Bifurcació (desenroll de software)
En ingenieria de software es considera un bifurcació (en anglés: fork) al desenroll d'un proyecte informàtic prenent com a base un còdic font que ya existix o a la ramificació d'un proyecte mare en varis proyectes que són independents entre sí i que conten en objectius o desenrolladors diferents.[1] Com a resultat d'un forcall es poden derivar varis proyectes d'un preexistente, els quals poden intentar cobrir necessitats distintes encara que similars o implementar diferents solucions en la finalitat d'abordar els mateixos problemes podent aplegar a competir entre ells.
Eixemples de forcalls de software són l'Enciclopèdia Lliure (escindida de la Wikipedia en espanyol), els sistemes operatius Android, Debian i Ubuntu (derivats de GNU Linux), les suites d'ofimàtica de còdic obert LibreOffice i AndrOpen Office (basades en OpenOffice).
Contexts
Software lliure
Els forcalls de proyectes de software lliure poden sorgir d'un cisma en els objectius o un choc de personalitats. En un forcall, tots dos costats assumixen drets d'autor idèntics pero típicament solament el grup de major tamany, o el que conté a l'arquitecte original, retindrà el nom original complet. En tractar-se de software en llicència lliure, cada membre de la comunitat d'usuaris associada pot elegir mantindre's en el proyecte original, o canviar-se a la versió bifurcada i actualisada per mig d'una forma de gestió diferent. Ademés, gràcies a la llicència lliure està permés traslladar les millores creades en una versió a l'atra quan siga desijable. El resultat pot ser tindre dos proyectes que evolucionen en paralel, cada u especialisat en adaptar-se a unes condicions distintes a l'atre.
Software privatiu
En proyectes de software privatiu els forcalls usualment es porten a terme per a crear versions d'un mateix programa que funcionen en diversos sistemes operatius, aumentant aixina la quota de mercat. Pero solen retindre les mateixes característiques, facilitant aixina als usuaris l'us del mateix programa en diferents sistemes operatius.
Tecnologia blockchain
- Artícul principal → Forcall (blockchain).
En el context de les criptomonedas el terme forcall pot significar vàries coses, encara que per lo general, referix a events que impliquen ajusts de les regles de consens de la ret peer-to-peer d'una cadena de blocs, en els quals és possible que es produïxquen divisions de dites rets. Estos events poden ser usats com a mijos per a eixecutar actualisacions de protocol o crear noves criptomonedas a partir d'unes atres, encara que també poden ocórrer com a conseqüència d'errors de còdic.[2] També se sol usar, encara que en una menor mida, el terme forcall de software per a denotar el desenroll d'un programa o proyecte que copia part del còdic font d'un preexistente, o al llançament d'una criptomoneda el còdic de la qual està basat en el d'una atra.[3]
Tipos de forcalls d'una cadena de blocs
- Forcall bla (soft fork): no impliquen canvis radicals de les regles de consens i mantenen la retrocompatibilidad entre els nodos actualisats i els nodos que eixecuten software antic.[3] Poden ser usades per a agregar noves funcions sense la necessitat de que tots els participants actualisen el software dels seus nodos, sent necessari el nou software sol per a els qui volen gojar de les noves característiques.[4]
- Forcall dur (hard fork): impliquen canvis radicals de les regles de consens[5] que fan incompatibles als nodos no actualisats en els nodos actualisats[3] de manera que fa tècnicament impossible als primers validar blocs produïts pels segons.[6] Poden ser usats per a arreglar falles o agregar, millorar i inclús eliminar característiques.[7][4][3]
Events relacionats
- Divisions (chain split): separació dels nodos que conformen una ret blockchain en rets peer-to-peer diferents (siga de forma coordinada o accidental)[10] les quals poden tindre un caràcter temporal o permanent. Poden produir-se per errors, incompatibilitat entre el còdic de distintes implementacions de software per a nodos i forcalls contenciosos.[11]
- Guerres de hash (hash war): divisió i competència del poder de minat d'una criptomoneda en respal a consensos diferents sobre el protocol.
Referències
- ↑ Schueffel, Patrick; Groeneweg, Nikolaj; Baldegger, Ric (2019). The Crypto Encyclopedia: Coins, Tokens and Digital Assets from A to Z, Bern, Suïssa: Growth Publisher.
- ↑ «A complete history of Bitcoin’s consensus forks – BitMEX Blog» (en en-us). Consultat el 4 de maig de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Qué és un forcall (fork) de blockchain» (en es). CriptoNoticias - Bitcoin, blockchains i criptomonedas (9 de giner de 2018). Consultat el 3 de maig de 2019.
- ↑ 4,0 4,1 «Tipos de forks o bifucaciones de Bitcoin (hard fork vs. soft fork) - OroyFinanzas.com», OroyFinanzas.com, 29 de giner de 2016. Consultat el 9 de març de 2018 (en es-és).
- ↑ Frankenfield, Jake. «Hard Fork» (en en). Investopedia. Consultat el 3 de maig de 2019.
- ↑ «Hard Fork, Hard-Forking Change - Bitcoin Glossary» (en en). bitcoin.org. Consultat el 3 de maig de 2019.
- ↑ «Hardfork - Bitcoin Wiki». en. bitcoin.it. Consultat el 3 de maig de 2019.
- ↑ BitMEX Research (8 de decembre de 2017). «A complete history of Bitcoin’s consensus forks».
- ↑ «Forcalls suaus i forts: conceptes, diferències i alguns eixemples» (en es). CriptoNoticias - Bitcoin, blockchains i criptomonedas (19 de novembre de 2018). Consultat el 4 de maig de 2019.
- ↑ «Fork, Accidental Fork - Bitcoin Glossary» (en en). bitcoin.org. Consultat el 9 de març de 2018.
- ↑ BitMEX Research (8 de decembre de 2017). «A complete history of Bitcoin’s consensus forks».
Enllaços externs
- Manual d'Usuari de l'Identificador: [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bifurcación (desarrollo de software)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.