Diccionari de Kangxi

El Diccionari de Kangxi (chinenc: 康熙字典, pinyin: Kāngxī zìdiǎn) és un diccionari chinenc publicat en 1716 durant el regnat de l'emperador Kangxi, de la dinastia Qing.

Diccionari de Kangxi

Image d'una edició de principis del XX del Diccionari de Kangxi.

En aproximadament 47.000 entrades, és un dels diccionaris chinencs antics més importants, tant pel seu tamany com per la seua rellevància en l'història de la lexicografia chinenca. Els caràcters estan classificats per mig d'un sistema de 214 radicals, que encapçalen grups de caràcters ordenats pel número dels seus traços. La llista de radicals repren/reprén la del Zìhuì (chinenc tradicional: 字彙, chinenc simplificat: 字汇, «Colecció de caràcters») de Méi Yíngzuò (梅膺祚) de 1615. Anteriorment es trobaven sistemes de classificació més complexos; per eixemple, en el Shuōwén es conten 540 radicals. La llista de radicals del Diccionari de Kangxi se seguix utilisant en els diccionaris moderns en caràcters tradicionals que es publiquen en llocs com Taiwan i Hong Kong, mentres que en els diccionaris en caràcters simplificats editats en la China continental s'ampra per lo general una forma modificada d'esta llista tradicional de radicals. El renom d'este diccionari fa que se li solga atribuir, erròneament, l'invenció de la llista dels 214 radicals, a voltes coneguts com els «radicals de Kangxi». L'ordenament dels propis radicals no es fa per número de traços, sino per agrupacions analògiques i poètiques.

La pronunciació s'indica per mig de les regles del fǎnqiē, sistema de rimes que indiquen la pronunciació de les sílabes. S'afigen referències a llibres, obres, treballs i diccionaris que utilisen el caràcter de l'entrada. També es troba una taula de rimes en la qual els caràcters es classifiquen per tipo de rima, to i fonema inicial de la sílaba.

El gran número de caràcters s'explica per la voluntat exhaustiva dels compiladors, que varen arreplegar, ademés dels caràcters d'us comú, variants gràfiques dels caràcters, caràcters molt rars usats en noms propis, i inclús casos d'hápax.

Precisament per l'inclusió de formes variants (a sovint existixen moltes maneres alternatives d'escriure els traços d'un mateix caràcter), els diccionaris moderns més voluminosos apleguen a sobrepassar al Diccionari de Kangxi en número de caràcters. Per eixemple, el Zhōnghuá zì hǎi (中華字海) inclou més de 85.000.

Vore també

• Radicals Kangxi

Bibliografia

• «Making Friends with the Kangxi zidian 康熙字典»., Occasional paper with translation of Kangxi Emperor's preface 御製康熙字典序
• Creamer, Thomas B. I. (1992), "Lexicography and the history of the Chinese language", in History, Languages, and Lexicographers, (Lexicographica, Séries maior 41), ed. by Ladislav Zgusta, Niemeyer, 105–135.
• Mair, Victor H. (1998), "Tzu-shu 字書 or tzu-tien 字典 (dictionaries)," in The Indiana Companion to Traditional Chinese Literature (Volume 2), ed. by William H. Nienhauser, Jr., et al., SMC Publishing, 165–172.
• Medhurst, Walter Henry (1842), [Chinese and English dictionary, containing all the words in the Chinese imperial dictionary; arranged according to the radicals], 2 vols., Parapattan. Google Books: google. com/store/books/details/Chinese_and_English_Dictionary_Containing_All_the_? id=h380AQAAIAAJ&hl=en&gl=US Volume I, google. com/store/books/details/Walter_Henry_Medhurst_English_and_Chinese_Dictiona? id=laJFAAAAcAAJ&hl=en&gl=US Volume II.
• Teng, Ssu-yü and Biggerstaff, Knight. 1971. An Annotated Bibliography of Selected Chinese Reference Works, 3rd ed. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press. ISBN 0-674-03851-7
• (2013).«"Preferring Omission over Falsity": The politics of compilation in the Kangxi Classic of Characters».Historiographia Linguistica.40

3–37.doi:10.1075/hl.40.1-2.02vejau.

• Wilkinson, Endymion Porter (2018). Chinese History: A New Manual, Cambridge, MA: Harvard University Àsia Center. ISBN 9780998888309.