Delfinario

Un delfinario és un aquari per a Delphinidae (delfins i orcas), i a voltes per a uns atres cetáceos (belugas). A sovint, estos animals viuen en un conjunt d'estanys que permeten la seua presentació al públic, la seua crío, el seu adestrament, espectàculs, i més rarament activitats d'investigació científica. En escassos delfinarios, els cetàceus estan guardats en un corral o en un estany en el mar. Certs delfinaris duen també accions de recobres als cetáceos varats.
Els delfinaris són estructures obertes al públic, casi sempre gestionades per societats lucratives, i a sovint integrades en grans aquaris, en parcs d'atraccions o en parcs zoològics. Existixen en tots els continents pero certs països tenen un número particularment elevat d'estes estructures, com Japó, China, Rússia, els Estats Units (en Florida, principalment), Mèxic (en Quintana Roo, principalment), o en menor mida Espanya i Turquia.[1]
Són cada volta més controvertits i discutits, acusats en certs països d'estar lligats a les captures de cetàceus en mig salvage, i especialment a la caça anual de delfins en Taiji, pero sobretot de no proporcionar condicions de captivitat adaptades a les necessitats fisiològiques d'estes espècies. L'interés de la captivitat d'estos animals està discutit ya que les espècies implicades no són considerades com amenaçades per l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN), per lo que estes estructures no eixerciten un paper directe en la conservació ex situ d'estes espècies. Per lo tant, cada volta més països estan legislando per a prohibir o restringir el captiveri dels cetàceus en el seu territori.
Història
Els primers cetàceus mantinguts en captivitat eren les dos belugas del en presents des de 1861.[2] Pero el primer delfinario comercial ha segut obert més vesprada, en 1938, al en de Sant Agustín, en Florida. La seua popularitat ha aumentat ràpidament fins als anys 1960 i més particularment en 1963 en l'eixida de la película Flipper el delfí i de la série televisada epónima. En 1966, el primer delfinario d'Europa veu el dia.
Situació i evolució per àrees geogràfiques
La llegislació sobre els delfinaris varia d'un país a l'atre. La majoria dels països no han llegislació particular sobre este tipo d'estructura. Cada volta més països els prohibixen o restringixen el seu establiment i el seu funcionament.
Àfrica
Amèrica del Nort
Mèxic
Mèxic és un dels països que conta el més de delfinaris en el seu territori. Trenta-i-una estructures són aixina censades[3] en un total d'aproximadament 270 delfins, dels quals 70 % en l'Estat de Quintana Roo.[4] El grup The Dolphin Company en la seua marca fr, actor major d'este sector en el país, posseïx 10 estructures. Els tres atres actors principals en este país són la societat Delphinus del Grup Xcaret, la societat Dolphinaris, propietat del fondo Adventure Capital, i la societat Vallarta Adventures.[5]
Llegislació
En abril de 2017, la Cámara aprova la reforma de la Llei General de Vida Selvada que prohibix els delfinaris i els espectàculs de cetàceus. Proposta pel Partit vert ecologiste de Mèxic (PVEM), esta mida dispon que els amos tenen 30 dies despuix de l'entrada en vigor de la llei per a realisar un inventari i comunicar-ho a la Secretaria de Mig ambient i de Recursos naturals. La reforma preveu que els cetàceus actualment detinguts podran quedar en captivitat i que cada femella podrà encara donar naiximent a una única crío. Els delfinaris podran aixina continuar operant durant aproximadament 30 anys, fins a la mort de tots els espècimen, abans de desaparéixer. La reforma ha segut adoptada en les veus del Partit revolucionari institucional (PRI), del PVEM, del Partit Nova Aliança i de la Partida trobada social. El Partit Acció Nacional (PA), el Partit de la revolució democràtica (PRD), el Moviment regeneració nacional i el Moviment ciutadà han votat en contra. La llei va a estar examinada pel Senat de la República.
En la capital, Mèxic, els diputats de l'Assamblea Llegislativa de la Ciutat de Mèxic han adoptat en agost de 2017 un conjunt de lleis que prohibixen l'utilisació de delfins captius per als espectàculs, les interaccions en els visitants, les sessions de "teràpia" i les investigacions científiques. El president de la Comissió de mig ambient ha apuntat particularment al delfinario del parc d'atraccions Six Flags Mèxic, del grup Dolphin Discovery.[6][7]
Aünat, la Norma Oficial Mexicana 135-Semarnat-2004 establix els requisits de benestar animal per als delfins en captiveri.[8]
No obstant, algunes organisacions de protecció animal sostenen que estes regulacions no són suficients per a protegir als delfins dels maltractes.
Casos de maltracte
A través, dels anys, s'han documentat varis casos de maltracte a delfins en els delfinaris d'algunes entitats de la república.
Entre els casos més coneguts es troben:
- En 2015 Dolphin Discovery, va ser clausurat per falta de permissos per a operar.[9]
- En 2017, el delfinario de Port Aventures en Mèxic va ser clausurat per la Procuraduría Federal de Protecció a l'Ambient (Profepa) despuix d'una denúncia de maltracte animal. La Profepa va trobar que els delfins estaven en condicions insalubres i que eren somesos a pràctiques cruels, com la separació de les seues mares a primerenca edat i l'us de métodos coercitius per a que realisaren trucs.
- En 2019, l'organisació Animal Welfare Institute (AWI) va publicar un informe en el que es documentaven casos de maltracte a delfins en els delfinaris de Xcaret, Dolphinaris i Aquaworld. L'informe incloïa fotografies i vídeos que mostraven a delfins en ferides, cicatrius i lesions.
- En 2020, l'organisació Empty the Tanks va presentar una denúncia davant la Procuraduría Federal de Protecció a l'Ambient (Profepa) contra Dolphinaris per maltracte a delfins. La denúncia incloïa testimonis d'ex amprats de Dolphinaris que afirmaven que els delfins eren maltractats i somesos a condicions de vida inadequades.[10][11][12][13][14]
- En 2021, la Profepa va clausurar temporalment el delfinario de Xcaret despuix de trobar irregularitats en el tractament dels delfins. La clausura es va alçar uns mesos despuix, pero la Profepa continua investigant el cas.[15]
Amèrica central i del Sur
Argentina
En este país, es troba el Món Marí, el sol delfinario d'Amèrica del Sur presentant a una orca.
Chile
Chile ha prohibit la captura, l'importació, la comercialisació i l'exhibició de cetàceus en captivitat sobre el seu territori en 2005.[16] Esta mida, que implica també uns atres espècies animals (pingüins, otarios, tortugues...), ha sobretot per a objectiu d'impedir que Chile siga una zona privilegiada de captura d'animals marins en vistes a alimentar el tràfic.[17]
Costa Rica
Costa Rica ha fet aixina mateix en juliol de 2005 publicant un decret que prohibix la captivitat de les delfins i de les ballenes, aixina com el fet de nadar en ells.[18] Este decret establix també requisits per a les empreses, institucions o persones que desigen realisar qualsevol activitat d'observació, d'investigació o de turisme en relació en els cetàceus en les aigües nacionals.[19]
Europa
En Europa 17 país han delfinaris en el seu territori, la majoria present a delfins mulares, dos presenten també a orcas, i un solament, l'Oceanogràfic de Valéncia, present a belugas. Alguns presenten també a marsopas comuns i a delfins rosats.
Els països que presenten el més de cetàceus en Europa són Espanya, Països Baixos i França.[20] Espanya és el país d'Europa que posseïx el més de delfinarios, en 11 estructures (o siga aproximadament un terç dels delfinaris europeus).[21]
Espanya

En Espanya hi ha dotze delfinarios. Dos multinacionals posseïxen sèt seues soles, Aspro-Oci i Parcs Reunits. Soles sis de cadona dèsset comunitats autònomes tenen delfinaris en els seus territoris. Les que tenen més són les illes Canàries (quatre) i Catalunya (tres), vénen després la Comunitat valenciana, Andalusia, Madrit i les illes Balears.
El grup Aspro-Oci és propietari de sis delfinaris en Europa, dels quals quatre en Espanya: dos en Canàries, el Margalloneres Park (Gran Canària) i el Aqualand Costa Adeje (Tenerife), el fr en Balears i el fr.
El grup Parcs Reunits és el propietari de sis delfinaris en el món, dels quals tres en Espanya : aquell del Zoo Aquarium de Madrit, el Aquópolis Costa Dorada en Vilaseca en Catalunya, i el Selwo Marina en Benalmadena, en Andalusia.[22]
l'Oceanogràfic de Valéncia, propietat de la Ciutat de les Arts i les Ciències, reunix vàries cetàceus dels quals 2 belugas i 13 delfins mulares. Està explotat per la societat Avanqua.
El Loro Parc, en Tenerife, en les illes Canàries, present a 7 orcas i 9 delfins mulares.[23][24] Està la propietat de l'alemà Wolfgang Kiessling. El fr, sobre l'illa lanzaroteña, en Canàries, present a 4 delfins mulares.
El Mundomar Benidorm en Comunitat valenciana, conta en 11 delfins mulares.[25]
El Zoològic de Barcelona presenta també delfins mulares. No obstant, en 2017 el zoo modificarà completament el seu delfinario, la nova instalació no comportarà de grades i vorà la parada dels espectàculs en els delfins.[26] Esta modernisació dona continuació a la llei de protecció dels animals que prohibix els espectàculs que exploten animals no-domèstics votada pel Parlament de Catalunya en 2013. Esta llei implica puix també el Marineland de Catalunya, ubicat una miqueta més al nort a Palafolls, i el Aquopolis Costa Dorada ubicat una miqueta més al sur.
En 2009, Proyecte Gran Simi va demanar el tancament de tots els zoològics en delfinaris d'Espanya per incomplir la llei.[27]
Referències
- ↑ «Ceta Base • Captive Cetacean Database» (en en). cetabase. org. Consultat el 26 de novembre de 2017.
- ↑ «The Lost Museum Archive».
- ↑ «Diputats aproven prohibició de delfinarios en Mèxic - Televisa News».Televisa News.Consultat el 7 de maig de 2017.
- ↑ «Ceta Base - Captive Cetacean Database – Ceta Base • Captive Cetacean Database».
- ↑ (és) multimediaefectiva. com, « Adeu delfinaris en la Ciutat de Mèxic; prohibix ALDF la seua operació - Megalópolis », sur Megalópolis (vaig consultar li 2 août 2017)
- ↑ «DTO-135 EXENT 26-ENE-2005 MINISTERI D'ECONOMIA, FOMENT I RECONSTRUCCION, SUBSECRETÀRIA DE PEIXCA - Llei Chile - Biblioteca del Congrés Nacional».
- ↑ «Ceta Base - Captive Cetacean Database – Dolfinarium Harderwijk • Netherlands».
- ↑ «FAO. org :». www. fao. org. Consultat el 2024-01-21.
- ↑ «Clausuren delfinario en Cancún que no tenia autorisació per a l'activitat». www. notimerica. com. Consultat el 2024-01-21.
- ↑ «Per abús i maltracte a delfins, denuncien a Dolphinaris | Pàgina 66» (en és-mx). Consultat el 2024-01-21.
- ↑ «Cancún: Denuncien explotació de delfins cegos i ferits en shows» (en és). sipse. com. Consultat el 2024-01-21.
- ↑ «Denuncien a Dolphinaris en Profepa per abús físic de delfins» (en és-mx). Quadratin Quintana Rosegue. Consultat el 2024-01-21.
- ↑ «Presenten denúncia contra Dolphinaris per abusos físics a delfins» (en és-mx). PlayaalDía. Consultat el 2024-01-21.
- ↑ «ONG denuncia maltracte en els delfinarios en Mèxic durant la contingència • Teorema Ambiental» (en és). Teorema Ambiental. Consultat el 2024-01-21.
- ↑ «Clausura Profepa delfinario de Cancún» (en és-mx). Grup Mileni. Consultat el 2024-01-21.
- ↑ «CMMR Leviathan».
- ↑ Décret du 28 juillet 2005
- ↑ «Costa Rica, primer país en prohibir el captiveri de delfins i ballenes».
- ↑ «L'Inde reconnaît els dauphins comme dones "personnes senar humaines" et interdit els delphinariums - notre-planete. info».
- ↑ «Ceta Base - Captive Cetacean Database – Ceta Base • Captive Cetacean Database».
- ↑ «Ceta Base - Captive Cetacean Database – Zoo Duisburg • Germany».
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2014. Consultat el 24 d'octubre de 2014.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2014. Consultat el 24 d'octubre de 2014.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2014. Consultat el 24 d'octubre de 2014.
- ↑ 24 km
- ↑ Vázquez, David García (29 d'octubre de 2013). «Catalunya prohibirà als circs utilisar animals per a evitar el seu sofriment».
- ↑ Proyecte Gran Simi demana el tancament de tots els zoològics en delfinaris d'Espanya per incomplir la llei
- Este artícul conté una traducció derivada de «Delfinario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.