Anar al contingut

Diamant Wittelsbach

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diamant Wittelsbach

El Wittelsbach-Graff és un diamant blau intens de 31.06 quilates (6.2 g) de pes, en claritat internament impecable, originari de la mina Kollur, en l'Índia. El joyer britànic Laurence Graff va adquirir el diamant Wittelsbach en 2008 per 16,4 millons de lliures esterlines, i en 2010 va revelar que havia encarregat el brot a tres talladores per a eliminar defectes. La gema va perdre 4 quilates (800 mg), i va passar a cridar-se diamant Wittelsbach-Graff. Es va produir una certa controvèrsia, ya que alguns crítics varen afirmar que el brot va alterar el diamant,[1] comprometent la seua integritat històrica.[2]

Graff va discrepar d'estes crítiques, i va declarar que: "Vaig decidir que crear bellea, o actes de bellea, no és pecat. Solament eliminem les imperfeccions i ara s'ha conseguit la verdadera perfecció".[2]

Diamant Wittelsbach original

El diamant Wittelsbach original, també conegut com "Der Blaue Wittelsbacher",[3] era un diamant de color blau grisàceu intens i elegant de 35.56 quilates (7.1 g), i en claritat VS2, que havia format part tant de les Joyes de la Corona Austríaca com de les Joyes de la Corona Bavara.[4]

El seu color i claritat s'havien comparat en els del diamant Hope. El diamant media 24,40 mm de diàmetro i 8,29 mm de profunditat. Tenia 82 facetes dispostes en un patró atípic. Les facetes estrelades de la corona estaven dividides verticalment, i el pabelló tenia setze facetes en forma d'agulla, dispostes en parells, apuntant cap a fòra des de la faceta del culet.[5]

Història

El Wittelsbach en la Corona de Baviera, just baix de la creu

El diamant prové de la mina Kollur, localisada en el districte de Guntur en Andhra Pradesh, Índia.[6] L'història de que Felipe IV d'Espanya va comprar la joya en 1664 i la va incloure en la dot de la seua filla adolescent, Margarita Teresa, és apócrifa. La primera volta que es menciona el diamant va ser uns cinquanta anys despuix, quan ya es trobava en Viena.[6] Estava en possessió de la família de la Casa de Habsburgo i va aplegar a Munich quan, en 1722, María Amalia d'Àustria es va casar en Carlos de Baviera, membre de la família Wittelsbach.[7]

En 1745, el diamant es va montar per primera volta en el fermall del Toisón d'Or de l'Elector de Baviera. Quan Maximiliano IV José es va convertir en el primer rei de Baviera en 1806, va encarregar una corona real que exhibira el diamant de forma prominent. Fins a 1918, la joya va permanéixer en la corona bavara. La seua última aparició pública va ser en el funeral de Luis III de Baviera en 1921.[4][7]


La família Wittelsbach va intentar vendre el diamant en 1931 durant la Gran Depressió, pero no va trobar compradors. Finalment, es va vendre en 1951.[8] En 1958, la pedra es va exhibir en l'Exposició Mundial de Brusseles. En la década de 1960, la família Goldmuntz li va demanar al joyer Joseph Komkommer que tornara a tallar el diamant, pero Komkommer va reconéixer la seua importància històrica i es va negar. En el seu lloc, es va unir a un grup de comerciants que ho varen comprar.[9] El diamant havia pertanygut a una colecció privada des de 1964,[7] i Helmut Horten, l'amo d'una cadena de grans almagasens alemana, li l'havia regalat a la seua esposa Heidi en la seua boda.[6]

El 10 de decembre de 2008, el diamant Wittelsbach de 35.56 quilates (7.1 g) es va vendre a la joyeria londinenca Laurence Graff per 16,4 millons de lliures esterlines (23,4 millons de dólars nortamericans), el preu més alt jamai pagat en subasta per un diamant en aquell moment (el récort anterior ho ostentava una pedra de 100 quilates (20 g) en forma de pera, cridada Estrela de la temporada). El récort es va trencar el 16 de novembre de 2010, quan un diamant rosa de 24,78 quilats es va vendre per 29 millons de lliures esterlines (46 millons de dólars nortamericans), de nou al joyer Graff.[10]

En juny de 2011, Graff podria haver venut el diamant a l'ex emir de Tastar, Hamad bin Jalifa Al Thani, per a lo manco 80 millons de dólars nortamericans.[11]

Alteració

Plantilla:Rquote

Immediatament despuix de la venda en 2008, Graff va anunciar la seua intenció de tallar novament la gema per a reparar els danys en el culet i realçar el seu color.[7][12][13]


El 7 de giner de 2010, es va informar que el diamant havia segut tallat novament per a realçar el seu color i claritat, perdent més de 4.45 quilates (890 mg) en el procés. La pedra resultant va passar a cridar-se Wittelsbach-Graff. Esta decisió va ser rebuda en fortes crítiques per part d'alguns experts: Gabi Tolkowsky la va calificar com "el fi de la cultura".[6] Poc despuix de la subasta del diamant, el tallador nortamericà de gemes i replicador de diamants famosos, Scott Sucher, va declarar: «En el cas del Wittelsbach, lo que està en joc són, com a mínim, més de 350 anys d'història, ya que cada muesca, ascló o arrapada té una història que contar. Que no pugam dessifrar estes històries no significa que no existixquen».[14] L'alteració de la pedra històrica ha segut comparada pel professor Hans Ottomeyer, director del Museu Històric Alemà de Berlín, en el fet de pintar per damunt un quadro de Rembrandt. S'opina que la retalla es va realisar per a aumentar el seu valor de mercat i, per extensió, el d'atres «diamants de fantasia».[6] Com a resultat de la retallada, que va eliminar alguns asclons i va reduir el tamany del culet en un 40%, la gema ha segut revaluada pel Gemological Institute of America i el seu grau de color s'ha revisat per a passar de "blau grisàceu intens elegant", el mateix grau otorgat per el GIA al diamant Hope, al més desijable "blau intens elegant". La claritat del diamant també s'ha revisat a l'alça de "molt llaugerament inclós" (VS1) a "sense defectes interns" (IF).


Referències

  1. ↑ Recut and Renamed Wittels Diamond to Face Public and Critics, The New York Claves.
  2. ↑ 2,0 2,1 World's most famous 'unseen' diamond, BBC News.
  3. ↑ «Der Blaue Wittelsbacher». Haute Living blog. hauteliving.com. Consultat el 30 de giner de 2010.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Christie's Press Release». Consultat el 11 de decembre de 2008.
  5. ↑ enter your name here. «The Wittelsbach Diamond». tripod.com.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Schulz M. «Schleifstein der Schande» (en alemà). Der Spiegel. Consultat el 30 de giner de 2010.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Diamond sells for recession-busting $24.3 M, CNN.
  8. ↑ Dröschel/Evers/Ottomeyer (Lit.)
  9. ↑ Bavaria considers bid to bring mysterious Wittelsbach diamond home, The Times.
  10. ↑ BBC News – Rare pink diamond sells for record-breaking 拢29m, BBC News.
  11. ↑ Evers/Möckl/Nöth (Lit.), P. 363
  12. ↑ Richard W. Wise. «New Dope: Who Cut the Hope ...Diamond?». gemwiseblogspotcom.blogspot.com.
  13. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Earth Claves: show/245562,historic-diamond-fetches-16-million-pounds-at-london-auction.html». earthtimes.org. Archivat des d'el original, el 22 d'octubre de 2012.
  14. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Museum Diamonds – Scott Sucher – Wittelsbach – Museum Diamonds». museumdiamonds.com. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2012.