Drimolen
El sistema de paleocuevaas Drimolen consta d'una série de farcidures en presència d'hominini des del Plioceno final fins al Pleistoceno inicial. Localisat al voltant de 40 quilómetros al nort de Johannesburgo, Suràfrica, i aproximadament 6 quilómetros al nort de Sterkfontein, en el lloc conegut com Breçol de la Humanitat, declarat pr l'UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat.[1][2]
Història de l'investigació
[editar | editar còdic]El lloc va ser descobert el 9 de juliol de 1992 per Andre Keyser qui va continuar dirigint les excavacions del jaciment fins a la seua mort en 2010.
- El 21 d'octubre de 1994, Keyser va descobrir el cràneu DNH 7 (Eurydice), el més complet dels cràneus de Paranthropus robustus trobats fins al moment [2020].[3] És també considerat un cràneu de femella rar. DNH 8, una mandíbula de mascle de Paranthropus robustus coneguda com Orfeo, era també descoberta al mateix temps i adjacent a DNH 7.
Colin Menter va dirigir l'investigació i excavacions en el lloc de 2010 fins a 2016.[2] Les excavacions en el lloc varen estar conduïdes per ajudants tècnics en els primers anys i per escoles de camp en els últims anys. Estes inclouen l'Universitat de Florencia, Itàlia (2006-2012), l'Universitat de Victoria, Canadà (2011, 2012, 2014), i l'Universitat La Trobe, Austràlia (des de 2013).
El permís i les excavacions en el lloc va estar supervisat per Stephanie Baker del Palaeo-Research Institute de l'Universitat de Johannesburgo en colaboració en el Prof. Andy I.R. Herries de l'Universitat La Trobe (i l'Universitat de Johannesburgo) com a part d'un proyecte de descobriment del Consell d'Investigació australià (2017–21).
Açò també ha implicat colaboracions en David Strait de l'Universitat de Washington en St Louis, quí organisa una escola de camp en base en Drimolen cada juny, aixina com investigadors de Suràfrica, Austràlia, els EE. UU. i Itàlia.[4]
Pedrera principal de Drimolen (DMQ)
[editar | editar còdic]Tots els restants de hominini han segut recuperats de l'àrea clàssica del lloc conegut com la Pedrera Principal de Drimolen (DMQ, per la sigla en anglés de Drimolen Main Quarry), i inclou restants de Paranthropus robustus, Homo primerenc i Homo erectus[5][6]
- En 2015 un cràneu parcial (DNH 134) de Homo erectus va ser descobert per l'estudiant Richard Curtis de l'Escola d'Arqueologia de Camp de l'Universitat La Trobe, com a part de la campanya anual del Dr. Menter.[6] .El cràneu representa un individu d'al voltant de 2-3 anys i té una capacitat craneal reconstruïda de 484 a 593 cm³, sent llaugerament més chicotet que el cràneu de, la proposta com a dòna adulta de Homo erectus, DAN5/P1(598 cm³), de Gona en Etiopia. El cràneu va ser malnomenat Simon, despuix que un dels membres de l'equip d'excavació de Drimolen, Simon Mokobane, fallira en 2018.
DMQ ha segut datat entre 2,04 i 1,95 millons d'anys basat en una combinació d'urani-plome (U-Pb), series urani-resonància d'espin d'electró (US-ESR, per la seua sigla en anglés) i paleomagnetisme .[6] Els depòsits de DMQ registren una reversalidad geomagnètica des de polaridad invertida a polaridad normal. Basat en la datació per U-Pb (1,962 ± 0,107 Ma) d'una colada calcárea de polaridad intermija (les Parets de les colades de Jericho) que varen ser formades en mig d'esta inversió, ha segut atribuït a l'inversió Olduvai SubCcron i en base en ella s'ha datat en 1,95 Ma. Segons les proves US-ESR la data dels fòssils és 1,965 ± 0,147 Ma, just baix de la colada, lo que confirma esta edat. Atres US-ESR donen una edat de 2,041 ± 0,240 Ma en la mateixa profunditat, com el cràneu DNH 134 de H. erectus indica una antiguetat entre 2,04 i 1,95 Ma, fent-ho l'espècimen més antic de Homo erectus trobat fins a la data [2020].
DMQ també ha produït algunes de les ferramentes d'ossos més antigues del món i algunes de les ferramentes de pedra més antigues de Suràfrica.[7] També és el primer lloc en la regió que ha produït dos espècies de Dinofelis en el mateix depòsit, Dinofelis cf. Barlowi i Dinofelis aff. Piveteaui.[8] Moltes de les espècies en el lloc són la primera o l'última aparició de l'espècie en la regió i sugerixen una rotació faunística significativa en eixe moment.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nature.565(7738)
- 226–229.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/s41586-018-0711-0.Consultat el 18 de maig de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 (2018).Quaternary International.483
- 90–110.ISSN 1040-6182.doi:10.1016/j.quaint.2018.01.001.Consultat el 18 de maig de 2020.
- ↑ South African Journal of Science.96
- 189–197.Consultat el 18 de maig de 2020.
- ↑ «Washington University Drimolen Cave Field School Summer Program» (en en). Consultat el 18 de maig de 2020.
- ↑ (2010).Journal of Human Evolution.58(5)
- 374–405.ISSN 0047-2484.doi:10.1016/j.jhevol.2010.01.006.Consultat el 18 de maig de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 (2020).Science.American Association for the Advancement of Science.368(6486)ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.aaw7293.Consultat el 17 de maig de 2020.
- ↑ (2018).Quaternary International.495
- 87–101.ISSN 1040-6182.doi:10.1016/j.quaint.2018.04.026.Consultat el 18 de maig de 2020.
- ↑ PeerJ.4
- i1941.ISSN 2167-8359.doi:10.7717/peerj.1941.Consultat el 18 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Drimolen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.