Anar al contingut

Docker (software)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Docker és un proyecte de còdic obert que automatisa el desplegament d'aplicacions dins de contenidors de software, proporcionant una capa adicional d'abstracció i automatisació de virtualisació d'aplicacions en múltiples sistemes operatius.[1] Docker aprofita les funcions d'aïllament de recursos del núcleu de Linux, tals com cgroups i espais de noms (namespaces) per a permetre que contenidors independents s'eixecuten dins d'una sola instància de Linux, evitant la sobrecàrrega que implica iniciar i mantindre màquines virtuals.[2]

El soport del kernel Linux per als espais de noms aïlla la vista que una aplicació té del seu entorn operatiu,[3] incloent arbres de procés, ret, identificadors d'usuari i sistemes d'archius montats. Per la seua banda, els cgroups del kernel proporcionen aïllament de recursos, com la CPU, la memòria, l'almagasenament en bloc d'I/S i de la ret. Des de la versió 0.9, Docker incorpora la biblioteca libcontainer com el seu propi mecanisme per a aprofitar directament les capacitats de virtualisació que oferix el kernel Linux, ademés de poder amprar interfaços de virtualisació abstretes per mig de libvirt, LXC (Linux Containers) i systemd-nspawn.[4][5][6]

D'acort en la firma analiste de l'indústria 451 Research, "Docker és una ferramenta que pot empaquetar una aplicació i les seues dependències en un contenidor virtual que pot eixecutar-se en qualsevol servidor Linux. Açò permet una major flexibilitat i portabilitat en l'eixecució d'aplicacions, ya siga en instalacions físiques, la núvol pública, núvol privat, entre atres entorns ."[7]

Resum

Erro al crear miniatura:
Docker pot utilisar diferents interfaços per a accedir a les capacitats de virtualizacion del kernel Linux.[6]

Docker implementa una API d'alt nivell que proporciona contenidors llaugers capaços d'eixecutar processos de forma aïllada.[8]

Construït sobre les capacitats que oferix el kernel Linux (principalment cgroups i namespaces), un contenidor de Docker, a diferència d'una màquina virtual, no requerix incloure un sistema operatiu independent.[7] En el seu lloc, s'aprofita les funcionalitats del kernel i ampra l'aïllament de recursos (CPU, memòria, almagasenament en bloc I / S, ret, etc.) junt en namespaces separats per a aïllar la vista que una aplicació té del sistema operatiu. Docker accedix a la virtualisació del kernel de Linux de dos formes:directament, a través de la biblioteca libcontainer (disponible des de la versió 0.9), o indirectament, per mig de libvirt, LXC o systemd-nspawn. [6][9]

Per mig de l'us de contenidors, els recursos poden aïllar-se, els servicis restringir-se i els processos obtenen la capacitat de dispondre una visió casi completament privada del sistema operatiu, en el seu propi identificador d'espai de procés, estructura de sistema d'archius i interfaços de ret. Encara que múltiples contenidors compartixen el mateix núcleu, cada u d'ells pot llimitar-se per a utilisar únicament una cantitat definida de recursos com CPU, memòria i I / S.

L'Us de Docker per a crear i gestionar contenidors pot simplificar la construcció de sistemes altament distribuïts, ya que permet que múltiples aplicacions, tasques de treballs i atres processos que s'eixecuten de manera autònoma en una única màquina física o en vàries màquines virtuals. Açò facilita el desplegament de nodos a mida que es dispon de recursos o quan sorgix la necessitat d'ampliar la capacitat, oferint aixina un model de plataforma com a servici (PaaS - Platform as a Service) per al desplegament i la escalabilidad de sistemes com Apache Cassandra, MongoDB o Riak. Ademés, Docker simplifica la creació i operació de càrrega de treball, coes i atres sistemes distribuïts. [10][11]

Integració

Docker es pot integrar en diferents ferramentes d'infraestructura, com Amazon Web Services,[12] Ansible,[13] Cfengine,[14] Chef,[15] Google Cloud Platform,[16] DigitalOcean,[17] IBM Bluemix,[18] Jelastic,[19] Jenkins,[20] Microsoft Azure,[21] OpenStack Nova,[22] OpenSVC,[23] Puppet,[24] Salt,[25] i Vagrant.[26]

El proyecte Cloud Foundry Diego integra Docker en Cloud Foundry PaaS.[27]

El proyecte GearD té com a objectiu integrar Docker en el de Ret Hat OpenShift Origin PaaS. [28]

En resposta a la disponibilitat d'estes integraciónes, la plataforma de monitoreo, Datadog, va desenrollar un reportage sobre la taxa d'adopció dels servicis de Docker per 7 000 empreses en infraestructures basades en el núvol.[29][30]

Història

Solomon Hykes va iniciar Docker com un proyecte intern de dotCloud,[31] una empresa enfocada en oferir servicis de plataforma com a servici (PaaS),[32] En les seues primeres etapes va contar en les contribucions d'ingeniers de dotCloud, entre ells Andrea Luzzardi i Francois-Xavier Bourlet. Aixina mateix, Jeff Lindsay va participar com a colaborador independent. Docker representa una evolució de la tecnologia patentada de dotCloud, la qual, a la seua volta, es va desenrollar sobre proyectes de còdic obert anteriors com Cloudlets.

Docker va ser lliberat com proyecte còdic obert en març de 2013.[8] El 13 de març de 2014, en el llançament de la versió 0.9, va deixar d'utilisar LXC com l'entorn d'eixecució predeterminat i ho va reemplaçar en la seua pròpia biblioteca, libcontainer, escrita en Go.[4][9] Per al 13 d'abril de 2015, el proyecte contava en més de 20 700 estreles de GitHub (ubicant-se en la vigèsima posició entre els proyectes en major número d'estreles), més de 4 700 forcalls (forks), i prop de 900 colaboradors.[33]

Un anàlisis realisat en 2018 va identificar a les següents organisacions com les principals contribuents a Docker: Ret Hat (la que més aportes va realisar,inclús per damunt del propi equip de Docker), l'equip de Docker, Microsoft, IBM, Google, Cisco Systems i Amadeus IT Group.[34]

El 29 de juliol de 2020 es va donar a conéixer l'existència de Doki, un malware dissenyat per a eixecutar-se en el sistema operatiu Linux en l'objectiu d'infectar la API de contenidors Docker mal configurats. Entre les seues principals accions es troben les següents:[35]

  • Genera una URL única i de curta duració per a descarregar payloads durant l'atac.
  • Està dissenyat per a eixecutar comandos rebuts des dels seus operadors.
  • Utilisa la biblioteca TLS per a funcions criptograficas.

Colaboració

El 23 de juliol de 2013, dotCloud Inc., l'empresa darrere de Docker, va anunciar l'incorporació de Ben Golub, exdirector eixecutiu de Gluster i Plaxo, com a nou membre de la companyia, senyalat a Docker com el principal foc estratègic de l'organisació en avant.[36]

El 19 de setembre de 2013, Ret Hat i Docker varen anunciar una colaboració significativa entorn a Fedora, Ret Hat Enterprise Linux i OpenShift.[37]

El 22 de giner de 2014, Docker va informar que havia completat una ronda de capital de risc Serie B d'US$ 15.000.000, liderada per Greylock Partners.[38]

El 23 de juliol de 2014, Docker va adquirir la Orchard, hacedores de Fig.[39]

El 16 de setembre de 2014, Docker va anunciar que havia completat una ronda d'US$ 40 M de la Série C, liderat per Sequoia Capital.[40]

El 15 d'octubre de 2014, Microsoft va anunciar l'integració del motor de Docker en Windows Server 2016, aixina com soport natiu per al rol de client Docker en Windows.[41][42]

El 4 de decembre de 2014, IBM va revelar una aliança estratègica en Docker para permet a les empreses generar i eixecutar de manera més eficient, ràpida i rendable generació d'aplicacions en el núvol d'IBM ("IBM Cloud").[43]

Finalment, el 7 de juny de 2016, HPE (Hewlett Packard Enterprise) va anunciar una aliança empresarial mundial en Docker que incloïa un enfocament conjunt al mercat, venda de solucions, ingenieria, soport, servicis i intercanvi de coneiximents. L'objectiu era ajudar als clients a transformar i modernisar els seus centres de senyes, ademés de beneficiar-se d'un entorn de desenroll més àgil. En el núcleu d'esta aliança es trobava el programa HPE Docker Ready Server, únic en l'indústria dels servidors, que garantisa que els servidors d'HPE integrarien Docker de forma nativa i contarien en soport comercial.[44]

En Sistemes Distribuïts

Docker ha adquirit rellevància en l'àrea dels Sistemes Distribuïts degut a que permet eixecutar aplicacions en contenidors independents i portables, açò facilita el desplegament de múltiples servicis en diferents servidors o nodos d'una ret, lo que ajuda a mantindre consistència entre entorns i millora la escalabilidad de les aplicacions.[2]

¿Per qué Docker ajuda en Sistemes Distribuïts?
  • Permet eixecutar servicis separats i facilita la seua comunicació.
  • Ajuda al escalamiento.
  • Millora la portabilitat.
  • Manté consistència entre equips i sevidores.

Llicència

  • Per un atre costat, els archius Dockerfile poden publicar-se baix una llicència de còdic obert. No obstant,l'alcanç de dita llicència aplica únicament al Dockerfile en sí, i no l'image del contenidor generada a partir d'est.

Referències

  1. ↑ «Ben Golub, Who Sold Gluster to Ret Hat, Now Running dotCloud». SYS-EN Mija. Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2019. Consultat el 9 d'agost de 2013.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Docker Documentation: Kernel Requirements». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2014. Consultat el 20 d'agost de 2014.
  3. ↑ Donen Walsh. «Yet Another Reason Containers Don't Contain: Kernel Keyrings». projectatomic. io. Consultat el 13 d'abril de 2015.
  4. ↑ 4,0 4,1 Steven J. Vaughan-Nichols. «Docker libcontainer unifies Linux container powers». ZDNet. Consultat el 30 de juliol de 2014.
  5. ↑ «libcontainer - reference implementation for containers». Consultat el 30 de juliol de 2014.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Docker 0.9: Introducing execution drivers and libcontainer». Consultat el 20 de giner de 2015.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Docker: A 'Shipping Container' for Linux Code». Linux. com. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2013. Consultat el 9 d'agost de 2013.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Docker: Automated and Consistent Software Deployments». InfoQ. Consultat el 9 d'agost de 2013.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Docker drops LXC as default execution environment». InfoQ. Consultat el 20 de giner de 2015.
  10. ↑ «OSCON : Conversations, Deployments, Architecture, Docker and the Future?». CloudAve. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2019. Consultat el 9 d'agost de 2013.
  11. ↑ «How Docker Helped Us Achieve the (Near) Impossible». Iron. io. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2014. Consultat el 25 de juliol de 2014.
  12. ↑ «Amazon EC2 - Docker Documentation». Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2014. Consultat el 18 d'octubre de 2014.
  13. ↑ /. «ansible/library/cloud/docker». GitHub. Archivat des d'el original, el 27 de decembre de 2013. Consultat el 20 de giner de 2014.
  14. ↑ «CFEngine». CFEngine. Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2014. Consultat el 6 de juny de 2014.
  15. ↑ «thoward/docker-cookbook». GitHub. Consultat el 20 de giner de 2014.
  16. ↑ «Containers on Google Cloud Platform». Google Inc.
  17. ↑ «Docker Tutorials | DigitalOcean». www. digitalocean. com. Consultat el 12 de juliol de 2016.
  18. ↑ «Bluemix Launches IBM Containers Beta Based on Docker». IBM. Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2015. Consultat el 20 d'abril de 2015.
  19. ↑ «Jelastic Announces Docker Integration to Provide the Most Advanced Orchestrated Application Delivery». PRWeb. Consultat el 3 de decembre de 2014.
  20. ↑ «georgebashi/jenkins-docker-plugin». GitHub. Consultat el 20 de giner de 2014.
  21. ↑ «Here's how Microsoft is supporting the open-source Docker container model». ZDNet. Consultat el 16 d'octubre de 2014.
  22. ↑ Stefano Maffulli  June 7th, 2013. «OpenStack Community Weekly Newsletter (May 31 – June 7) » The OpenStack Blog». Openstack. org. Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2013. Consultat el 20 de giner de 2014.
  23. ↑ «OpenSVC Docker». OpenSVC. Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2014. Consultat el 29 de maig de 2014.
  24. ↑ Gareth Rushgrove. «garethr/docker». Puppet Forge. Consultat el 20 de giner de 2014.
  25. ↑ «saltstack/dockerio». Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2014. Consultat el 20 de giner de 2014.
  26. ↑ «philspitler/vagrant-docker». GitHub. Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2013. Consultat el 20 de giner de 2014.
  27. ↑ «Cloud Foundry: Diego Explained By Onsi Fakhouri» (en en) (html). ActiveState. Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2015. Consultat el 5 de novembre de 2018. «Functionality is being added to enable end-users to push Docker images directly into a Cloud Foundry cluster running Diego.»
  28. ↑ Ret Hat to update Docker container tech for enterprises: Open source vendor plans to incorporate advanced Linux tools such as systemd and SELinux into Docker, Computerworld, Inc.. Recuperate le 29 de maig de 2014. "Ret Hat has also started a second community project, called GearD, to integrate Docker into its PaaS (platform-as-a-service) hosting software, OpenShift Origin."
  29. ↑ Seguritat en els contenidors docker [1] [2] archivat en Wayback Machine.
  30. ↑ «8 surprising facts about real Docker adoption - Datadog» (en en-us). Datadog. Consultat el 1 de febrer de 2016.
  31. ↑ «Docker founder Solomon Hykes leaving company, cites need for enterprise-focused CTO» (en en) (html). Geekwire. Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2019. Consultat el 12 de març de 2019. «Hykes, who spent 10 years at Docker (originally known as dotCloud), is in a very interesting plau as a 34-year-old major shareholder of the company, which, one way or another, should give him a substantial amount of capital to invest in his next entrepreneurial adventure.»
  32. ↑ «One home for all your apps». dotCloud. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2014. Consultat el 8 de maig de 2014.
  33. ↑ «dotcloud/docker». GitHub. Consultat el 13 d'abril de 2015.
  34. ↑ «Look who's helping build Docker -- besides Docker itself». InfoWorld.
  35. ↑ «Doki el nou malware de linux fixa com a objectiu les Apis dels contenidors Docker mal configurats.».
  36. ↑ «PaaS pioneer dotCloud gets new CEO in industry vet Ben Golub». GigaOM. Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2014. Consultat el 9 d'agost de 2013.
  37. ↑ «DotCloud Pivots And Wins Big With Docker, The Cloud Service Now Part Of Ret Hat OpenShift». TechCrunch. Consultat el 20 de giner de 2014.
  38. ↑ Jordan Novet. «Docker's open-source bet pays off with $15M round». VentureBeat. Consultat el 22 de giner de 2014.
  39. ↑ Ben Kepes. «Docker Makes Its Move, Acquires Orchard In A Sign Of Things To Menja». Forbes. Consultat el 23 de juliol de 2014.
  40. ↑ Jack Clark and Peter Burrows. «Docker Said to Be Valued at $400 Million in Funding Round». Bloomberg. Consultat el 16 de setembre de 2014.
  41. ↑ Mary Jo Foley. «Docker container support coming to Microsoft's next Windows Server release». ZDNet. Consultat el 16 d'octubre de 2014.
  42. ↑ Scott Guthrie. «Docker and Microsoft: Integrating Docker with Windows Server and Microsoft Azure». Microsoft. Consultat el 12 de giner de 2015.
  43. ↑ «[https://www-03.ibm.com/press/us/en/pressrelease/45597.wss IBM and Docker Announce Strategic Partnership to Deliver Enterprise Applications in the Cloud and On Prem]». IBM. Consultat el 20 d'abril de 2015.
  44. ↑ «Hewlett Packard Enterprise and Docker Partner to Power Distributed Applications Across Hybrid Infrastructure». HPE. Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2016. Consultat el 11 d'agost de 2016.
  45. ↑ «Get Docker» (en en). Docker Documentation. Consultat el 2025-07-17.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Docker_(software)&oldid=1420867»