns 5 kg en promig i fins a un màxim de 60 kg.[2]

Distribució

Els seus restants varen ser exhumats en l'Uruguai,[3] en el sur del Brasil en plages de Rio Grande do Sul;[4][5] aixina com en l'Argentina, en la regió pampeana (com en Olavarría (segons troballes paleontológicos) i també en gran part de la patagonia esteparia. En Chile, es varen trobar restants òsseus en el monument natural Cova del Milodón, Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena.[6]

Causa de la seua extinció

No està clar per qué este tàxon es va extinguir. Alguns especialistes varen postular algunes hipòtesis, com el canvi ambiental o l'hibridació en gossos domèstics. En les pampes i Patagonia, els registres més moderns de Dusicyon avus són de 3000 anys a. p. i els més antics registres de gossos domèstics (els que acompanyaven a les tribus amerindies) són de 1000 anys a. p. Encara que és possible que algunes poblacions de D. avus hagen aplegat fins a l'época del contacte europeu, pero no hi ha certees encara.

40 anys abans de l'introducció del rabosot chilla en l'illa Gran de Terra del Fòc, hi ha algunes referències etnogràfiques sobre l'existència de dos espècies de rabosots allí.

«Per al Ona, el segon lloc important entre els animals terrestres pertanyia als rabosots, en dos varietats, una de les quals creix en tamany inusual.».[7]

En un lloc arqueològic en la estepa de Terra del Fòc es varen identificar els restants d'a lo manco dos individus de Dusicyon avus, un animal complet i articulat i els restants en marques antrópicas en una mandíbula, en un datat tàxon de 2,984±37 anys AP (AA75297), donant un ranc calibrat en dos sigmas de 2952-3218 anys AP.[8] En l'últim lustre es va poder estimar la data de la seua extinció, va ser fa tan sol 500 anys abans del present, i ademés a través d'anàlisis d'ADN es va poder determinar que estava emparentat directament en el Dusicyon australis.[9]

Si eixe «gran rabosot» va ser D. avus llavors s'hauria extinguit recent en el sigle XX, a lo manco en eixa illa.[10] Igualment no es pot descartar que els natius es referixquen en realitat només a variacions intraespecíficas de rabosot fueguino (Lycalopex culpaeus lycoides), ya que alguns eixemplars d'eixa illa alcancen un tamany molt gran.

Tenint en conte la connotació simbòlica dels predadores en les societats caçadores-recolectores, provablement, els humans han tingut alguna destacada influència en el procés de l'extinció d'este tàxon.

Referències

  1. ↑ (2017).«New Canid Remains from Dolores Formation, clapix Pleistocene-early Holocene, Uruguai».Journal of mammal evolution.25
    391–396.doi:10.1007/s10914-017-9387-8.
  2. ↑ (2006).«Paleoecology of the large carnivore guild from the Clapix Pleistocene of Argentina».Acta Palaeontologica Polonica.(51)
    407-422.
  3. ↑ «Large extinct canids from the Pleistocene of Uruguai: systematic, biogeographic and paleoecological remarks» (en anglés). Historical Biology: A Journal of Paleobiology. Consultat el 2 de juliol de 2012. «79-89»
  4. ↑ Rodrigues, P.H.; Prevosti, J.F.; Ribeiro, A.M.; Ferigolo, J. (2004) Novos materiais de carnívora para o Pleistoceno do Estat do Rio Grande do Sul, Brasil. Revista Brasileira de Paleontologia, v.7, n.1, p.77-86, 2004.
  5. ↑ Ribeiro, A.M.; Scherer, C.S. (2009) Mamífers do Pleistoceno do Rio Grande do Sul. In: Quaternário do Rio Grande do Sul: Integrant conhecimentos. Monografias dona Sociedade Brasileira de Paleontologia. Porto Alegre: Ana Maria Ribeiro, Soraia Girardi Bauermann, Carolina Saldanha Scherer (Org.). Sociedade Brasileira de Paleontologia, 2009. p. 171-191.
  6. ↑ Castell Cornejo, Juan (2007). Megabestias en Chile i atres vertebrats del Cenozoico, Mac Editors. ISBN 978-956-8249-94-3.
  7. ↑ Gallardo, C (1910). CABAUT & Cia., Editors (ed.). Els Onas (en espanyol), Buenos Aires.
  8. ↑ «Santiago 2013. L'ocupació humana del nort de Terra del Fòc – Editora Digital» (en és-ar). Consultat el 2022-01-13.
  9. ↑ «Extinctions in near clave: new radiocarbon dates point to a very recent disappearance of the South American foxDusicyon avus(Carnivora: Canidae)».Biological Journal of the Linnean Society.116(3)
    704–720.ISSN 0024-4066.doi:10.1111/bij.12625.Consultat el 2022-01-13.
  10. ↑ (2008).«The elusive evidence: the archaeological record of the SouthAmerican extinct megafauna».American Megafaunal Extinctions at the End of the Pleistocene, en: Haynes, G. (Ed.) Springer, Amsterdam.
    145 i 168.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dusicyon_avus&oldid=1542492»