Diferències entre els idiomes chec i eslovaco

Idioma chec.

Idioma eslovaco.

Llingüísticament, els idiomes chec i eslovaco formen un continuum dialectal i els dialectes eslovacos orientals es fonen a la seua volta en el rusino, que és ya una llengua eslava oriental. Si s'exclouen els quatre dialectes moravios i els dos dialectes silesios, el chec existix en dos formes: lliterari i coloquial. El eslovaco estàndar s'assembla al chec lliterari, en especial sobre fonologia i morfologia. Les diferències entre parts del vocabulari d'alguns dialectes eslovacos són prou grans i comparables a les diferències que existixen entre el eslovaco estàndar i el chec estàndar. La descripció que es mostra a continuació resumix les principals diferències entre les normes de l'eslovaco i el chec.

• Els grafemas eslovacos que no existixen en l'idioma chec són ä, ľ, ĺ, ŕ, ô, ia, ie, iu, dz, dž (vejau Pronunciació). Els grafema checs que no existixen en llengua eslovaca són: ě, ř i ů.
• El eslovaco té els següents fonema dels que el chec carix: /ʎ/, /rː/, /lː/, /æ/ (açò és només en eslovaco elevat i alguns dialectes), i els diptongos /i̯a/, /i̯i/, /i̯o/, /o̯ɔ/; pel contrari el chec té /r̝/.
• En chec s'utilisa un tipo d'entonament pitch contour, que no apareix en eslovaco (ni en els dialectes moravios).
• El eslovaco utilisa la palatalisació en més freqüència (per lo que sembla fonèticament més suau), pero existixen certes excepcions (SK batoh, dekan; CZ baťoh, děkan [ďekan]).
• L'assimilació fonètica i cert tipo de "liaison" francesa són molt més fortes en eslovaco
• La gramàtica eslovaca:
  • és alguna cosa més simple i regular que la gramàtica del chec lliterari, ya que l'estàndart actual de la llengua checa no es va codificar fins a el XIX.
  • té diferents terminacions i paradigmes de declinació i conjugació.
  • té 6 casos morfològics (vejau Declinació eslovaca) - el vocatiu (que oficialment ya no es considera un cas gramatical separat) s'ha perdut casi per complet, mentres que el vocatiu chec goja de vitalitat.
• Part del eslovaco bàsic és similar al chec i unes quantes paraules idèntiques o casi idèntiques tenen diferent significat. Les diferències es deuen principalment a l'orige històric (per eixemple la paraula hej que es menciona davall, es va utilisar en la Gran Moravia). Sobre la terminologia professional, si s'exceptua la biologia (en especial els noms d'animals i plantes), es va adoptar la terminologia checa (en forma eslovaquizada) ya que resultava més pràctic. El diccionari Chec-Eslovaco de Térmens Diferents (Praga, 1989) arreplega 11.000 entrades (sense terminologia professional):
  • Eixemples de paraules bàsiques diferents: parlar (SK hovoriť – CZ mluvit), sí [emfàtic] (SK hej – CZ jo), si [condicional] (SK ak – CZ jestli, jestliži, -li), adeu (SK dovidenia – CZ nashledanou), giner (SK január – CZ leden), gat (SK mačka – CZ kočka), besar (SK bozkať – CZ líbat), ara (SK teraz – CZ etď, nyní), bens (SK tovar – CZ zboží), ell no és (SK nie je - CZ není) etcétera.
  • Eixemples de chicotetes diferències típiques: terminacions (SK -cia, -dlo, -ť, -om – CZ -c(i)i, -tko, -t, -em), expressions (SK treba, možno – CZ je třeba, je možné / je možno), preposicions (SK na – CZ k, pro) . . .
  • Eixemples de paraules en diferents significats : SK topiť (derretir) – CZ topit (calfar), SK horký (amarc) – CZ horký (calent) . . .
• La llengua checa no té equivalent per a moltes paraules eslovacas i viceversa. Eixemples de paraules en les que no hi ha equivalent chec: preposicions (popod, ponad, sponad. . . ), verps (ľúbiť, povynechávať, skackať, siakať,. . . ), noms (kúrňava, kaštieľ, hoľa, grúň). . ., pronoms (dakto, voľakto, henten,. . . ) etc.
• El chec no té una regla rítmica (vejau Pronunciació)
• En eslovaco s'usa la veu passiva formada com en anglés menys que en chec i en el seu lloc, es preferix la veu passiva utilisant el pronom reflexiu s/es (com en espanyol i atres lengues romançes).
• El eslovaco té molts dialectes, mentres que en la República Checa molts dialectes han desaparegut, especialment en Bohèmia.