Anar al contingut

Derivada de segon orde

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La derivada de segon orde d'una funció quadràtica és constant.

En el càlcul, la segona derivada, derivada segona o derivada de segon orde, d'una funció f és la derivada de la derivada de f. Parlant en térmens generals, la segona derivada medix cóm està variant la taxa de canvi d'una cantitat; per eixemple, la derivada segona de la posició d'un vehícul sobre el temps és l'acceleració instantànea del vehícul, o la velocitat a la que canvia la velocitat del vehícul sobre el temps. En notació de Leibniz:

𝐚=d𝐯dt=d2𝒙dt2,

a on l'últim terme és la segona expressió derivada.

En el gràfic d'una funció, la derivada de segon orde correspon a la curvatura o concavidad del gràfic. La gràfica d'una funció en una segona derivada positiva és cóncava cap a dalt, mentres que la gràfica d'una funció en una segona derivada negativa es curva en sentit opost.

Regla de potència per a la segona derivada

[editar | editar còdic]

La regla de potència per a la primera derivada, si s'aplica dos voltes, produirà la segona regla de potència derivada de la següent manera:

d2dx2[xn]=ddxddx[xn]=ddx[nxn1]=nddx[xn1]=n(n1)xn2.

Notació

[editar | editar còdic]

La segona derivada d'una funció. f(x) generalment es denota f(x). És dir:

f=(f)

Quan s'usa la notació de Leibniz para derivades, s'escriu la segona derivada d'una variable depenent i sobre una variable independent x

d2ydx2.

Esta notació es deriva de la següent fòrmula:

d2ydx2=ddx(dydx).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]