Anar al contingut

Dia del Rei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dia del Rei

Koningsdag (pronunciació en neerlandés: /ˈkoːnɪŋzdɑx/ (🔊 escoltar)) o el Dia del Rei, és una festa nacional en el Regne dels Països Baixos. Celebrat el 27 d'abril (26 d'abril si el 27 és dumenge), la data marca el naiximent del rei Willem-Alexander.[1] Quan el monarca neerlandés és dòna, la festivitat es coneix com Koninginnedag (pronunciació en neerlandés: /ˌkoːnɪŋˈɪnədɑx/ (🔊 escoltar)) o Dia de la Reina i, baix el regnat de Beatriz fins a 2013, se celebrava el 30 d'abril.

La festivitat es va realisar per primera volta el 31 d'agost de 1885 com Prinsessedag o Dia de la Princesa, en el quint natalici de la princesa Guillermina, llavors presunta hereua del tro neerlandés. En el seu ascens al tro en novembre de 1890, la festa va adquirir el nom de Koninginnedag, que es va celebrar per primera volta el 31 d'agost de 1891. En setembre de 1948, la filla de Guillermina, Juliana, va ascendir al tro i la festivitat es va traslladar al seu natalici, el 30 d'abril.

La filla de Juliana, Beatriz, va mantindre la celebració el 30 d'abril despuix d'ascendir al tro en 1980, encara que el seu natalici era el 31 de giner.[2] Beatriz va modificar la costum de la seua mare de rebre una desfilada floral en el palau de Soestdijk, i en el seu lloc va elegir visitar diferents ciutats neerlandeses cada any i unir-se a les festivitats en els seus fills. En 2009, Beatriz estava celebrant el Dia de la Reina en la ciutat d'Apeldoorn quan un home va intentar envestir l'autobús de la família real en el seu automòvil; pero va chocar contra una multitut de persones i es va estrelar contra un monument: sèt persones de la multitut varen morir, de la mateixa manera que el conductor.

La reina Beatriz va abdicar en Koninginnedag de 2013 i el seu fill, Guillermo Alejandro, va ascendir al tro (el primer rei des de la celebració de la festa nacional). Com a resultat, la festivitat es va conéixer com Koningsdag a partir de 2014 i la celebració es va alvançar tres dies al 27 d'abril, el seu natalici real.[3]

Koningsdag és conegut pel seu vrijmarkt (‘mercat lliure’) realisat a nivell nacional, en el que els neerlandesos venen els seus artículs usats. També és una oportunitat per a la oranjegekte (‘locada taronja’), una espècie de frenesí cridat aixina pel color nacional.

Història

Guillermina (1885-1948)

Archiu:Oranjefeestvreugde in Amsterdam.ogv

Front a una monarquia impopular, en la década de 1880 els lliberals del govern neerlandés varen buscar un mig per a promoure l'unitat nacional. Al rei Guillermo III no li agradava, pero sí a la seua filla de quatre anys, la princesa Guillermina.[4] Una festa en honor al rei Guillermo s'havia celebrat de forma intermitent en el seu natalici, i JWR Gerlach, editor del periòdic Utrechts Provinciaal en Stedelijk Dagblad, va propondre que el natalici de la princesa s'observara com una oportunitat per a la celebració patriòtica i la reconciliació nacional.[5] Prinsessedag o el Dia de la Princesa es va celebrar per primera volta en els Països Baixos el 31 d'agost de 1885, el quint natalici de Guillermina. La jove princesa va desfilar pels carrers, saludant a la multitut.[4] La primera celebració va ocórrer solament en Utrecht, pero atres municipis ràpidament varen escomençar a observar-la, organisant activitats per a chiquets. Es varen portar a terme més processons en els anys següents, i quan Guillermina va heretar el tro en 1890, Prinsessedag va passar a cridar-se Koninginnedag, o Dia de la Reina.[4] Per a llavors, casi tots els pobles i ciutats dels Països Baixos celebraven la festivitat.[5]

La celebració va resultar popular, i quan la reina va complir la majoria d'edat en 1898, la seua pren de possessió es va pospondre sis dies fins al 6 de setembre per a no interferir en Koninginnedag.[6] La festa anual caïa l'últim dia de les vacacions escolars d'estiu, lo que la va fer popular entre els escolars.[4] No se sap si realment Guillermina gojava de les festivitats; encara que l'escritor Mike Peek, en un artícul de revista de 2011 sobre Koninginnedag, sugerix que estava entusiasmada, hi ha una història de Guillermina despuix d'una tornada cansada d'una d'estes processons de natalicis, fent que la seua nina s'inclinara fins que el cabell del joguet es despeinó, i dient-li: "¡Ara t'assentaràs en un carruage i t'inclinaràs fins que t'adolixca l'esquena, i voràs quànt t'agrada ser una reina!".[7]


Koninginnedag de 1902 no solament va honrar el natalici de la Reina, sino que es va celebrar en major entusiasme ya que va marcar la seua recuperació d'una malaltia greu. Guillermina rara volta assistia a les festivitats de Koninginnedag despuix d'aplegar a l'edat adulta.[8] Va assistir a les cerimònies del seu jubileu d'argent en 1923, que varen incloure festivitats massives en Ámsterdam i El Haya, a pesar de la petició de la Reina de que no es gastaren grans sumes de diners perque les condicions econòmiques eren difícils en eixe moment. Per a assegurar-se de que inclús les parts més pobres de la ciutat estigueren incloses, les bandes varen tocar simultàneament en 28 ubicacions en El Haya.[9] Guillermina va fer més excepcions per a events com el seu quinquagèsim natalici en 1930.[8] Durant l'ocupació alemana dels Països Baixos en la Segona Guerra Mundial, es varen prohibir les celebracions de Koninginnedag i els membres dels Comités Taronja, que organisen els events festius, varen destruir els seus registres per temor a les represàlies alemanes.[6]

Dia de la Reina en Ámsterdam, 2005: un canal.
Dia de la Reina en El Haya, 2005: mercadillo.

Juliana (1948-1980)

Desfilada militar en Arnhem, Koninginnedag de 1958.

Una atra celebració de natalici en estiu en els Països Baixos va ser la de la mare de Guillermina, la regna regente Emma, qui en acabant de que Guillermina va alcançar l'edat adulta generalment va passar el seu propi natalici, el 2 d'agost, en el Palau Soestdijk en Baarn. Fins a la seua mort en 1934, Emma va rebre un tribut floral anual de la gent del poble en el seu natalici. En 1937, la filla i hereua de Guillermina, la princesa Juliana, va fixar la seua residència en el Palau de Soestdijk despuix del seu matrimoni, i la gent del poble li va fer una presentació floral, traslladant la data al natalici de Juliana, el 30 d'abril.[8] En setembre de 1948, Juliana va ascendir al tro i, a partir de 1949, Koninginnedag va ser en el seu natalici.[10] El canvi de data va atraure l'aprovació immediata dels chiquets neerlandesos, que varen guanyar un dia extra de vacacions. La primera celebració de la festivitat en la nova data va incloure un gran circ en l'Estadi Olímpic de Ámsterdam, al que no va assistir la família real, que va permanéixer en el Palau Soestdijk.[11] La reina Juliana va retindre el tribut floral i es va quedar cada any en Koninginnedag en el Palau Soestdijk per a rebre-ho. La desfilada es va televisar en la década de 1950 i Koninginnedag es va convertir cada volta més en una festa nacional, i els treballadors tenien el dia lliure. Juliana tenia fama de "reina del poble" i, segons Peek, "se sentia com si invitara als seus súbdits a la casa real".[4]

A principis de 1966, la filla major de Juliana, la princesa Beatriz, es va casar en Klaus-Georg von Amsberg. El matrimoni va ser controvertit perque el nou príncip Claus (com se li malnomenava) era alemà i el propi Claus havia servit en l'eixèrcit alemà durant la guerra. Els disturbis contra els alemans en Ámsterdam empañaron el dia de la boda i les següents celebracions de Koninginnedag. Per temor a més manifestacions en la festivitat, els funcionaris del govern varen decidir obrir el centre de la ciutat de Ámsterdam al vrijmarkt ("mercat lliure") que s'havia celebrat durant molt temps en Koninginnedag, en les afores de la ciutat, principalment per a chiquets. El vrijmarkt va ocupar l'espai a on podrien haver tingut lloc les manifestacions i va escomençar una nova costum.[4]

Beatriz (1980-2013)

La reina Beatriz parla en l'alcalde de El Haya, Wim Deetman en Scheveningen, Koninginnedag 2005.

Quan la reina Beatriz va succeir a la seua mare Juliana despuix de l'abdicació d'esta última el 30 d'abril de 1980, la nova reina va decidir mantindre la festivitat el 30 d'abril com a homenage a la seua mare.[2] Si el 30 d'abril caïa en dumenge, Koninginnedag s'observava el dia anterior; açò va ocórrer més recentment en 2006. La raó també era pràctica: el natalici real de Beatriz el 31 de giner hauria segut menys propici per a les activitats tradicionals a l'aire lliure.[10] En lloc de quedar-se en el palau i deixar que els neerlandesos acodiren a ella, Beatriz solia visitar dos ciutats cada any per a les celebracions de Koninginnedag. Es varen fer demostracions de artesania i costums locals per a la família real, que va tindre l'oportunitat de participar.[12][13]

Les celebracions de Koninginnedag a voltes s'han vist afectades o interrompudes. En 1988, tres militars britànics estacionats en Alemània que estaven en els Països Baixos per a Koninginnedag varen morir en atacs de l'Eixèrcit Republicà Irlandés. En 1996, les celebracions en Róterdam es varen vore empañadas per una prohibició de l'alcohol, establida despuix dels disturbis ocorreguts a principis de semana en acabant de que el club de fútbol local Feyenoord guanyara el campeonat de la lliga dels Països Baixos.[14] Les visites programades de la Reina per a 2001 a Hoogeveen i Meppel es varen pospondre un any per un brot de febra aftosa.[15]

El 30 d'abril de 2009, Beatriz i atres membres de la família real es trobaven en la ciutat de Apeldoorn quan un home de 38 anys, Karst Tates, va conduir el seu automòvil Suzuki Swift entre la multitut i va esquivar per poc l'autobús descapotable de la família real.[4][16] Sèt persones varen morir i es varen cancelar més celebracions.[16] Tates va morir a causa de les ferides sofrides en l'atac poc despuix i els seus motius exactes seguixen sense estar clars, encara que sembla que el seu objectiu era la família real.[4] L'incident va provocar dubtes sobre si la família real deuria continuar participant en les celebracions. No obstant, Beatriz va indicar que la tragèdia no li impediria conéixer a la seua gent.[12] En 2010, Beatriz i la seua família varen visitar Wemeldinge i Middelburg, en la província de Zelanda. No va haver incidents i, posteriorment, la Reina va agrair a Zelanda per tornar Koninginnedag a la seua família i al seu país.[4]

Erro al crear miniatura:
La reina Beatriz i el seu fill i hereu Willem-Alexander, Príncip d'Orange (saludant) visiten Woudrichem en 2007.

La reina Beatriz va visitar els següents pobles i ciutats a lo llarc dels anys en Koninginnedag:[17]

El 28 de giner de 2013, la reina Beatriz va anunciar que abdicaria el 30 d'abril de 2013 a favor del seu fill, Guillermo Alejandro.[19] Ya que esta data va coincidir en Koninginnedag, es va cancelar la visita planificada de la família real a De Rijp i Amstelveen,[18] encara que Koninginnedag de 2013 encara se celebrava en tot el país.[20][21][22]

Guillermo Alejandro

El rei Guillermo Alejandro, la reina Màxima i la princesa Beatriz durant la celebració del Koningsdag 2014 en De Rijp.

El 30 d'abril de 2013, Koninginnedag, Guillermo Alejandro va succeir a la seua mare Beatriz i es va convertir en el primer rei dels Països Baixos en 123 anys. En conseqüència, a partir de 2014 es canvia el nom de Dia de la Reina a Dia del Rei. La data també ha canviat del 30 al 27 d'abril, que és el natalici real de Guillermo Alejandro.[1] En el primer Dia del Rei, celebrat el 26 d'abril de 2014 perque el 27 d'abril de 2014 era dumenge, el rei va visitar De Rijp i Amstelveen (originalment planejat per a ser visitat per la reina Beatriz en 2013, pero pospost per la seua abdicació).[23]

El rei Guillermo Alejandro ha visitat els següents pobles i ciutats a lo llarc dels anys en Koningsdag:

Per la pandèmia de coronavirus, moltes celebracions del Dia del Rei es varen cancelar en 2020, inclosa la visita planificada de la família real a Maastricht.[31][32] En el seu lloc, es va emetre un programa alternatiu per a quedar-se en casa, en un himne nacional cantat simultàneament i un brindis nacional. El Rei es va dirigir al poble neerlandés des de la seua casa.[33]

Activitats

Les festivitats de Koningsdag a sovint són organisades pels Comités Taronja (en neerlandés: Oranjecomité), associacions locals que busquen patrocini i donacions per a les seues activitats. En els últims anys, alguns comités han tingut dificultats per a reclutar nous membres entre els neerlandesos més jóvens.[34]

Mercat de puces

Erro al crear miniatura:
Vrijmarkt, Koninginnedag 2011, Deventer.

El vrijmarkt (lliteralment 'mercat lliure') és un mercat de puces a nivell nacional, en el que moltes persones venen els seus productes usats. Koningsdag és l'únic dia de l'any en que el govern neerlandés permet les vendes en el carrer sense permís i sense el pagament de l'impost al valor agregat.[35] ING Bank va descobrir en 2011 que un de cada cinc residents neerlandesos planejava vendre en el vrijmarkt i va estimar que guanyaria 100 € per persona per a una facturació total de 290 € milló. Més de la mitat dels neerlandesos compren en el vrijmarkt; ING Bank va predir que gastarien 28 € cada u en el vrijmarkt de 2011.[36] Se sap que la reina Beatriz compra en el vrijmarkt; en 1995 va comprar una llàntia de peu.[37] El banc també va pronosticar que el nivell més baix de vendes en el vrijmarkt en 2011 estaria en la província de Limburg, lloc de la visita de la reina Beatriz.[36]

Entre les zones més populars per a realisar el vrijmarkt en Ámsterdam es troba el barri Jordaan, pero l'ampli Apollolaan front a l'hotel Hilton en el sur de Ámsterdam està guanyant popularitat. Els chiquets venen els seus joguets o penyores que ya no usen en el Vondelpark, també en el sur de Ámsterdam, i en un esperit de diversió, els transeünts a sovint oferixen als jóvens venedors més de lo que demanen pels bens.[38] Fins a 1996, el vrijmarkt començava la nit anterior i continuava durant 24 hores. Açò es va terminar en l'esperança d'obtindre una pausa en les celebracions per a poder fer els preparatius per a les activitats del dia.[4] Utrecht, únic entre els municipis neerlandesos, conserva el vrijmarkt nocturn. En 2020, les persones podrien vendre els seus productes en una plataforma en llínea per a evitar el contacte físic en els clients.[33]

Festivitats

Koningsdag ara fa celebracions a gran escala, en molts concerts i events especials en espais públics, particularment en Ámsterdam. Es porta a terme un concert a l'aire lliure en el Museumplein de Ámsterdam, a on fins a 800 000 persones poden reunir-se. Per a ajudar als visitants a retornar a casa en tren despuix de les festivitats, els events a l'aire lliure deuen terminar a les 20:00 h i l'espectàcul Museumplein a les 21:00 h. El centre de la ciutat està tancat als automòvils i no hi ha tramvies que passen pel cor de la ciutat. S'insta a les persones a evitar l'estació de tren Amsterdam Centraal i usar atres estacions. Els trens internacionals que normalment ixen o terminen en Amsterdam Centraal es dirigixen a una parada suburbana.[39]

Erro al crear miniatura:
Un concert oferit per la banda neerlandesa Leaf en El Haya durant Koninginnenacht en 2008.
Erro al crear miniatura:
Juerguistas vestits de taronja en Ámsterdam, Koninginnedag 2007.

En els últims anys, s'han celebrat festes i concerts la nit anterior al Koningsdag. Fins a 2013, els clubs nocturns dels Països Baixos organisaven events especials per a lo que es va conéixer com Koninginnenacht (Nit de la Reina). Molts jóvens celebren en els carrers i places (i en Ámsterdam, també en els canals) durant tota la nit, i despuix de tota la nit de festa s'unixen a la multitut en el vrijmarkt.[12]

Si be les celebracions del Dia del Rei tenen lloc en els Països Baixos, Ámsterdam és un destí popular per a molts juerguistas. A sovint, als 850 000 habitants de la ciutat s'unixen fins a 1 milló de visitants. En els últims anys, les autoritats de Ámsterdam han pres algunes mides per a tractar de detindre el fluix de visitants a mida que la ciutat es va omplir massa.

Els que participen en Koningsdag comunament s'teñir el cabell de taronja o usen roba taronja en honor a la Casa d'Orange-Nassau, que governa els Països Baixos. Les begudes de color taronja també són populars.[40] Esta elecció de color a voltes es denomina "locada taronja" o, en neerlandés, oranjegekte.[12] Un membre del Comité Taronja local va dir sobre Koninginnedag en 2011:

Es formaran amistats i comunitats. Per a mi, d'això es tracta realment el Dia de la Reina. No és un esclat de patriotisme, ni tan sols es tracta de la popularitat de la família real. Es tracta d'un sentit de pertinença. Per un dia, tots són iguals en Holanda. Taronja lluenta i chiflado.[6]

Els chiquets celebren en una varietat de jocs que inclouen koekhappen (en el que atrapen en la boca un pastiç d'espècies que penja d'un fil) i spijker poepen (en el que es nuguen un fil al voltant de la cintura en una tacha penjant en un extrem, que intenten ficar en una botella de vidre).[41]

Festivals

Molts festivals de música també s'organisen en el Dia del Rei. Els festivals més importants i coneguts inclouen 538 Koningsdag, un festival de música organisat des de 1993 per l'estació de ràdio neerlandesa 538;[42] Kingsland (des de 2013), organisat en Ámsterdam, Groningen i Róterdam;[43] Supersized Kingsday, un festival de hardcore / hardstyle organisat des de 2014 per B2S;[44] Kingdance (Zwolle, abans conegut com Queendance), organisat des de 2010, i numerosos festivals techno com Loveland van Oranje (Ámsterdam), Oranjebloesem (Ámsterdam), Free Your Mind Orange Edition/Kingsday (Arnhem, Breda).

Honors

Koningsdag és una oportunitat per a que el monarca honre als ciutadans pel seu servici als Països Baixos. En 2011, la reina Beatriz va emetre una llista de honors destacant el treball de 3357 persones, la majoria de les quals es varen convertir en membres de l'Orde d'Orange-Nassau.[45]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 AZ. “Besluit vaststelling en aanduiding zevenentwintigste april als Koningsdag” (nl).
  2. ↑ 2,0 2,1 AZ. “Besluit aanduiding van de dertigste april als Koninginnedag” (nl).
  3. ↑ a-un-nou-rei "Holanda es prepara per a un nou rei". Notícies d'Àlaba (28 d'abril de 2013)
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Peek, Mike. “Long live the Queen”. Amsterdam Magazine: 29–33.
  5. ↑ 5,0 5,1 Deploige, Jeroen (2006). Mystifying the Monarch: Studies on Discourse, Power, and History, Amsterdam: Amsterdam University Press, p. 187. ISBN 90-5356-767-4.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Chadwick, Nicola. Planning the perfect Queen's Day, Ràdio Netherlands Worldwide.
  7. ↑ Bats, Winslow. “The girl queen and her coronation”. National Magazine: 12–18.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Queen's Day history dates back to 1889, NIS News.
  9. ↑ Holland preparing for Queen's jubilee, p. 13.
  10. ↑ 10,0 10,1 Queen's Day of Netherlands April 30, 2011.
  11. ↑ Schorr, Danel L.. Dutch queen guides nations through crises, eyes first anniversary.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Thompson, Nick. «Queen's Day: Go Dutch for an alternative royal celebration». CNN.
  13. ↑ «Queen's Day». Expat Centre–Leiden.
  14. ↑ Corder, Mike. Netherlands celebrates Queen Mother's birthday with national garage ix.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Koninginnedag» (en nl). Rijksvoorlichtingsdienst.
  16. ↑ 16,0 16,1 Car crash into Dutch Queen parade, BBC.
  17. ↑ «Geschiedenis Koningsdag» (en nl). Rijksvoorlichtingsdienst.
  18. ↑ 18,0 18,1 «Amstelveen 'beetje teleurgesteld'». NOS.
  19. ↑ Dutch Queen announces Abdication.
  20. ↑ «Nederland viert laatste Koninginnedag». NOS.
  21. ↑ «700.000 mensen bezochten A'dam». NOS.
  22. ↑ «Topdrukte in Brabantse steden, Koninginnedag verloopt rustig – Foto's». Omroep Brabant.
  23. ↑ Anouk Eigenraam. «Koninginnedag wordt Koningsdag en is voortaan op 27 april» (en nl).
  24. ↑ «Koningsdag vanaf 2014 op 27 april» (en nl). Rijksvoorlichtingsdienst.
  25. ↑ «Koningsdag 2015 in Dordrecht» (en nl). Rijksvoorlichtingsdienst.
  26. ↑ «Koningsdag 2016 in Zwolle» (en nl). Rijksvoorlichtingsdienst.
  27. ↑ «Koningsdag 2017 in Tilburg» (en nl). Rijksvoorlichtingsdienst.
  28. ↑ «Koningsdag 2018 in Groningen» (en nl). Rijksvoorlichtingsdienst.
  29. ↑ «Koningsdag 2019 in Amersfoort» (en nl). Rijksvoorlichtingsdienst.
  30. ↑ «King's day 2022» (en en). Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2022.
  31. ↑ «Koningsdag Maastricht 2020 gaat niet door» (en nl).
  32. ↑ «Koningsdag in Maastricht en koningsspelen afgelast wegens coronavirus» (en nl).
  33. ↑ 33,0 33,1 «Koningsdag 2020: 'Misschien een beetje rommelig, maar dat hoort erbij'» (en nl).
  34. ↑ «Woerden: Oranjecomité zoekt sponsors» (en nl). RPLFM Woerden..
  35. ↑ Chack, Erin. “Queen's Day Amsterdam 2011 guide”.
  36. ↑ 36,0 36,1 «Nederlanders rekenen op 290 miljoen op vrijmarkt» (en nl). ING Group.
  37. ↑ National yard ix honors Dutch queen.
  38. ↑ «Free market on Queen's Day». amsterdam.info.
  39. ↑ «Transportation during the Queen's Day». amsterdam.info.
  40. ↑ «Tradition of Queen's Day in Holland». amsterdam.info.
  41. ↑ Thompson, Nick (25 de abril 2011). Queen's Day: Go Dutch for an alternative royal celebration - CNN.com, CNN.
  42. ↑ «Nieuws.» (en nl). talpanetwork.com. Consultat el 2025-04-27.
  43. ↑ «Kingsland Festival» (en en-us). 4PM Entertainment. Consultat el 2025-04-27.
  44. ↑ «https://www.b2s.nl/en/events/supersized-kingsday-festival/supersized-kingsday-festival-2023/». B2S. Consultat el 2025-04-27.
  45. ↑ Dutch Queen's Day honours list, Ràdio Netherlands Worldwide.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dia_del_Rei&oldid=1583918»