Descomposició química

Archiu:Chemical decomposition.gif

La descomposició química és un procés que experimenten alguns composts químics en el que, de modo espontàneu o provocat per algun agent extern, a partir d'una substància composta, s'originen dos o més substàncies d'estructura química més simple. És el procés opost a la síntesis química.

L'equació química d'una descomposició és:

AB → A + B , o be, Reactiu → A + B + ...

eixemple:

2KClO_(s) → 2KCl_(s) + O_2(g)

Un eixemple específic és l'electrólisis d'aigua que origina hidrogen i oxigen, abdós en estat gaseós:

2 H₂O _{( l)} → 2 H_{2 (g)} + O_{2 (g)}

La descomposició química és, en, una reacció química no desijada, puix l'estabilitat d'un compost és sempre llimitada quan se li expon a condicions ambientals extremes com el calor, l'electricitat, les radiacions, la humitat o certs composts químics (àcits, oxidants, etc). Els casos més freqüents de descomposició són la descomposició tèrmica o termólisis, l'electrólisis i la hidrólisis. La descomposició química total d'un compost origina els elements que ho constituïxen.

Una definició més àmplia del terme descomposició també inclou la separació d'una fase en dos o més fases.

Processos de descomposició

Llevat en els casos de molècules molt menudes, el procés de descomposició és, en general, molt complex i no està ben definit. És molt freqüent que una molècula puga dividir-se en un conjunt de fragments més menuts, en diferents modos de separació. Esta característica és utilisada en certes tècniques analítiques, sobretot l'espectrometria de masses, l'anàlisis gravimétrico tradicional i l'anàlisis termogravimétrico. Se somet a un compost a un procés de descomposició i s'analisen els fragments resultants; despuix del seu reconeiximent es pot inferir l'estructura de la molècula inicial.

Dins d'este tipo de complicats processos de descomposició es troben els processos de formació del sol en els que es va disgregando i transformant la roca mare; la descomposició de restants biològics (residus d'animals i plantes...) que convertixen les complexes molècules orgàniques en unitats més senzilles que poden ser de nou assimilades pels organismes vius (vore cicle del carbono); o els processos que intervenen en la digestió en la qual els nutrients es destruïxen en substàncies més simples capaces de ser assimilades per les cèlules.

Composts inestables i descomposició

Els composts inestables, si són preparats, sofrixen una descomposició més o menys immediata en la que es formen substàncies més simples. Un eixemple de compost inestable és l'àcit carbónico, que es descompon en diòxit de carbono i aigua.

$H_{2}C{O}_3⟶C{O}_2+H_{2}O$

Els composts inestables acumulen gran cantitat d'energia química i, en ocasions, són d'interés per esta qüestió. Per a que puguen tindre certa utilitat pràctica, es deu trobar una forma adequada de conferir-los la suficient estabilitat química necessària per al seu maneig. És el cas de la nitroglicerina, un explosiu líquit altament inestable que detona en un simple moviment brusc. Si s'impregna dit líquit en un material poroso com la terra de diatomeas, el material resultant, la dinamita, és un sòlit de major estabilitat que requerix un iniciador per a desenrollar una explosió.

La velocitat de descomposició dels composts inestables és molt variable i depén de la naturalea del compost i de les condicions del mig. Molts d'ells poden existir durant periodos llarcs, pero la presència de certes substàncies que actuen com catalisadorés, o de certs canvis ambientals (pujada de temperatura, etc) desencadenen la seua descomposició. Com a eixemple, l'ozon (O₃) és una varietat alotrópica inestable del oxigen (O₂) que es forma en l'estratosfera i es descompon en presència d'àtoms de clor. Eixos àtoms de clor procedixen de la descomposició de composts organoclorados com els clorofluorocarbonos (estables en condicions normals pero que es descomponen en l'alta atmòsfera per la llum ultravioleta), sent la causa d'un greu problema ambiental, la destrucció de la capa d'ozon.