Diòcesis de Silves
La diòcesis de Silves (en latín: Dioecesis Silvensis[1] i
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-pt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en l'actual Portugal. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de la província eclesiàstica d'arquidiócesis d'Évora. Va ser suprimida circa 713
Territori i organisació
[editar | editar còdic]La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en la ciutat de Silves i adyacencias.
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Silves, en a on es troba l'iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción, que va ser la catedral i hui pertany a la diòcesis de Far.
Història
[editar | editar còdic]Diòcesis d'Ossonoba
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Diòcesis d'Ossonoba.
Es creu que el cristianisme va entrar en el territori que hui constituïx Portugal des del sur, possiblement provinent del nort d'Àfrica a lo manco a partir d'el III.[2] La diòcesis d'Ossonoba (la sèu de la qual correspon a l'actual Far) va ser erigida en época romana i el seu primer testimoni històric es remonta a l'any 306, quan el seu bisbe Vicente va participar en el Concilie d'Elvira. L'invasió i pren de la ciutat pels àraps en 713 va posar fi a la diòcesis, que fins a llavors havia segut sufragánea de l'archidiòcesis d'Augusta Emèrita.
Diòcesis de Silves
[editar | editar còdic]Quan en 1188 Sancho I de Portugal, a raïl de la reconquista cristiana de la península ibèrica, va lliberar la ciutat de Silves i atres localitats de la regió del Algarve, es va recrear en 1189 la diòcesis d'Ossonoba sufragánea de l'archidiòcesis de Braga, pero en sèu en Silves i no en Far (que va reemplaçar a l'antiga Ossonoba) perque permaneixia en mans musulmanes. L'alvanç de les forces del Califato almohade va destruir Silves en 1191 i la diòcesis va quedar novament impedida.
En 1243 el rei Alfonso III de Portugal va completar la reconquista de l'Algarve. No obstant, la diòcesis de Silves recent va ser restablida en 1253 pel rei Alfonso X de Castella, qui va presentar reclams pel control de la regió despuix de la suposta donació del Regne de l'Algarve per part de l'emir de Boira al monarca castellà. En esta perspectiva, va nomenar bisbe al dominico Roberto com a bisbe de Silves sufragáneo de l'archidiòcesis de Sevilla[3] i ho va enviar al seu futur gendre, el rei Alfonso III de Portugal per a que assumira el càrrec. El rei de Portugal, reclamant la seua jurisdicció sobre l'Algarve, es va negar a reconéixer al nou bisbe. La disputa entre els dos regnes va finalisar en 1263, i des d'eixe moment la diòcesis va passar a formar part del Regne de Portugal a tots els efectes, primer sufragánea de l'archidiòcesis de Braga, des del 10 de novembre de 1394 de l'arquidiócesis de Lisboa. Mentres que l'antiga diòcesis d'Ossonoba usava el rito mossàrap, a partir d'el XII va entrar en vigor en Portugal el rito romà.
La seua ubicació en l'interior i la progressiva sedimentación del riu Arade varen contribuir al decliu de la ciutat de Silves, per lo que el bisbe de l'Algarve, Manuel de Sousa, va solicitar al rei i al papa el trasllat de la catedral cap a la costa. En el consentiment del rei Juan III de Portugal (que prèviament va complir en la condició de donar a Far el títul de ciutat), el papa Paulo III va autorisar el trasllat de la sèu episcopal de Silves a Far el 20 d'octubre de 1539 per mig de la bula Sacrosancta Romana Ecclesia.[4] De fet, Silves es va reduir a un menut poble, a sovint insalubre durant els periodos més calorosos de l'any. No obstant, les disposicions del papa varen trobar una forta oposició que va retardar l'aplicació de les normes contingudes en la bula; recent el 30 de març de 1577 el bisbe Jerónimo Osório en el seu cabildo catedralicio va poder traslladar-se a Far i prendre possessió de la nova catedral. A partir d'este moment la diòcesis va assumir el nom de diòcesis de Far.[3] Mentrestant no es produïa el trasllat, des del 4 de setembre de 1540, en l'elevació d'Évora a la categoria d'arquidiócesis, la diòcesis de Silves va passar a sufragánea d'ella.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jerónimo Osório. Hieronymi Osorii, Lvsitani, Episcopi Silvensis, Paraphrasis In Isaiam: Libri V. Editor: Birckmannus, 1579.
- ↑ (en portugués) Nora històrica en el lloc web de la diòcesis de Far.
- ↑ 3,0 3,1 «Diocese of Far». Consultat el 10 de juliol de 2019.
- ↑ Text de la bula en: João Baptista da Silva Lopes, Memòries per a a història ecclesiastica do bispado do Algarve, Lisboa, 1848, pp. 570-577.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (en francés) Fortunato d'Almeida, v. Algarve, en Dictionnaire d'Histoire et de Géographie ecclésiastiques, vol. II, París, 1914, col. 418-420
- Enrique Flórez, Espanya Sagrada, vol. XIV, Madrit, 1786, pp. 205-229
- (en portugués) José Pedro Paiva, Vos bispos de Portugal i do Império: 1495-1777, Coímbra, 2006, ISBN 972-8704-85-2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Silves» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.