Digestió microbiana

La digestió microbiana és un procés que consistix en l'utilisació de microorganismes que extrauen certs components que no són d'interés, tant en animals, com en extracció de productes i recursos d'us humà, deixant com a producte un compost que és útil per als remugants o per a l'humà.

Orige

Este procés s'inicia en els rumiants (vacuns, ovins, caprino i cérvidos), i en l'aprofitament productiu que requerixen els productors ganaders, este benefici que es vol extraure depén principalment de la capacitat d'obtindre els nutrients necessaris producte de la digestió microbiana de la paret celular vegetal, que s'efectua principalment en el rumen, que és la primera de les quatre cavitats que conformen l'estòmec dels remugants.

La digestió microbiana dels polisacàrits estructurals, que componen el forraje, és portada a terme en dos etapes: primer que tot, apleguen els substrats al rumen i posteriorment els microorganismes s'adherixen a dites estructures vegetals, en segon lloc, les enzimes actuen sobre estos substrats per a finalment degradar-los. La dimensió d'esta série de processos depén de varis factors, entre els que es troben: el tipo i conformació de la paret celular vegetal, les propietats de la població microbiana que efectua estos processos, i les condicions de l'ambient que existixca en el rumen per a ajudar o impedir dits processos. En resum, la digestió microbiana en rumiants es referix a l'incorporació de nutrients del mig a la cèlula i posterior metabolisme en substàncies que ells necessiten.

Aplicacions

Una volta que va ser descoberta, la digestió microbiana es va estudiar per a finalment aplicar-la en diversos processos efectuats per l'home, com per eixemple en el tractament d'aigües grises, en la producció de biogás a través de la biomassa i en la biolixiviación del coure. Ademés existixen processos que són similars a la digestió microbiana, que seguixen la mateixa estratègia, com per eixemple l'incorporació de lactasa a la llet, procediment que es realisa per a l'intolerància a la lactosa.

Tractament d'aigües grises

Erro al crear miniatura:

Utilisació de les aigües grises en el vàter

La purificació de les aigües grises és un procediment relativament senzill, consistix en aprofitar que en el sol existixen microorganismes que degraden la matèria orgànica que es troba continguda en l'aigua provinent de les llars, i que les plantes necessiten nutrients i aigua per al seu creiximent. Per lo que, l'us de les aigües grises, més que ser un perill, és en veritat un recurs que pot ser aprofitat si s'utilisa en el mig adequat. Els materials com el tezontle o l'arena són molt efectius en la purificació de les aigües grises, per la seua porosidad i a que permeten que estos microorganismes s'adherixquen a la seua superfície. Ademés existixen algunes plantes que poden tolerar en major facilitat un mig saturat, que es troba en permanent contacte i presència d'aigua. Estes plantes es coneixen com a plantes de pantà i juguen un rol realment important en el procés del tractament. Existix un tipo de tractament que pot ser implementat en qualsevol llar, i d'una manera molt fàcil. Són els denominats “filtres jardineria”, que consistixen en una trampa que reté els greixos provinents en la seua majoria de la cuina. Després, esta aigua pretratada es dirigix cap a una jardinera impermeable, en ella se sembren plantes de pantà, les que es nutrixen i alimenten dels detergents i de la matèria orgànica, posteriorment evaporen l'aigua i d'esta forma la purifiquen, en lo que es pot rescatar fins a un 70% de l'aigua, que a la seua volta pot ser usada per a irrigación. També existix el sistema de “acolchado”, que consistix en direccionar l'aigua grisa cap a sangues reblixes d'un acolchado, conformat generalment per corfa d'arbre triturada, fulls o palla, que realisen el tractament de les aigües i ademés aumenten la riquea del sol en realisar un procés de compostage.

Producció de biogás

La digestió anaeròbica favorix la degradació de la part orgànica biodegradable que es troba en els residus sòlits urbans, per a transformar-la en biogás]], en un alt contingut de metà que pot ser aprofitat per a energia i en un residu final estabilisat, que té un gran poder destructor de microorganismes patógenos, que reunix les condicions per a poder ser utilisat com mejorador del sol. És per açò que la digestió anaeròbica genera un equilibri energètic positiu que possibilita la prevenció de la contaminació, aixina com també la recuperació sostenible de l'energia.

Biolixiviación del coure

Coure en el seu estat natural.

Consistix en la lixiviación de metals a través de l'incorporació de les bactèries Wenelen (“allumenada” en Mapuche) i Licanantay (“atacameña” en Kunza). És un procés natural de dissolució, per mig de les bactèries abans mencionades, estes tenen l'habilitat de oxidar els metals que es troben sulfurats, per a permetre la lliberació de la part metàlica que està continguda en ells. La biolixiviación és una tecnologia que permet extraure un metal d'alt valor com pot ser l'urani, zinc, níquel o cobalt, que es troben presents en la mina al moment d'extraure el coure. El resultat o producte de la biolixiviación és una solució àcida que conté el metal en la seua forma soluble.

Els microorganismes utilisats en la biolixiviación obtenen la seua energia de l'oxidació de composts inorgànics, com a pedres o metals. Són organismes que viuen en condicions extremes, com en este cas pH àcit i grans concentracions de metals. Aixina com els sers humans oxidamos la glucosa per a obtindre energia d'ella i a partir d'esta fabricar els components celulars, estes bactèries quimiolitoautotróficas usen l'oxidació de composts inorgànics per a produir tots els components de la cèlula. Este metabolisme és el que s'aprofita per a solubilizar coure.

Estes bactèries es nutrixen en la seua major part per dos impurees que es deuen extraure del mineral per a produir coure, el sofre i el fierro. El primer pot ser oxidat i convertit en àcit sulfúric per les bactèries, i el segon és precipitat sobre el mineral de descarte, lo que permet una dissolució més barata i simple.

Dits microorganismes dissolen les roques o minerals i els solubilizan, per això este procés es denomina biolixiviación o lixiviación biològica. El sulfur de coure CuS pot ser convertit en una forma soluble de coure. A través de l'oxidació les bactèries extrauen els electrons i dissolen el CuS, que és sòlit, per a obtindre una solució de sulfat de coure CuSO4 de la que es pot recuperar el coure com a metal.