Conflicte en el Líban (2011-2017)

Conflicte en el Líban (2011-2017)

La neutralitat del punt de vista d'este artícul o secció està en disputa.
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de fer canvis substancials.

El conflicte del Líban va ser l'extensió de la guerra civil síria al veí Líban, en el que han tornat els enfrontaments violents entre opositors i partidaris del règim siri. En maig de 2012 el conflicte iniciat en el nort i en el sur del país l'any anterior es va estendre a Beirut i des de llavors decenes de persones han mort i centenars més han resultat ferides en els enfrontaments. En agost de 2012 la violència sectària també va esclatar en Trípoli. El govern libanés està dominat per l'Aliança del 8 de març, considerada com a respal al govern siri. El 30 d'abril de 2017 l'eixèrcit àrap siri i la milícia chiïta libanesa Hezbolá varen conseguir prendre el total control de la frontera entre Síria i Líban. El 27 d'agost de 2017, el remanente de el ISIS en l'occident de Qalamun va acordar l'alt al fòc en l'Eixèrcit Libanés en Líban, i en Hezbolá i l'Eixèrcit Siri del costat siri de la frontera. Al sendemà, els combatitientes de el ISIS varen incendiar el seu quarter general en l'àrea i es varen preparar per a ser evacuats a Abu Kamal (en Síria). En el retir de el ISIS, el govern libanés va recuperar el control total del territori del Líban per primera volta en 6 anys.

Antecedents

Des de la Revolució dels Cedres en 2005 i la retirada de les forces d'ocupació síries del país, l'espectre polític libanés s'ha dividit entre el govern anti-siri Aliança del 14 de març i el govern pro-siri Aliança del 8 de març. L'Aliança 14 de Març, liderada pel Moviment Futur sunita musulmana, que està aliat en el Partit Kataeb cristià maronita, ha demanat ajuda libanés a l'Eixèrcit Siri Lliure i prendre una postura més ferma contra el govern siri.

Açò ha segut rebujat pel gobernant aliança 8 de Març, que inclou el Hezbolá chií i els seus aliats, com la maronita Moviment Patriòtic Lliure, entre uns atres. En agost, The Jerusalem Post va informar que els manifestants, enfurits pel respal de Hezbolá per a que el govern de Síria, varen cremar banderes de Hezbollah i les imàgens del seu líder Hassan Nasrallah en varis llocs en Síria. Manifestants progubernamentales contrarrestada per les accions que du cartells de Nasrallah. Hezbollah estats que recolzen un procés de reformes en Síria i que també estan en contra de les parceles d'Estats Units per a desestabilisar i interferir en Síria, en mig de comentaris dels EE. UU. La secretària d'Estat Hillary Clinton que deuria ser "molt clar per als que recolzen a Torreu [el] 'règim "[que] els seus dies estan contats". Es va informar que, "les vendes d'armes en el mercat negre en el Líban s'han disparat en les últimes semanes per la demanda en Síria". En juny de 2011, els enfrontaments en la ciutat libanesa de Trípoli entre els membres de la minoria alauita, lleals al president siri, Bashar al-Torreu, i els membres de la majoria sunita va deixar sèt morts.

Cronologia

Primers incidents

En els enfrontaments entre faccions en Trípoli, sèt persones varen morir i 59 varen resultar ferides el 17 de juny. Els enfrontaments armats varen esclatar despuix d'una manifestació en apoyo de els manifestants siris. La lluita va esclatar entre hòmens armats situats en els barris rivals de Jabal Mohsen (principalment alauitas que recolzen al govern siri) i Bab al-Tabbaneh (principalment suní, recolzant l'alçament siri). Entre els morts hi havia un soldat de l'eixèrcit libanés i un funcionari del Partit Democràtic Àrap alauita.

Entre el 10 i l'11 de febrer de 2012, dos o tres persones varen morir en enfrontaments en la nortenya ciutat libanesa de Trípoli, en els barris de Jabal Mohsen i Bab al-Tebbaneh. Una intervenció per part de l'Eixèrcit libanés va donar lloc a la lesió dels sis soldats.

El 29 d'abril de 2012, l'armada libanesa va expropiar un carregament gran d'armes i municions a bordo del buc contenidor "Lutfallah II", que es dirigia cap al port de Trípoli, en el nort de Líban ans que fora interceptat. El barco havia començat el seu viage des de Líbia i algunes de les armes en ell varen ser etiquetats com "Líbia". Segons la BBC, en general es creu que l'enviament estava destinat als rebels en Síria. Quatre persones varen resultar ferides durant un enfrontament entre els partidaris de l'oposició síria i els partidaris sunitas de Torreu del Moviment Tawhid.

Enfrontaments en Beirut

El 20 de maig, per la vesprada despuix de l'assessinat del xeic Abdel-Wahid, els enfrontaments varen esclatar en Tariq Beirut, prop Jdideh entre militants armats sunitas del Moviment Futur i sunitas de Tayyar al-Arabi, deixant tres morts i ferits 10 i la creació d'una tensa situació de seguritat en la capital i el país en el seu conjunt.

El 6 de setembre, dos persones varen resultar ferides en tirotejos entre membres del Moviment Futur en Beirut, i l'eixèrcit es va desplegar en la zona.

Enfrontaments en Trípoli

Juny-Juliol

El 30 de maig, dos persones més varen resultar ferides en enfrontaments entre els barris Bab al-Tabbaneh i Jabal Mohsen.

En juny 2 a 3, 15 persones varen morir i més de 60 varen resultar ferides en enfrontaments prop de Trípoli. Com a resultat dels combats, l'Eixèrcit va tornar a entrar en Síria Street, que dividix els barris en conflicte, per a establir una zona de separació entre les dos parts. Despuix de la declaració d'un alto el fuego, hi havia vàries violacions de la treua durant la nit del 3 de juny, en el que varen resultar ferits un policia i un soldat.

El 8 de juny, una persona va morir i atres tres varen resultar ferits quan els dispars va colpejar el barri alauita en Trípoli.

El 25 de juny, es varen produir enfrontaments entre les famílies que recolzen les diferents faccions polítiques en Miniyeh, nort del Líban.

El 18 de juliol, un va morir i varis varen resultar ferits per bales perdudes disparades durant antisirios celebracions en Trípoli, despuix del bombardeig de varis ministres siris.

El 27 de juliol, dos hòmens que es trobaven en el seu camí a casa a Jabal Mohsen varen ser apunyalats per desconeguts, que donen lloc a enfrontaments entre hòmens armats.

Agost

El 9 d'agost, els partidaris sunitas de Hezbollah fromthe moviment Tawhid es varen enfrontar en els salafista de Trípoli.

El 20 i 21 d'agost, 12 persones varen morir i més de 100 ferits, entre ells 15 soldats, en enfrontaments entre musulmans sunitas i alauitas en la ciutat nortenya libanesa de Trípoli, en l'atre desbordament de la guerra en la veïna Síria, segons fonts de seguritat i meges. A lo manco dos dels morts eren de Jabal Mohsen i cinc eren de Bab al-Tabbaneh. Entre els morts també va ser un chiquet de 13 anys d'edat. Cinc dels soldats varen resultar ferits per arma de fòc el 20 d'agost, i atres cinc al sendemà en acabant de que varen llançar una granada a un lloc de control de l'eixèrcit.

El 22 d'agost, l'eixèrcit libanés va fer un nou intent de detindre la violència, el desplegament de tropes en els barris enfrontats. No obstant, l'eixèrcit va sofrir moltes baixes, i es va vore obligat a retirar-se. Despuix d'obrir un diàlec en els líders de la comunitat, l'eixèrcit va conseguir forjar un alto el fuego entre les dos parts.

L'alto el fuego es va dissoldre el 23 d'agost, ya que nous enfrontaments varen esclatar per tota la ciutat. L'Eixèrcit libanés ha desplegat tancs en els barris, en un nou intent de posar la situació baix control. Mentres que una certa calma es va tornar, enfrontaments esporàdics varen continuar durant tot el dia, i la situació seguix sent inestable.

El 24 d'agost, més enfrontaments es varen produir despuix d'un intercanvi amanecer de fòc d'armes chicotetes i granades propulsadas per eixides entre combatents suní i alauitas en els barris de Qobbah i Jabal Muhsin. L'escaramuza va provocar disturbis llarc dels dos districtes, i a lo manco 7 alauita comerços de propietaris en els barris sunitas varen ser incendiades per desconeguts. La lluita es va intensificar despuix de la mort del clerc sunita xeic Khaled al-Baradei, baleado per un francotirador durant les escaramuzas de matí. Sheikh Baradei va ser segons pareix un comandant dels combatents islàmics sunitas, i la seua mort va donar lloc a disturbis sectaris adicional dins de la ciutat. Dos periodistes de l'agència de notícies desconeguts també varen resultar ferits durant els enfrontaments del dia.

Enfrontaments en la frontera siri-libanesa

A principis de l'estiu, dos combatents de Hezbolá varen morir en un enfrontament en els rebels siris que estaven en territori libanés.

El 9 d'agost, tres persones varen morir i atres 10 persones varen resultar ferides en un choc relacionat en Síria entre sunitas i chiís en el nort de Líban.

El 17 de setembre, siri d'atac a terra els avions varen disparar tres missils a 500 metros (1.600 peus) a lo llarc de la frontera en territori libanés prop de Arsal. Es va sugerir que les chorrada estaven perseguint als rebels en les afores. L'atac se li solicite president libanés Michel Sleiman a iniciar una investigació, encara que no públicament culpar a Síria per l'incident.

El 22 de setembre, un grup de membres armats de l'Eixèrcit Siri Lliure varen atacar un lloc fronteriç prop de Arsal. Aixina ho va informar a ser la segona incursió en una semana. El grup varen ser expulsats dels tossals per l'Eixèrcit libanés, qui detinguts i després lliberats alguns rebels per la pressió dels locals dignes. Michel Sleiman va elogiar les mides adoptades pels militars com el manteniment de la posició del Líban és "neutral dels conflictes dels demés". Va fer un cridat als residents fronteriços per a "estar al costat del seu eixèrcit i ajudar als seus membres." Síria ha demanat en repetides ocasions una ofensiva intensificada contra els rebels que, segons afirma, s'amaguen en les ciutats fronterices libaneses.

L'11 d'octubre de 2012, quatre proyectils disparats pel colp militar síria Masharih al-Qaa, en incidents anteriors bombardejos han causat víctimes mortals. La posició del Líban d'ignorar els atacs i desmarcar-se del conflicte es va mantindre sense canvis. Les Nacions Unides varen indicar que al voltant de huitanta mil refugiats procedents de Síria estan sent estajats en el Líban.

En octubre de Hassan Nasrallah va negar membres d'Hezbolá estaven lluitant junt al eixèrcit siri, pero que els libanesos en Síria només estaven protegint els llogarets libanesos habitats al costat del Eixèrcit Siri Lliure.

Control de la frontera

El 30 d'abril de 2017, l'eixèrcit de la República Àrap Síria, junt a Hezbolá, varen conseguir controlar tota la frontera entre Líban i Síria, que es trobava en poder de grups yihadistes com Al-Qaeda i Estat Islàmic.

Enfrontaments en els camps de refugiats

El 16 de juny, un palestí va morir i atres huit varen resultar ferits en enfrontaments en l'Eixèrcit libanés en Nahr al-Bared. El 18 de juny, dos palestins varen morir i 10 més varen resultar ferits en el camp de Nahr al-Bared i un palestí va morir en Ain al-Hilweh mentres protestaven per l'Eixèrcit libanés. El 27 de juny, es varen produir enfrontaments en la Bourj al-Barajneh, sense baixes.

Assessinat de Wissam al-Hasan

Artícul principal → Atentat en Beirut de 2012.

El 19 d'octubre, un coche bomba va matar a huit persones en el veïnat de Achrafieh, en Beirut, inclós el general de brigada Wissam al-Hassan, cap de l'Oficina d'Inteligència de les Forces de Seguritat Interna. 78 persones varen resultar ferides en l'atentat. Va ser el major atac en la capital des de 2008. L'assessinat va provocar disturbis violents en tot el país. Despuix de la mort de Wissam al-Hassan, Saad Hariri i varis atres líders polítics libanesos des de l'anti-Torreu Aliança 14 de Març va acusar directament als siris d'estar darrere de l'atac, mentres que el Moviment del Futur va cridar al primer ministre Najib Mikati a renunciar de colp i repent, alegant el seu gabinet havien demostrat incapacitat per a mantindre la seguritat del país. Un membre del Moviment d'Unificació Islàmica va morir en Trípoli el mateix dia, quan pro-Hariri hòmens armats varen prendre el control de Trípoli, i es varen enfrontar en membres de la IUM i SSNP.

El 21 d'octubre es varen produir violents enfrontaments en tot el país que varen ser desencadenades per l'assessinat. Dos chiquetes i un home varen morir durant els enfrontaments entre Bab Tabbaneh i Jabal Mohsen. La nit següent, hòmens armats pro-Hariri es varen enfrontar en rivals en la Tariq al-Jadeedah barri de Beirut. Dos sunitas i Alevi un varen morir en Trípoli i 15 persones varen resultar ferides el 22 d'octubre. En total, els enfrontaments 19-23 d'octubre va eixir 10 morts i 65 ferits.

Enfrontaments de decembre de 2012

Els enfrontaments entre partidaris i detractors del govern siri en la ciutat de Trípoli, en el Nort del Líban, no cessen i despuix d'una semana de conflictes deixen un saldo d'a lo manco 14 morts i més de 90 ferits.

el dissabte 8 de decembre de 2012 4 morts més i atres 40 han resultat ferides en Trípoli, al nort del país.

Este dumenge varen aplegar a Trípoli els cossos de tres víctimes de la vintena de suní i palestins procedent de Líban que varen morir a mans de l'Eixèrcit siri quan lluitaven junt als rebels el passat dia 30. Va ser este succés el que va incrementar la violència en el nort del país durant l'última semana.

El Consell de Seguritat libanés es va reunir este dumenge per a tractar de buscar solucions a l'actual situació.

Tots els intents de les autoritats per a posar un alto el fuego entre les parts encara no ha conduït al resultat desijat. Els grups armats utilisen en les escaramuzas no només d'armes de fòc, sino també lanzagranadas i ametralladores pesades.

El dilluns 10 de decembre de 2012, centenars de soldats i decenes de vehículs blindats de les Forces Armades del Líban han segut desplegats en Trípoli, la segona ciutat libanesa, en un intent d'acabar en les refregues entre milícies suní, partidàries dels rebels siris, i alauíes, partidàries del govern de Bachar al Torreu.

Onada d'atentats terroristes contra els barris chiís de Beirut (principis de 2014)

En les primeres semanes de 2014 es varen registrar varis atentats suïcides en els barris chiís de Beirut dominats per Hezbolá. La majoria varen ser reivindicats pel Front al Nusra, una organisació suní lligada a Al Qaeda naixcuda durant la guerra civil síria i que opera també en eixe país. Un dels atentats més sanguinosos va tindre lloc el 21 de giner.