Discontinuidad de Gutenberg

La discontinuidad de Gutenberg (cridada aixina per Beno Gutenberg (1889 – 1960), un dels sismólogos i geofísicos alemans més importants) representa la vora inferior de la litosfera i, per lo tant, l'àrea exterior sòlida de la Terra, que s'ha trencat en vàries plaques tectónicas. Baix de la litosfera està l'astenosfera, que consistix en material rocós més suau i decorregut perque s'ha derretido parcialment.

La discontinuidad de Gutenberg representa aixina el llímit entre estes dos capes de la Terra, lo que es pot comprovar per mig d'estudis sismológicos, ya que les velocitats sísmiques en la astenosfera disminuïxen significativament. Estrictament parlant, el terme discontinuidad de Gutenberg (a sovint també coneguda com discontinuidad G per a abreviar) solament s'usa en àrees oceàniques, mentres que entre els continents a sovint es parla solament del llímit litosfera-astenosfera. La raó és que el contrast de velocitat en àrees oceàniques sol ser més agut. La disminució de la velocitat sísmica és més ràpida ací que baix dels continents, lo que significa que la senyal de la discontinuidad G en el sismograma és més pronunciada.

Físicament, la disminució de la velocitat es deu a processos de fusió, per lo que la temperatura que preval en el mant superior és el factor definitorio de la profunditat de la discontinuidad. Si les temperatures són més altes, com és el cas de les regions oceàniques, els processos de fusió comencen a menor profunditat que en les àrees continentals, per eixemple. Estos són més antics i, per lo tant, s'han gelat encara més. Baix dels continents, la profunditat promig de la capa llímit és de 110 km, en àrees molt antigues, els cridats cratones, la profunditat pot aumentar a 150 km.

Esquema de l'interior de la Terra. B: Discontinuidad de Gutenberg; 4: Mant; 5: Núcleu extern.

Les àrees oceàniques, per un atre costat, són molt més jóvens i càlides. La profunditat mija de la discontinuidad de Gutenberg ací és de 60 a 90 km. És més pla en les dorsals oceàniques, a on la litosfera oceànica es forma recentment a partir del magma ascendent. Quant més s'allunta la placa recent creada del seu lloc d'orige, més es gela i, en conseqüència, aumenta de gruixa. La profunditat de la discontinuidad G permet extraure conclusions sobre l'edat d'una placa litosférica oceànica en una ubicació específica.

La discontinuidad de Gutenberg també es referix a la divisió entre mant i núcleu de la Terra, situada a uns 2900 km de profunditat. És la discontinuidad més nítida de totes. Es caracterisa perque les ones sísmiques S no poden travessar-la i perque les ones sísmiques P disminuïxen bruscament de velocitat, de 13 a 8 km/s. Baixe este llímit és a on es generen corrents electromagnètiques que donen orige al camp magnètic terrestre, gràcies a l'acció convectiva del contacte entre el núcleu extern, format per materials ferromagnéticos i el mant.