Depòsit controlat
 |
Est artícul o secció sobre tecnologia necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per tecnologia. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. |
Els Depòsits Controlats són instalacions de tractament que es troben al final de la cadena de gestió dels residus. Aixina, els rebujos dels residus que no poden valorizarse o reutilisar-se, despuix de la seua gestió prèvia en una planta de tractament, tenen com a destí final el Depòsit Controlat.
Durant les últimes décades, el disseny i explotació dels depòsits controlats ha canviat substancialment des del vell concepte d'abocador, utilisat durant els 80 i gran part dels 90, fins a l'aparició, a finals dels 90, del concepte de depòsit multibarrera. Recentment, també s'ha estés el concepte de depòsit sostenible, del com existixen algunes experiències a nivell mundial.
Característiques d'el “Abocador TRADIcional”
[editar | editar còdic]- Alta càrrega orgànica dels residus depositats
- Fort impacte migambiental per l'escàs o nul control de les emissions
- Llenta i incompleta degradació dels composts orgànics que prolonga moltíssim l'estabilisació del sistema
- Producció de lixiviados elevada i en alta càrrega orgànica
- Ralentisació dels processos d'assentaments diferencials que provoca una pèrdua considerable d'espai útil
- Periodos de vigilància post-clausura molt llarcs i d'elevadíssim cost
Característiques del Depòsit Controlat Multibarrera
[editar | editar còdic]El depòsit controlat multibarrera respecte l'abocador tradicional incorpora:
- Exhaustiu control de les emissions per mig de la construcció de sistemes de captació i tractament final de les mateixes: biogás i lixiviados
- Un us massiu dels geosintéticos com a elements constructius dels sistemes d'impermeabilisació i drenage
- L'introducció de sistemes de control i vigilància ambiental
Tot això implica una forta reducció de les afeccions al mig.
Des de l'any 2001, el marc regulador és el Real Decret 1481/2001, de 27 de decembre, pel que es regula l'eliminació de residus per mig de depòsit en abocador, transposició del text llegislatiu de l'Unió Europea 1999/31/CE relativa a l'eliminació de residus, sense perjuí de les facultats de les Comunitats Autònomes d'establir normes adicionals de protecció.[1]
Segons la naturalea del residu, tal i com definix la llegislació vigent, existixen tres categories de depòsits controlats:
- «Residus inertes»: aquells residus no perillosos que no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives.
- «Residu no perillós»: Es podrà considerar un residu com no perillós quan es tinguen proves de que un determinat residu que figure en la llista com a perillós, no presenta cap de les característiques indicades en l'anex III (Llei 22/2011).[2]
- «Residu perillós»: Segons la llei 22/2011, és el residu que presenta una o vàries de les característiques perilloses enumerades en l'anex III, i aquell que puga aprovar el Govern de conformitat en lo establit en la normativa europea o en els convenis internacionals dels que Espanya siga part, aixina com els recipients i envasos que els hagen contingut.[2]
Estes diferents categories marcaran els criteris i condicionants per a les distintes fases del seu cicle de vida: disseny, construcció, explotació, clausura i vigilància postclausura.
En la fase de disseny varis són els condicionants o factors que deuran considerar-se. Aixina, un dels factors més importants és la seua localisació, basada en les característiques geològiques i hidrogeològiques del terreny sobre el que s'implantarà. Ademés, la climatologia i el règim hidrològic i hidràulic de l'emplaçament són atres factors tècnics fonamentals a considerar en la fase de disseny. En esta fase també existixen factors restrictius i/o limitantes, tals com l'impossibilitat d'ubicació en zones geològicament inestables, volcàniques, càrstiques, zones inundables, zones en risc de llaus, proximitat a chapulls i proximitat a núcleus habitats.
En la fase de construcció deuran seguir-se les prescripcions tècniques marcades pel RD 1481, per a totes les infraestructures a construir, tals com:
- Sistema d'impermeabilisació mineral
- Sistema d'impermeabilisació artificial (en materials sintètics)
- Sistema de captació i transport de lixiviado
- Sistema de captació i tractament de biogás
- Sistema de captació i drenage d'aigües superficials
Sistema d'impermeabilisació mineral i artificial
[editar | editar còdic]La base i talussos interns de les celes d'abocada estaran totalment impermeabilizados per mig d'un sistema d'impermeabilisació recolzat sobre una sub-base preparada. Per a cada tipologia de depòsit controlat s'exigix unes condicions específiques al terreny natural sobre el que s'assenta el depòsit controlat.
En les imàgens següents queden descrites les unitats que componen les impermeabilisacions de fondo de cada tipologia de depòsit controlat, aixina com els requisits tècnics per a estes unitats.
Sistema captació i transport de lixiviado
[editar | editar còdic]El sistema d'extracció de lixiviado es dissenya i construïx en l'objecte d'arreplegar tots els líquits que s'acumulen sobre el sistema d'impermeabilisació com a conseqüència de la percolación de les aigües pluvials infiltrades a través del residu i de la pèrdua d'humitat pròpia del residu.
Com a elements principals que solen constituir el sistema de captació i transport de lixiviados s'inclouen els següents: capa de drenage, sumidero, bombes sumergibles, canonades de bombeig, caseta de bombeig de lixiviado, tubo colector de lixiviado i canonades de transport a la bassa de lixiviado.
Sistema de captació i tractament de biogás
[editar | editar còdic]El biogás és un gas saturat de vapor d'aigua, format a partir de la descomposició de la matèria orgànica, realisada per acció bacteriana i en condicions anaeròbiques.
Els principals components del biogás són el metà (CH4), el diòxit de carbono (CO2) i chicotetes traces d'atres composts, encara que la composició varia segons la naturalea dels residus depositats.
El metà present en el biogás d'abocadors és considerat com una de la més importants fonts d'emissions d'efecte hivernàcul, tant en l'unió europea com a nivell mundial. Aixina que, la reducció de les emissions difusas de biogás d'abocador constituïx una mida altament eficient per a la reducció de dits gasos. Per a això és necessària l'implantació de sistemes de captació, tractament i eliminació del biogás.
Per un atre costat, el biogás representa una important font d'energia gràcies al seu elevat contingut en metà. La seua valorisació energètica permet l'obtenció d'energia elèctrica i/o tèrmica lo que contribuïx a la millora de la chafada de carbono per mig de la substitució de combustibles fòssils per fonts d'energia renovable.
Com a elements característics i presents en un sistema de desgasificación d'un depòsit controlat s'inclouen: els pous de captació, sistemes de captació perimetral i horisontal, les estacions de regulació, la ret de transport primària i secundària i la planta d'aspiració i combustió.
Sistema de captació i recollida d'aigües pluvials
[editar | editar còdic]El disseny de la ret de drenage d'un depòsit controlat deu incloure un sistema per al control de les aigües d'escorrentía generades en les zones de desenroll i en les conques externes interceptades pel mateix. L'objectiu és evitar que les aigües pluvials de les conques internes i externes poden infiltrar-se dins de la massa de residus i d'esta forma generar lixiviados que creen un fort impacte ambiental i econòmic relacionat en la gestió del depòsit controlat. Per a això es deuen dissenyar i construir estructures tals com: sistema perimetral de sangues permanents, sistema de sangues internes provisionals per a l'explotació de celes o gots, sistemes de contenció i separació d'escorrentías en explotació, sistemes permanents d'evacuació per a les superfícies internes definitives de sagellat i sistemes d'almagasenament temporal (basses o depòsits). El disseny deu atendre a criteris hidrològics i hidràulics d'obra civil i complir en els requisits arreplegats en la llegislació vigent de depòsits controlats. Habitualment les estructures principals de drenage es dissenyen per a un cabal associat a una pluviometria màxima diària per a uns periodos de tornada compresos entre 25 i 100 anys. La bassa d'almagasenament d'aigües pluvials tindrà un volum d'almagasenament que permeta les activitats de rec, suministrament a sistema contraincendios i atres necessitats dins de la gestió del depòsit controlat.
A continuació es mostren imàgens d'estructures de drenage:
En la fase d'operació del depòsit controlat, els factors més rellevants són la correcta deposición, compactación i cubrición del residu. Paralelament, la gestió dels efluents lixiviado i biogás, és un aspecte crític per a garantisar que no existixquen afeccions al mig.
En la densitat final d'un depòsit controlat la compactación juga un paper determinant en l'optimisació del mateix. Existixen 4 factors que influïxen de manera important en la compactación inicial, independentment del tipo de màquina utilisada: gruixa de la capa de residus, número de passades sobre una mateixa capa, pendent de la capa o de la superfície i humitat del residu. De forma habitual la compactación es realisa en màquines compactadoras de residus o també denominades “pata de cabra”, perque els pisones presents en les seues rodes metàliques unit al pes propi de la maquinària, produïxen un efecte compactar – triturado necessari per a l'homogeneïsació i reducció del volum del residu.
En la fase d'operació, també són molt importants les operacions de cubrición del residu que es realisen per a conseguir els següents objectius: minimisar la producció de lixiviados favorint la escorrentía superficial versus l'infiltració, evitar emissions de gasos o volats en la massa de residu i reduir l'impacte visual.
Aixina mateix, durant esta etapa d'operació, deuran realisar-se activitats de reperfilado de talussos per a controlar i evitar que la escorrentía superficial genere infiltració dins de la massa de residus. Una activitat que deu desenrollar-se en continu és el control de les superfícies que estiguen sofrint assents diferencials per a corregir les pendents i garantisar una correcta gestió de les aigües d'escorrentía.
Posterior a l'etapa d'operació, es realisa la clausura definitiva del depòsit controlat. L'objectiu més rellevant d'este tipo d'actuació és evitar emissions al mig i garantisar l'integració paisagística i ambiental de les superfícies clausurades.
A continuació es mostren imàgens de les operacions de sagellat en un depòsit controlat. Habitualment s'instalen unitats minerals i unitats sintètiques que tenen funcions de drenage i impermeabilisació. Per últim s'instalen unitats de recuperació i integració paisagística.
Posterior a la realisació de la clausura, s'inicia el periodo de vigilància i manteniment posclausura, en el qual deuran realisar-se activitats de vigilància ambiental i manteniment de totes les infraestructures del depòsit controlat. Aixina mateix, durant este periodo es deuran continuar realisant les activitats de tractament dels efluents (biogás i lixiviados).
El determini de la fase posclausura durant el que l'entitat explotadora serà responsable del depòsit controlat, serà fixat per l'autoritat competent tenint en conte el temps durant el qual l'instalació puga entranyar un risc significatiu per a la salut de les persones i el mig ambient. En cap cas dit determini podrà ser inferior a 30 anys tal i com marca el Real Decret 1481/2001.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Decret 1481/2001
- ↑ 2,0 2,1 LLEI 22/2011
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gestió integral de residus sòlits, Tchobanoglous, Theise, Vigil (1994)
- Designing with geosynthetics, R. M. Koerner (1999, rev)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Depósito controlado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.