Densitat

En física i química, la densitat[1] (del llatí, densĭtas, -ātis) és una magnitut escalar referida a la cantitat de massa en un determinat volum d'una substància o un objecte sòlit. Usualment, se simbolisa per mig de la lletra ro (ρ) de l'alfabet grec, la seua fòrmula seria:
<math>rho = frac {m}{V}</math>
i les seues unitats, en el Sistema Internacional d'Unitats seria el kg/m<sup>3</sup>,[2] encara que també és freqüent expressar-la en kg/L o en g/cm<sup>3</sup>.
Història
Segons una història popular, Arquímedes va rebre l'encàrrec de determinar si l'orfebre de Hierón II de Siracusa hi havia desfalcado l'or durant la fabricació d'una corona dedicada als deus, substituint-ho per un atre metal més barat (procés conegut com aleació).[3] Arquímedes sabia que la corona, de forma irregular, podria ser esclafada o fosa en una gaveta el volum de la qual es podia calcular fàcilment comparat en la massa. Pero el rei no estava d'acort en este mètoto, puix haguera supost la destrucció de la corona.
Arquímedes es va donar un relajante bany d'immersió, i observant la pujada de l'aigua calenta quan ell entrava en ella, va descobrir que podia calcular el volum de la corona d'or per mig del desplaçament de l'aigua. Trobat el volum, es podia multiplicar per la densitat de l'or trobant el pes que deuria tindre si fòra d'or pur (la densitat de l'or és molt alta, 19 300 kg/m³, i qualsevol atre metal, aleado en ell, la té menor), despuix si el pes no fora el que correspondria si fòra d'or, significaria que la corona tindria aleació d'un atre metal.
Supostament, en fer este descobriment va eixir corrent nuet pels carrers cridant: «¡Eureka! ¡Eureka!» (Εύρηκα! en grec, que significa: ‘!Ho vaig trobar!’). Com a resultat, el terme «eureka» va entrar en el llenguage comú, i s'utilisa hui per a indicar un moment d'allumenament.
L'història va aparéixer per primera volta de forma escrita en De Architectura, de Marco Vitruvio, dos sigles en acabant de que supostament tinguera lloc.[4] No obstant alguns estudiosos han dubtat de la veracitat d'este relat, argumentant (entre atres coses) que el mètoto hauria exigit mides exactes que hagueren segut difícils de fer en eixe moment.[5][6]
Una atra versió de l'història diu que Arquímedes va notar que experimentava un espente cap a dalt en estar sumergit en l'aigua, i va pensar que pesant la corona, sumergida en aigua, i en l'atre platillo de la balança posant el mateix pes en or, també sumergit, la balança estaria equilibrada si la corona era, efectivament, d'or. Certament, l'espente cap a dalt de l'aigua seria igual si en els dos platillo hi havia objectes del mateix volum i el mateix pes. En això, la dificultat de conéixer en exactitut el volum del sòlit de forma irregular, en l'época, es deixava de costat. D'esta atra versió va nàixer l'idea del principi de Arquímedes.
Molt més tart, va nàixer el concepte de densitat entre els científics, en temps en que les unitats de mida eren distintes en cada país. Per a evitar expressar-ho en térmens de les diverses unitats de mida usuals per a cada cual, i no tindre que fer les necessàries conversió, els físics varen assignar a cada matèria un número, adimensional, que era la relació entre la massa d'eixa matèria i la d'un volum igual d'aigua pura, substància que es trobava en qualsevol laboratori (densitat relativa). Quan es va fixar l'unitat de pes en el sistema mètric decimal, el quilogram, com un decímetro cúbic (un litro) d'aigua pura, la sifra amprada fins a llavors, va coincidir en la densitat absoluta (si es medix en quilograms per litro, unitat de volum en el vell sistema mètric decimal, encara que acceptada pel SI, i no en quilograms per metro cúbic, que és l'unitat de volum en el SI).
Tipos de densitat
Densitat absoluta
La densitat absoluta és la magnitut que expressa la relació entre la massa i el volum d'una substància o un objecte sòlit . La seua unitat en el Sistema Internacional és quilogram per metro cúbic (kg/m³), encara que freqüentment també és expressada en g/cm³. La densitat és una magnitut intensiva.
- <math>rho = frac {m}{V} </math>
| Símbol | Nom |
|---|---|
| <math>rho </math> | Densitat |
| <math>m </math> | Massa |
| <math>V </math> | Volum de la substància |
Densitat relativa
- Artícul principal → Densitat relativa.

La densitat relativa d'una substància és la relació existent entre la seua densitat i la d'una atra substància de referència; en conseqüència, és una magnitut adimensional (sense unitats)
| Símbol | Nom |
|---|---|
| <math>rho_r</math> | Densitat relativa |
| <math>rho</math> | Densitat de la substància |
| <math>rho_0</math> | Densitat de referència o absoluta |
Per als líquits i els sòlits, la densitat de referència habitual és la de l'aigua líquida a la pressió de 1 atm i la temperatura de 4 °C. En eixes condicions, la densitat absoluta de l'aigua destilada és de 1000 kg/m³, és dir, 1 kg/dm³.
Per als gasos, la densitat de referència habitual és la de l'aire a la pressió d'1 atm i la temperatura de 0 °C, que val 1,29 g/L, és dir, 0,00129 g/ml.
Densitat mija i densitat puntual
Delta V_k</math> (convergint cap a un volum molt menut) centrats al voltant d'un punt, sent <math>Delta m_k</math> la massa continguda en cada u dels volums anteriors, la densitat en el punt comú a tots estos volums és:
(left)
L'unitat és kg/m³ en el SI. -->
Densitat aparent
La densitat aparent és una magnitut aplicada en materials de constitució heterogénea, i entre ells, els porosos com el sol, els quals formen cossos heterogéneus en intersticios d'aire o una atra substància, de manera que la densitat total d'un volum del material és menor que la densitat del material poroso si s'compactar. En el cas d'un material mesclat en aire es té:
{{{1}}}
{V_{ap}} = frac {m_r + m_{aire}}{V_r + V_{aire}}</math>
||left}} La densitat aparent d'un material no és una propietat intrínseca del material i depén de la seua compactacó. La densitat aparent del sol (<math>rho_{ap}</math>) s'obté secant una mostra de sol d'un volum conegut a 105 °C fins a pes constant.
| Símbol | Nom |
|---|---|
| <math>rho_{ap}</math> | Densitat aparent del sol |
| <math>W_{SS}</math> | Pes de sol secat a 105 °C fins a pes constant |
| <math>V_S</math> | Volum original de la mostra de sol |
Es deu considerar que per a mostres de sol que varien el seu volum al moment del secat, com a sols en alta concentració d'argila 2:1, es deu expressar el contingut d'aigua que posseïa la mostra al moment de prendre el volum.
En construcció es considera la densitat aparent d'elements d'obra, com per eixemple d'un mur de rajola, que conté rajoles, morter de ciment o d'algeps i buits en aire (quan la rajola és buit o perforat).
Vore també
- Densímetro
- Picnómetro
- Balança de Mohr-Westphal
- Metrologia
- Sistema Internacional d'Unitats
- Isopicna
- Pes específic
- Volum específic
- Termoscopi
- Órdens de magnitut (densitat)
- Anex:Taula de densitat de composts
- Anex:Elements químics per símbol
- Massa
- Volum
Referències
- ↑
- ↑ Oficina Internacional de Pesas y Medidas (2006). Centro Español de Metrología (3ª edición en español) (ed.): «Sistema Internacional de Unidades» pàg. 27.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Vitruvius on Architecture, Book IX, paragraphs 9-1 traducido al anglés y en el original en latín.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Fact or Fiction?: Archimedes Coined the Term “Eureka!” in the Bath». Diciembre de 2005. Scientific American.