Anar al contingut

Davilla nitida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Davilla nitida, fruit of a liana known as Chaparro (10620426076).jpg
Davilla nitida (Davilla nitida)

Davilla nitida és una espècie de bejuco pertanyent a la família Dilleniaceae.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Són lianas, en la corfa exfoliante, les branques jóvens glabras. Fulls elíptics, oblongas o lanceoladas, de 5–18 cm de llarc i 3–8 (–9) cm d'ample, redonejades, agudes o apiculadas en l'àpiç, atenuades a redonejades, coriáceas, màrgens sancers a dentados, planes a llaugerament escabrosas en la fes, pilosas en el envés solament a lo llarc dels nervis; pecíols 1–3 cm de llarc. #Inflorescència terminals o axilars, de 7–20 cm de llarc, escassament pubescentes; flors 7–12 mm d'ample; sépals interiors àmpliament ovados, glabros, anaranjados; pétals obovados, 4–6 mm de llarc, grocs; estams 40–50; carpelo 1, glabro. Llavors 2.5–4 mm de llarc, arilo blanc.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És una espècie comuna que es troba en boscs alterats, en la zona atlàntica; a una altitut de 0–750 m; fl ene–mar, fr feb–may;[3] des del sur de Mèxic a Brasil, també en Cuba i Jamaica.

El bejuco de chaparro es va usar per a animar la cabalgadura, per a espantar gossos braus, com a arma de defensa en general. En el bosc dens, el bejuco chaparro conté aigua potable, a la qual acodix el viager sediento. Per l'abundància i tonalitat de les seues fruts este bejuco es pot utilisar com ornato o pérgolas o arcs en el paisage urbà (L. Acer 2005).

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Davilla nitida va ser descrita per (Vahl) Kubitzki i publicat en Mitteilungen der Botanischen Staatssammlung München 9: 95–99. 1971.[2]

Sinonímia

“Chaparro”, “chaparrito”, “bejuco d'aigua”. (Lliure plantes útils de la conca del Orinoco).

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Davilla nitida en PlantList
  2. 2,0 2,1 «Davilla nitida». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de juny de 2013.
  3. Moreno 20832, Stevens 19974;
  4. Davilla nitida en PlantList consultat el 23 de maig de 2011

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Aymard C., G. & J. Miller. 1994. Dilleniaceae novae Neotropicae---III. Sinopsis i #adició a les Dilleniaceae del Perú. Candollea 49(1): 169–182.
  2. Aymard C., G. A. 1998. Dilleniaceae. 4: 672–685. In J. A. Steyermark, P. I. Berry & B. K. Holst Fl. Venez. Guayana. Timber Press; Missouri Botanical Garden, Portland; St. Louis.
  3. Balick, M. J., M. H. Nee & D. I. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1-246.
  4. Brako, L. & J. L. Zarucchi. 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  5. Breedlove, D. I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1-246.
  6. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Ca. nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  7. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  8. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  9. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.