Dia de la Lliberació (Països Baixos)
El Dia de la Lliberació () és la festa nacional dels Països Baixos celebrada el 5 de maig, per a commemorar el fi de l'ocupació alemana durant la Segona Guerra Mundial en 1945.
Trasfondo
L'invasió i la resistència
El 10 de maig de 1940, les forces alemanes varen invadir els Països Baixos. Cinc dies despuix, les forces neerlandeses varen capitular i el país va permanéixer baix el control de l'Alemània nazi. L'invasió va provocar l'exili del govern i la família real, desnugant un ambient d'incertitut i desesperança. Poc despuix va nàixer la resistència neerlandesa, que es va dedicar a ocultar i protegir als enemics del règim nazi, i a recolectar informació sobre els ocupants. També varen portar a terme actes de sabotage i persecució i eixecució de traïdors i colaboracionistes holandesos. El 18 de maig del mateix any, Adolf Hitler va nomenar a Arthur Seyss-Inquart com Reichskomissar dels Països Baixos, càrrec que ocuparia fins al 7 de maig de 1945, quan és capturat per les forces aliades. Va ser acusat en els juïns de Núremberg i posteriorment condenat a l'horca.cita requerida
Operació Market-Garden
En setembre de 1944 es va portar a terme l'Operació Market-Garden, l'objectiu de la qual era capturar ponts estrátegicos en el sur dels Països Baixos per a agilitar l'invasió aliada a Alemània i aixina finalisar la guerra abans del Nadal de 1944. A pesar del fracàs d'esta operació, les posicions alemanes es varen debilitar i els aliats varen conseguir lliberar algunes ciutats del sur, com Eindhoven, Nijmegen i Maastricht. No obstant, la lliberació del restant dels Països Baixos es va retardar fins a 1945. La resistència holandesa va jugar un paper crucial, proporcionant informació sobre les posicions alemanes i respal llogístic a les forces aliades previ a la lliberació.[1]
L'hambruna neerlandesa
Prop del final de la guerra, els aliments es varen fer cada volta més escassos i les condicions de vida varen empijorar. Algunes localitats del sur varen ser lliberades tempranament, pero el fracàs de l'Operació Market-Garden retarde la lliberació, i per això va prolongar el sofriment del restant de la població. Les severes condicions climàtiques per l'hivern varen empijorar encara més la situació. En setembre de 1944, els ferrocarrils nacionals neerlandesos varen fer una folga general, provocant que els alemans embargaren la totalitat dels transports de menjar i combustible cap al sector dels Països Baixos encara controlats per la Wehrmacht. Unes 4,5 millons de persones varen ser afectades i molts varen sobreviure gràcies als menjadors populars. Més de 20.000 persones varen morir d'inanició a causa d'esta hambruna, coneguda com Hongerwinter.[2]
Lliberació Final
El 4 de maig de 1945 es va rendir en la ciutat de Lüneburg l'almirant alemà Von Friedeburg davant el mariscal de camp britànic Montgomery en nom de les tropes alemanes en el Noroest d'Alemània, els Països Baixos, Schleswig-Holstein i Dinamarca.
El 5 de maig, el general canadenc Charles Foulkes va convocar al comandant alemà Johannes Blaskowitz en l'Hotel De Wereld en Wageningen en la presència del Príncip Bernhard a efectes de negociar la capitulació de les tropes alemanes en els Països Baixos.
Este mateix dia, el primer eixèrcit canadenc va ser la principal força que va alvançar sobre el nort i este del territori neerlandés i junt a l'eixèrcit britànic i tropes nortamericanes, belgues, franceses, neerlandeses i checoeslovacas, varen lliberar als Països Baixos i varen posar fi a l'ocupació alemana.[3]
Festa nacional
La lliberació de les forces d'ocupació alemanes i japoneses es va celebrar per primera volta el 31 d'agost de 1945, llavors el dia de la Reina. Wilhelmina no volia que esta festa coincidira en el seu natalici per lo que es va acordar celebrar el dia dels acorts de rendició. Inicialment solament se celebrava una volta cada cinc anys.
En 1990 el 5 de maig va ser declarat dia de festa nacional, recordant i celebrant anualment la lliberació del Regne dels Països Baixos en 1945 de l'ocupació alemana i japonesa
A pesar de ser festiu nacional, açò no significa que el 5 de maig siga automàticament un dia lliure. El govern holandés va determinar que treballadors i empleadores han d'aplegar a un acort en este sentit, gojant del dia lliure o no segons lo que marque el conveni colectiu de treball acordat. En cas de no existir dit acort, el empleador determina si és un dia lliure pagat o no
Referències
- ↑ «Països Baixos en la Segona Guerra Mundial _ AcademiaLab». acadèmia-lab.com. Consultat el 2025-04-14.
- ↑ «The Dutch Hunger Winter 1944-45» (en en). Environment & Society Portal. Consultat el 2025-04-14.
- ↑ «Història militar dels Països Baixos durant la Segona Guerra Mundial _ AcademiaLab». acadèmia-lab.com. Consultat el 2025-04-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Día de la Liberación (Países Bajos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.