Anar al contingut

Dònes en la guerra d'Afganistan (1978-1992)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les dònes en la guerra d'Afganistan (1978-1992) varen eixercitar una diversitat de funcions.[1][2]

Dònes en l'eixèrcit

A lo manco 20.000 dònes varen ser reclutades com a personal de respal per l'eixèrcit soviètic durant la guerra, treballant en funcions com a enfermeres de camp, administradores i fiscals militars. A lo manco 56 soviètiques varen morir durant la guerra, encara que es desconeix el número real de víctimes femenines ya que l'Unió Soviètica no les va contabilisar oficialment. En 2006, el govern rus va aprovar una llei que declarava que els civils que treballaven en Afganistan no tenien dret als beneficis de guerra.[3]

Durant els anys de guerra, les dònes varen conseguir numeroses fites en l'eixèrcit afgà. En 1983, Khatool Mohammadzai es va convertir en la primera dòna del país en rebre entrenament com paracaigudiste. No obstant, se li varen negar posats de combat, per lo que va servir com a instructora entrenant soldats per a rols de paracaigudistes i comandos durant la guerra. En 1989, Latifa Nabizada i la seua germana Laliuma es varen convertir en les dos primeres dònes pilot en unir-se a l'escola militar afgana en la Força Aérea Afgana, sent finalment admeses despuix d'haver-els segut negada l'admissió en vàries ocasions per "raons mèdiques".[4][5] Vàries afganes varen alcançar prominència pels seus papers en combat, com Bibi Ayesha, una caudillo que va lluitar contra l'invasió soviètica.

Vàries dònes també varen participar en les unitats paramilitars irregulars i milícies populars de Defensa de la Revolució creades pel governe comunista d'Afganistan despuix de la Revolució de Saur de 1978, armada pel govern i empleades per a protegir infraestructura sensible i mantindre l'orde públic.[6] No obstant, casi tota menció de la NODR va desaparéixer despuix de l'invasió soviètica d'Afganistan en decembre de 1979, possiblement perque els soviètics varen considerar que un cos de grups armats irregulars poc responsables era indesijable durant la seua ocupació.[7]

Els drets de les dònes durant la guerra

Logotip de l'Associació Revolucionària de Dònes d'Afganistan

Durant la guerra, el govern recolzat pels soviètics va fer una série d'intents de modernisar la situació dels drets de les dònes en Afganistan, incloent la concessió de drets laborals iguals i l'obligatorietat de l'educació per a les chiquetes. En 1988, les dònes representaven el 40 per cent dels meges i el 60 per cent dels professors de l'Universitat de Kabul, 440.000 estudiants dònes estaven matriculades en diferents institucions educatives i 80.000 més en programes d'alfabetisació.[8]

El Consell de Dònes Afganes (AWC) va ser una organisació de la República Democràtica d'Afganistan (1978-1987) i de la República d'Afganistan (entre 1987 i 1992) que proporcionava servicis socials a les dònes d'Afganistan, lluitava contra l'analfabetisme i oferia formació professional.[9] Molts temien que el AWC fora sacrificat en les conversacions de reconciliació nacional que varen escomençar en 1987.[10]

No obstant, a pesar dels esforços nominals soviètics per a promoure els drets de les dònes durant la guerra, les dònes encara enfrontaven nivells intensos de discriminació i violència, incloent assessinats de civils i violacions per part de les tropes soviètiques, i el final de la guerra i el posterior colapse de la República Democràtica d'Afganistan varen dur a una intensa reacció contra els drets de les dònes.[11][12][13][14]

l'Associació Revolucionària de Dònes d'Afganistan va ser fundada en 1977 per Meena Keshwar Kamal, una activista estudiantil afgana, i va escomençar una campanya contra les forces soviètiques i el govern d'Afganistan recolzat pels soviètics despuix de l'invasió.[15] Kamal va ser assessinada en 1987 en Quetta, Pakistan, possiblement pel Servici d'Inteligència Afgà KHAD o per órdens del líder fonamentaliste muyahidín Gulbuddin Hekmatyar.[16][17]

Les dònes refugiades a sovint s'enfrontaven a importants problemes de discriminació, especialment perque alguns camps de refugiats estaven controlats de facto per muyahidines fonamentalistes.[18]

Vore també

Referències

  1. ↑ «A Muslim Woman Officer in the Soviet Army During the Soviet-Afghan War. A Soviet "Anti-Hero"». Archivat des d'el original, el 2021-07-11. Consultat el 2021-07-17.
  2. ↑ «The Mujahidat Dilemma: Female Combatants and the Islamic State – Combating Terrorism Center at West Point». Archivat des d'el original, el 2021-06-17. Consultat el 2021-07-17.
  3. ↑ «Women recall the 'hell' of Soviet war in Afghanistan». Associated Press. Archivat des d'el original, el 2021-07-11. Consultat el 2021-07-17.
  4. ↑ «[1]», Mama Àsia, ABC. Consultat el 2016-12-19.
  5. ↑ «[2]», BBC News. Consultat el 2016-12-17.
  6. ↑ Mary Ann Tétreault (1994). Women and Revolution in Africa, Àsia, and the New World, Univ of South Carolina Press, pp. 227–. ISBN 978-1-57003-016-1.
  7. ↑ Anthony Arnold (1983). Afghanistan's Two-Party Communism: Parcham and Khalq, Hoover Press, pp. 95–. ISBN 978-0-8179-7793-1.
  8. ↑ (2006).«Afghan Women: The State of Llegal Rights and Security».Policy Perspectives.3(1)
    25–41.Consultat el 2021-07-17.
  9. ↑ Mary Ann Tétreault (1994). Women and revolution in Africa, Àsia, and the New World. ISBN 9781570030161.
  10. ↑ Lawrence Kaplan. Fundamentalism in comparative perspective, Univ of Massachusetts Press, p. 144.
  11. ↑ «Afghanistan: Soviet Era: Russian soldiers rape Afghani civilians - ColorQ Human Rights Corner». Archivat des d'el original, el 2021-07-09. Consultat el 2021-07-17.
  12. ↑ «4 SOVIET DESERTERS TELL OF CRUEL AFGHANISTAN WAR - NYTimes. com». The New York Claves. Archivat des d'el original, el 2017-04-02. Consultat el 2021-07-17.
  13. ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 2021-07-11. Consultat el 2021-07-17.
  14. ↑ «[3]». Consultat el 2021-07-17.
  15. ↑ «[4]». Consultat el 2021-07-17.
  16. ↑ «Biography of Martyred Meena, RAWA's founding leader». RAWA. Archivat des d'el original, el 2008-09-07. Consultat el 15 May 2016.
  17. ↑ Ramakrishnan, Nitya (May 2013). In Custody: Law, Impunity and Prisoner Abuse in South Àsia, SAGE Índia, p. 118. ISBN 9788132117513.
  18. ↑ (1992).«The Balancing Act».Women & Therapy.13(1–2)
    113–128.doi:10.1300/J015V13N01_11.Consultat el 2021-07-17.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dònes_en_la_guerra_d%27Afganistan_(1978-1992)&oldid=1423810»