Divisió Arqueologia del Museu de l'Argent
La Divisió Arqueologia del Museu de l'Argent és una de les quinze divisions o departaments en els que s'organisa el Museu de l'Argent (Província de Buenos Aires, Argentina). Esta divisió en particular s'encarrega de la gestió cultural del patrimoni arqueològic que es troba dins del Museu de l'Argent; aixina com és l'espai a on es realisen investigacions en gran part de l'Argentina i inclús en atres països.[1]
Història
[editar | editar còdic]Des de la seua obertura, el Museu de l'Argent va estar organisat en cinc seccions: Antropologia, Geologia, Zoologia, Paleontologia i Botànica, a càrrec d'estudiosos estrangers de distintes disciplines científiques. Durant estos primers anys no hi havia encara una clara diferenciació en els temes investigats des de cada una de les Seccions, sino que se seguien els estudis dels caps o membres de les mateixes.[2] La funció primordial era la classificació de les coleccions per a la seua exhibició i estudi, realisar expedicions i publicar treballs científics, fonamentalment en revistes pròpies. Les primeres coleccions de l'actual Divisió Arqueologia, varen ser donadas per Francisco Pascasio Moreno i després es varen incrementar pels viages exploratoris de varis naturalistes europeus, donacions i algunes compres.[3]
En els seus inicis la Divisió Arqueologia formava part de la Secció d'Antropologia i Arqueologia, sent succeïda, en 1897, per Roberto Lehmann Nitsche, qui va deixar el càrrec en 1906 quan es nacionalisa el Museu i es crea l'Universitat. Eixe any assumix la jefatura de la Secció Arqueologia Samuel Lafone Quevedo fins a 1912, quan renúncia per a ser Director del Museu entre 1912 i 1920. En 1912 va ser nomenat cap de Secció Luis María Torres fins al decés de Lafone Quevedo, ocorregut en 1920, assumint a la seua volta el càrrec de director en eixe any María Torres.[2][4]
Durant les primeres décades d'existència del Museu -tant en la seua fase provincial com després de la nacionalisació- les coleccions arqueològiques estaven incorporades a la Secció Arqueologia, a on varen desenrollar les seues investigacions destacats arqueòlecs d'Argentina, com Samuel Lafone Quevedo, Roberto Lehmann Nitsche, Luis María Torres, Félix Outes, Salvador Debenedetti, Milcíades Allunte Vignati. Atres investigadors que varen treballar en esta divisió a lo llarc dels anys han segut Eduardo M. Cigliano i Pedro Krapovickas.[4]
En 1921 i en el marc d'un reordenamiento organisatiu del Museu de l'Argent portat a terme durant la gestió de María Torres es creen els Departaments d'Arqueologia i Etnografia, baix la seua direcció.[5] Este investigador va impulsar una série de reformes i ampliacions del Departament. Durant la seua gestió també s'habiliten les sales d'Arqueologia i Etnografia, aixina com noves dependències de treball. Al temps es realisen noves ampliacions per a albergar la colecció Muñiz Barreto que va ser adquirida per l'Estat Nacional en 1933. Esta constituïx la colecció més important de les adquirides pel Museu de l'Argent. Esta va ser conformada durant una série de campanyes realisades al Noroest argentí entre 1919 i 1929 i està composta per 12.640 peces que varen ser obtingudes en excavacions finançades pel estanciero i coleccioniste Rebuig Muñiz Barreto. Les excavacions varen ser mampreses per l'ingenier alemà Vladimiro Weisser i la cooperació de Federico Wolters, entre uns atres. La gran majoria procedien de Catamarca, Tucumán, Bota i Jujuy, aixina com algunes peruanes.[2][4]
En 1933 assumix de forma ad-honorem la jefatura del Departament d'Arqueologia i Etnografia Fernando Márquez Miranda, davant la malaltia que afligia a Torres, i recent seria nomenat titular en 1942. Este investigador assumiria la jefatura en tres oportunitats distintes, dependents dels balancejos polítics del país. Pero per haver-se manifestat a favor de la reforma de 1918 va ser exonerat durant l'intervenció del Museu i de les universitats nacionals, ocorreguda en el primer govern de Juan Dumenge Perón.[6] És per això que en febrer de 1947 Torres és declarat cesante. Márquez Mirant va ser un fervent opositor a l'intervenció per la força de les universitats, lo que va determinar que inclús fora detingut per un temps junt en un important número d'estudiants en la Presó dels Encausats en Buenos Aires.[2]
En alluntar-se Márquez Miranda, va assumir interinamente el càrrec de Cap del Departament d'Arqueologia i Etnografia, Micíades Allunte Vignati qui llavors era Cap del Departament d'Antropologia. Va estar com a director durant dos anys. Est és succeït en 1948 per Enrique Palavecino, qui assumix la jefatura d'Arqueologia i Etnografia. Durant este periodo es produïx un canvi organisatiu, per lo que es passa a denominar Divisions als antics Departaments. En 1955, Palavecino és reemplaçat novament per Fernando Márquez Miranda en el marc del procés de desperonización i “modernisació” de l'educació superior produït per la denominada Revolució Libertadora.[4]
Durant esta gestió es desarmaria part de les exhibicions i canvis realisats per Palavecino. No obstant Márquez Miranda falliria en 1961 i en el seu lloc assumiria la jefatura Alberto Rex González, qui havia guanyat el concurs per al càrrec, generant una àrdua disputa en Márquez Miranda des de fins de la década de 1950 fins a la seua mort.[2] A la seua volta, Rex González seria reemplaçat provisoriamente per Eduardo M. Cigliano mentres realisava excavacions en Asuán (Egipte) en l'any 1962. Anys més tart, seria novament reemplaçat per Cigliano entre 1976 i 1977 quan Rex González és expulsat de l'Universitat de l'Argent durant el denominat Procés de Reorganisació Nacional.
Fins a l'any 1967 el Departament Arqueologia i Etnografia va funcionar com a tal, ya que en dit any es va produir la divisió o separació entre una divisió Arqueologia, que va seguir baix la direcció d'Alberto Rex González; i la nova Divisió Etnografia, que va quedar en mans d'Armant Vivante.[6]
En 1978 es produïx un nou canvi, assumint la jefatura Bernardo Dougherty, càrrec que va eixercir fins a 1983. Açò es va produir per l'expulsió del Museu d'Alberto Rex González per les seues postures polítiques i la repressió eixercida pel govern militar. Durant la seua gestió es varen portar a terme les remodelacions de les sales d'Arqueologia Peruana i Argentina. En la tornada de la democràcia en 1983 assumix per dos anys la jefatura Rodolfo Raffino, sent reemplaçat en 1985 novament per Bernardo Dougherty. Raffino va assumir novament eixe càrrec per concurs públic d'antecedents i mèrits en 1991, càrrec que va ocupar fins a la seua mort en 2015. Durant la seua gestió, entre els anys 1988 i 1999 la Divisió va passar a ser Departament Científic d'Arqueologia, tornant després a la seua denominació actual.[4][6] Despuix de la seua mort, assumix la jefatura per primera volta una dòna: Laura Miotti; i, a la seua volta, també conta per primera volta en un cap altern: Mariano Bonomo.[1]
Llista de Directors de la Secció, Departament i Divisió Arqueologia
[editar | editar còdic]| Nom | Periodo |
|---|---|
| Herman tingues Kate | 1888-1897 |
| Roberto Lehmann Nitsche | 1897-1906 |
| Samuel Lafone Quevedo | 1912-1920 |
| Luis María Torres | 1920-1935 |
| Fernando Márquez Miranda | 1935-1946 |
| Micíades Allunte Vignati (provisorio) | 1947-1948 |
| Enrique Palavecino | 1948-1955 |
| Fernando Márquez Miranda | 1955-1961 |
| Alberto Rex González | 1961-1962 |
| Eduardo M. Cigliano (provisorio) | 1962 |
| Alberto Rex González | 1962-1976 |
| Eduardo M. Cigliano | 1976-1977 |
| Bernardo Dougherty | 1978-1983 |
| Rodolfo Raffino | 1983-1985 |
| Bernardo Dougherty | 1985-1991 |
| Rodolfo Raffino | 1991-2015 |
| Laura Miotti | 2015-present |
Coleccions
[editar | editar còdic]Les coleccions arqueològiques es troben en tres depòsits i tres sales d'exhibició del Museu de l'Argent en el primer pis (Arqueologia Llatinoamericana, Arqueologia Argentina i Egipcíaca).[1] Estes coleccions formen part del acervo patrimonial de la Divisió Arqueologia és una de les més importants de l'Argentina, pero les majors coleccions procedixen de les províncies de Catamarca, Còrdova, Mendoza, Sant Joan, La Rioja, Santiago del Estero i Buenos Aires.[4] Les primeres coleccions varen ser donadas o adquirides a diverses personalitats de les ciències argentines de fins de el XIX i començos de el XX: Florentino Ameghino, Carlos Bruch, Herman tingues Kate, Samuel Lafone Quevedo, Adolfo Methfessel, i Francisco P. Moreno, i Santiago Roth. En el temps, també es varen sumar atres coleccions d'investigadors de la casa o comprades, com Mario Cigliano, Joaquín V. González, Alberto Rex González, Rebuig Muñiz Barreto, Rodolfo Maldonado Bruzzone, Fernando Márquez Miranda, Luis María Torres, i Milcíades Vignati, entre uns atres.
Conta en aproximadament unes 130.000 peces que procedixen no solament d'Argentina, sino també d'atres regions del món, com el restant d'Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia. En 1940 es va inaugurar la denominada Sala Peruana, que conta en una gran cantitat de peces ceràmiques provinents de dit país. Entre estes es registra una important varietat, entre elles: peces de ceràmica, de pedra, de fusta, d'os, malacológicas, de vidre i de metals (coure, bronze, ferro, argent, or), aixina com fibres d'orige vegetal i animal (textils, cestería, cordelería, plomes). També entre estes coleccions es troben rèpliques d'algeps realisades durant els inicis del museu al començament de el XX; aixina com fiches, fotografies, plans i llibretes de camp que formen part del material associat a les coleccions.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Divisió Arqueologia - Museu de l'Argent». www.museo.fcnym.unlp.edu.ar. Consultat el 2023-05-24.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bonomo, Mariano; Prates, {{{nom2}}}; Farro, {{{nom3}}} (2019). Històries de l'Arqueologia en el Museu de l'Argent: les veus dels seus protagonistes, Societat Argentina d'Antropologia i Divisió Arqueologia de la Facultat de Ciències Naturals i Museu (FCNyM). ISBN 978-987-1280-50-6.
- ↑ «Museu de l'Argent». Universitat Nacional de l'Argent. Consultat el 20 de maig de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Museu.Fundació del Museu de l'Argent.no. 13
- 23-30.Consultat el 2023-05-24.
- ↑ Revista del Museu de l'Argent.
- 1–10.ISSN 2545-6377.Consultat el 2023-05-18.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Lanteri, Analía Alicia (2021). Museu de l'Argent (en és), Editorial de l'Universitat Nacional de l'Argent (EDULP). ISBN 978-987-8475-04-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «División Arqueología del Museo de La Plata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.