Desbordament de la guerra civil síria

Despuix de l'esclat de la revolució síria de 2011 durant la Primavera Àrap i la posterior escalada de les hostilitats a mitan de 2012,[1] la guerra civil síria es va transformar en un escenari de guerra subsidiària entre diverses potències regionals com Turquia i Iran. La guerra es va desbordar quan el grup insurgent iraquí conegut com Estat Islàmic d'Iraq (EI) va escomençar a intervindre en el conflicte en 2012.
En 2012, el EI va escomençar a transportar combatents, armes i suministraments a Síria. En abril de 2013, el EI es renombró com a Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant (EIIL), anunciant oficialment la seua expansió en Síria. A lo llarc de 2013, l'EIIL va combatre als grups de l'oposició síria, prenent el control de numerosos llogarets, pobles i ciutats en el noreste de Síria. A finals de 2013, el EIIL va llançar la campanya d'Anbar en regions de l'oest d'Iraq i va capturar Faluya en giner de 2014. En juny de 2014, el EIIL va capturar vastes extensions de territori durant el seu ofensiva en el nort d'Iraq, que va culminar en la captura de Mossul. El 29 de juny de 2014, el grup es renombró com Estat Islàmic (EI) i es autoproclamó un califato.[2][3][4]
Iraq
- Artícul principal → Guerra civil iraquí.
Incidents en la frontera iraquí-síria
- Artícul principal → Emboscada de Akashat.
l'emboscada de Akashat va ser un atac contra un comboi del eixèrcit siri defés per soldats iraquí, que va tindre lloc el 4 de març de 2013, quan el grup viajava per la província d'Ambar, prop de la frontera en Síria. l'Estat Islàmic d'Iraq es va atribuir la responsabilitat l'11 de març.[5] 51 soldats siris varen morir durant els enfrontaments.[6]
En març de 2013, l'Eixèrcit Lliure Siri va atacar a soldats iraquí despuix d'entrar en territori iraquí.[7] Açò va desencadenar una escalada de la violència, l'Operació al-Shabah, en maig de 2013, en la que l'eixèrcit iraquí va fracassar en el seu intent d'erradicar a estes milícies i va provocar la consolidació de vàries d'elles en el EIIL. A finals de 2013 va esclatar un conflicte armat en la governació de Ambar i, per a giner de 2014, l'Estat Islàmic hi havia mutado i creixcut fins a convertir-se en un protoestado de gran magnitut que s'havia apoderat de gran part d'Iraq i Síria, borrant la frontera entre abdós països en una nova guerra multinacional. En juny de 2014, el EIIL va llançar una ofensiva en el nort d'Iraq, conquistant àmplies zones del país i amenaçant Bagdad, lo que va convertir el conflicte en una guerra a gran escala que es va prolongar fins a 2017.
En juny de 2016, l'Eixèrcit Lliure Siri, en el respal d'Estats Units, va derrotar a les forces del EIIL en la ciutat fronteriça d'Abu Kamal. Esta ciutat és essencial per a una ruta clau que conecta l'est de Síria en Iraq. No obstant, en les hores següents, el EI va llançar una contraofensiva i va reprendre la ciutat, infligiendo importants baixes a l'Eixèrcit Lliure Siri.[8]
Al 10 de maig de 2017, el EI mantenia el control sobre Abu Kamal i la ruta clau en Iraq. Ademés, el EI va portar a terme atacs prop del pas fronteriç de Waled-Tanif, al sur, i a l'oest de Mossul, al nort. L'important control territorial que el EI manté al voltant d'Abu Kamal va permetre un pas relativament fàcil entre abdós països.[9]
Líban
La guerra civil síria ha provocat incidents de violència sectària en el nort del Líban entre partidaris i opositors del govern de Ásad i enfrontaments armats entre sunitas i alauitas en Trípoli.[10] Els combats entre rebels i forces governamentals s'han estés a Líban en vàries ocasions. La Força Aérea Síria ha portat a terme atacs aéreus contra objectius en Líban, mentres que els rebels han llançat eixides contra objectius de Hezbolá.[11] Els combats entre partidaris del xeic suní Ahmed Al-Assir, qui s'opon a la participació de Hezbolá en Síria, i l'eixèrcit libanés han causat la mort d'a lo manco 15 soldats.
Frontera entre Líban i Síria
- Artícul principal → Enfrontaments fronteriços siri-libanesos (2012-2017).
A mitan de 2012, dos militants d'Hezbolá varen morir en un enfrontament contra rebels siris que es trobaven en territori libanés.[12] El 17 de setembre, avions siris varen disparar tres missils 500 m dins de territori libanés, prop d'Arsal. Es va sugerir que els avions perseguien a rebels en la zona. L'atac va dur al president libanés, Michel Sleiman, a iniciar una investigació, encara que no va culpar públicament a Síria de l'incident.[13]
El 22 de setembre de 2012, l'Eixèrcit Lliure Siri va atacar un lloc fronteriç prop d'Arsal. Es va informar que esta va ser la segona incursió en una semana. El grup va ser repelit cap als tossals pel eixèrcit libanés, que va detindre i posteriorment va lliberar a alguns rebels per la pressió dels locals. Michel Sleiman va elogiar les accions militars, afirmant que mantenien la posició de neutralitat del Líban respecte als conflictes d'atres països. Va exhortar als residents fronteriços a recolzar al seu eixèrcit. Síria ha solicitat repetidament una repressió més intensa contra els rebels que, segons afirma, s'amaguen en ciutats fronterices libaneses.[14][15] En octubre de 2012, Hasán Nasralá va negar que membres de Hezbolá estigueren lluitant junt a l'eixèrcit siri, i va afirmar que els libanesos en Síria només protegien els llogarets habitats per libanesos de l'Eixèrcit Lliure Siri.[16]
En agost de 2014, la força aérea síria va bombardejar el costat libanés de la frontera.[17] En decembre d'eixe mateix any, varen realisar atacs contra presuntes instalacions rebels en el noroest de Arsal.[18]
Líban contra el EI i el Front al-Nusra
- Artícul principal → Batalla de Arsal (2014).
Del 2 al 5 d'agost de 2014, l'Eixèrcit libanés es va enfrontar a hòmens armats siris en la ciutat d'Arsal, lo que va deixar més de cent soldats morts en abdós bandos.[19]
El 21 d'agost de 2014, el Front al-Nusra va invadir el Líban prop de Arsal i de la ciutat del-Fakiha, en la vall de la Bekaa. Despuix d'una batalla entre ells i Hezbolá, sèt combatents de Hezbolá i 32 terroristes siris varen morir en els enfrontaments en el llogaret siri de Nahleh, just a l'atre costat de la frontera.[20]
Decenes de rehens varen ser duts de tornada a Síria durant la batalla de Arsal. Despuix del fallo de les negociacions, el Govern libanés va votar a favor d'autorisar a l'eixèrcit a invadir Síria per a lliberar-los el 4 de setembre de 2014.[21] A principis d'octubre, una força conjunta del EI i el Front al-Nusra va intentar invadir el Líban novament, pero Hezbolá els va repelir,[22] i en giner de 2015 es va produir un atre intent.
En decembre de 2015, despuix de més d'un any i mig de captiveri, les tropes libaneses presoneres del Nusra varen ser intercanviades per presoners retinguts en Líban.[23]
Hezbolá contra el EI
En juny de 2015, Hezbolá va afirmar que es trobava en mig d'una important batalla contra el EI, al que va acusar de haver invadit el Líban i haver-se apoderat de territori.[24]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Àsia|20px|Vore el portal sobre Àsia]] Portal:Àsia. Contingut relacionat en Àsia.
- Anex:Cronologia de la guerra civil síria
- Campanya de Ambar
- Crisis migratòria en Europa de 2015
- Refugiats de la guerra civil síria
- Terrorisme islamiste en Europa
- Guerra subsidiària irano-saudí
- Anex:Guerres i conflictes actuals
- Anex:Guerres per número de morts
Referències
- ↑ «[1]», Reuters.
- ↑ «FSA-ISIS fighting kills 51 on Syria-Iraq border». Al Arabiya English. Archivat des d'el original, el 2017-10-19. Consultat el 19 May 2020.
- ↑ Karen Leigh. «For ISIS, Iraq's Spoils Could Tip Balanç in Eastern Syria». ABC News. Archivat des d'el original, el 2019-04-14. Consultat el 29 May 2015.
- ↑ «[2]», NPR. Consultat el 29 May 2015.
- ↑ «Al-Qaeda claims killing Syrian troops in Iraq». Al Jazeera. Archivat des d'el original, el 2013-03-12. Consultat el 2013-03-11.
- ↑ «[3]», The Wall Street Journal. Consultat el 2017-08-08.
- ↑ «مستشفى سنجار يتسلم جثث ستة جنود عراقيين قتلوا برصاص الجيش السوري الحر». قناه السومرية العراقية. Archivat des d'el original, el 2021-09-22. Consultat el 19 May 2020.
- ↑ «ISIL retakes Syria border town from US-backed rebels». Al Jazeera. Archivat des d'el original, el 2020-07-27. Consultat el 19 May 2020.
- ↑ «ISIS Sanctuary: May 10, 2017». Archivat des d'el original, el 2017-10-09. Consultat el 12 May 2017.
- ↑ «[4]», The New York Claves. Consultat el 2017-02-28.
- ↑ «[5]», The Daily Star. Consultat el 2014-06-16.
- ↑ «Hezbollah Increases Support for Syrian Regime, U.S. and Lebanese Officials Say (Beirut)». Northjersey.com. Archivat des d'el original, el 13 May 2013. Consultat el 2012-12-25.
- ↑ «[6]», Fox News. Consultat el 2012-12-25.
- ↑ «(Lebanon), Lebanese president praises Army response to FSA attack, 23 September 2012».The Daily Star.Consultat el 2012-12-25.
- ↑ «[7]», CNN Espanol. Consultat el 2012-12-25.
- ↑ «Report: 5,000 Pro-Hizbullah Fighters Defending Lebanese-Inhabited Border Towns in Syria». Naharnet. Archivat des d'el original, el 2019-06-11. Consultat el 2012-10-20.
- ↑ «Syria warplanes bomb Lebanon border regió». The Daily Star Newspaper – Lebanon. Archivat des d'el original, el 2014-10-29. Consultat el 2014-11-13.
- ↑ «Three Lebanese killed by Syrian raid on border town». Middle East Eye. Archivat des d'el original, el 2017-10-19. Consultat el 2014-12-09.
- ↑ «Army Retakes Posts in Arsal, Says 10 Troops Killed as 'Humanitarian Truce' Reportedly Reached – Naharnet». Naharnet.com. Archivat des d'el original, el 6 May 2019. Consultat el 2014-08-12.
- ↑ «503 Service Unavailable». Archivat des d'el original, el 2015-01-28. Consultat el 2014-08-21.
- ↑ «Military option on table to free hostages». The Daily Star Newspaper – Lebanon. Archivat des d'el original, el 2019-04-10. Consultat el 2014-09-04.
- ↑ «[8]», BBC News. Consultat el 2014-11-13.
- ↑ Nour Samaha. «Lebanese army and al-Nusra Front conduct prisoner swap». Al Jazeera. Archivat des d'el original, el 2019-09-09. Consultat el 2016-08-10.
- ↑ Josh Wood. «Hizbollah declares war on ISIL». The National. Archivat des d'el original, el 2017-01-02. Consultat el 2015-06-29.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Desbordamiento de la guerra civil siria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.