Anar al contingut

Culet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Culet
Talla lluenta, en el culet clarament visible en la part inferior
Pendents de diamants, en els que es veuen els culets a través de les pedres

En joyeria, el terme culet denomina a una chicoteta faceta que arremata per la seua banda inferior un diamant o una atra gema tallats en forma de lluenta.[1] Açò evita que la pedra es partixca en este punt, especialment fràgil.[2]

Alternativament, les huit facetes de la part inferior també poden convergir per a formar una punta.[3] En este segon cas, la taxació gemológica d'un diamant inclourà llavors les anotacions 'culet no present' o 'sense culet'. Una terminació en punta aumenta el valor del diamant, mentres que un culet gran ho disminuïx.

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula culet procedix del idioma francés, en orige a la seua volta en el terme llatí cūlus, i està formada com el diminutivo de cul, que significa fondo o part inferior.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Friedrich Rüdorff (1880). Grundriss der Mineralogie für donen Unterricht an höheren Lehranstalten, 3. edició (en de), Berlín: H. W. Müller, p. 35.
  2. Gerald Wykoff. «The History of Lapidary» (en en). International Gem Society. Consultat el 2024-04-10.
  3. «Historic Gemstone Cuts & Gem Cutting History» (en en). Consultat el 2024-04-10.
  4. «culet» (en en). Dictionary.com. Consultat el 6 de setembre de 2025.