Dama de Brassempouy

La dama de Brassempouy, dama de la capucha o venus de Brassempouy és un fragment de estatuilla femenina de marfil. Es data en el Paleolític Superior i és una de les més antigues representacions detallades del rostre humà.

Dama de Brassempouy

Descobriment

Erro al crear miniatura:

El jaciment s'ubica en la mateixa localitat de Brassempouy: rèpliques jagantes de les figures paleolíticas ubicades en el sostre del museu/jaciment (Maison de la Dona'm), vistes a través de l'entrada a l'ajuntament.

Brassempouy és una localitat de les Landes, al sur de França, en la circumscripció del qual es troben dos jaciments arqueològics, a solament un centenar de metros de distància i en una antiguetat considerable: la «Galeria de les Hienes» i la «Cova del Papa».

Esta última, va ser descoberta i estudiada en 1881 per P. E. Dubalen qui va trobar vestigis del Magdaleniense ple, més vesprada per J. De Laporterie i, finalment, en 1894, per Édouard Piette. Estes primeres excavacions no varen ser molt cuidadoses en l'estratigrafia, no obstant Piette va descriure varis nivells baix dels de Dubalen, que va atribuir al Solutrense Superior i Mig. I en la base va trobar un nivell que va batejar com a «capa ebúrnea» per l'abundància d'objectes i fragments de marfil que ha segut, recentment, datada en el Gravetiense.

Piette va trobar en este nivell numerosos fragments de estatuillas entre les que va destacar, en seguida, la denominada «figurita de la capucha» un chicotet cap sense restants del cos. Per una atra part va intentar relacionar les seues troballes en les representacions faunísticas del art moble de la regió dels Pirineus francesos (a on havia excavat vàries coves), esbossant una cronologia especulativa que va ser desmontada per l'abat Henri Breuil en 1906.

Descripció

La dama de Brassempouy, tallada en marfil de mamut, medix 3,65 centímetros d'altura, 2,2 centímetros d'ample i 1,9 centímetros de gruixa. A pesar de ser una de les venus en les traces més detallades, les proporcions anatòmiques del cràneu no són realistes: el rostre té forma de triàngul invertit molt equilibrat. El nas i les celles estan perfectament representades, pero no té boca. En el cap, el cabell està representat d'un modo poc convencional, per mig de traços en redecilla, per lo que alguns pensen que es tracta d'una capucha, d'un tipo concret de pentinat o, simplement, la representació esquemàtica del cabellam. En el costat dret de la cara té un chicotet clavill.

Vore també

• Art paleolític

Bibliografia

• (pàgina 51)