Cuevas del Toll
La cova del Toll (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-ca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) és una cova prehistòrica situada en Moyá, en la comarca del Moyanés (Barcelona, Catalunya, Espanya). Situada a 745 metros d'altitut, té un recorregut total de 1148 metros. La part habilitada per a la visita és de 180,55 metros i té forma de L. És una de les coves prehistòriques d'Europa més rica en fauna del Cuaternario.
El Complex de les coves del Toll està format per la cova del Toll (1148 m), la cova dels Toixoneres (50 m), la cova Morta (100 m) i el alvenc del Bassot (avenc del Bassot) (12 m de profunditat). Se supon que antigament les diferents cavitats estaven conectades entre sí. En elles s'han trobat abundants restants arqueològics i paleontológicos, des del Paleolític mig fins a l'Edat del Bronze.
En el 2007 es va crear en les afores de les coves el Parc Prehistòric de les Cuevas del Toll,[1] l'objectiu del qual és la difusió i socialisació de la paleontologia, l'arqueologia i el mig natural.
Història
[editar | editar còdic]Pese a que la cova era coneguda des de temps remots pels lugareño, no va ser descoberta espeleológicament fins a 1948, quan el Grup d'Exploració Subterrànea del Club Montanyenc Barcelonés (G.E.S.-C.M.B.) l'escomença a explorar.
Llavors, l'única boca coneguda era la de la surgencia, que donava pas a una galeria estreta i de difícil progressió. En 1952, molt més alvance, en la cridada "Galeria sur", troben abundants restants arqueològics i paleontológicos. La troballa d'estos restants en un punt tan inaccessible de la cova va fer pensar que en un atre temps va deure existir una atra boca per la que es podia accedir a la "Galeria sur" de manera molt més fàcil.
En 1953 la topografia realisada assignava un recorregut total de 1086 metros. A l'any següent i en colaboració en el G.E.M. de Moyá, es determina el punt a on deuria estar situada la suposta boca. Despuix d'una série d'excavacions i desobstruccions, els espeleòlecs J. Sala, P. Quintana, J. Armadans i Joan Surroca conseguixen el 29 d'octubre per fi obrir la boca. L'excavacions posteriors varen demostrar que esta galeria havia deixat de ser chafada per el home fa 4000 anys. En els anys següents se seguiria alvançant per l'estreta i dificultosa "Galeria este".
L'existència del propenc avenc del Bassot (alvenc del Bassot) feya supondre una relació entre les dos cavitats. En 1980 el G.E.M.I.-Moyá realisa un precís alçament topogràfic per a vore la distància existent entre l'alvenc i l'últim sector de la "Galeria este", donant un resultat de 80 m. Desobstruyendo des de l'alvenc varen conseguir, despuix de superar diversos passos molt estrets, realisar l'enllaç Avenc del Bassot-Cova del Toll el dia 15 d'agost. Posteriorment varen realisar un nou bombejat de les galeries inundades, conseguint alvançar 20 m més en la direcció oposta.
Habilitació com a cova turística
[editar | editar còdic]En els anys 1960, en el patrocini de la Diputació de Barcelona, es realisa l'allumenament de l'interior de la cova. En 1981 l'allumenament va ser ampliat i inaugurada pel llavors president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas. Des d'este moment s'inicien les visites a la cova de forma esporàdica i prèvia concertació en Joan Surroca. Des de l'any 1994 s'han anat realisant diferents intervencions per a la promoció turística i cultural de les coves, iniciant-se el servici regular de visites guiades i de tallers didàctics prèvia concertació.
Descripció
[editar | editar còdic]La cova del Toll té tres boques d'entrada: la "Boca sur", la "Boca de la surgencia" i el "Avenc del Bassot" (alvenc del Bassot).
La cova es dividix en quatre sectors:
- Galeria sur (zona visitable)
- Consta d'una galeria recta de 108 metros de llongitut. És la zona a on habitava el home prehistòric i és a on s'han trobat la major part dels restants arqueològics i paleontológicos. Al final de la galeria hi ha un forcall, a la dreta està la "Galeria este" i a l'esquerra la "Galeria de la surgencia" (tancada en una reixa).
- Galeria este (zona visitable 72.55 metros)
- Galeria que discorre per damunt del curs d'un riu intermitent. Al principi la galeria té bones dimensions, per a fer-se cada volta més estreta i dificultosa a mida que es va alvançant, havent cada volta més passos en aigua i fanc, sifonando en numerosos punts. Solament es pot visitar fins a la "Sala del sifó".
- Boca de la Surgencia
- La galeria té un recorregut de 543 metros, fins a aplegar al creuament en la "Galeria sur" i la "Galeria este". Esta galeria és la continuació de la "Galeria este", i com a tal és la continuació d'un chicotet riu subterràneu que aplega a ser actiu en época de pluges i el cabal de les quals aflora per la boca de la surgencia. La galeria és de lliure accés fins a casi el final, a on hi ha una reixa per a impedir la continuació.
- Avenc del Bassot (alvenc del Bassot)
- Es tracta d'un chicotet alvenc de 12 metros de profunditat. En el seu fondo es troba una chicoteta i estreta galeria, que no és més que la "Galeria este", en la que comunica despuix de superar varis passos estrets.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Parc Prehistòric dels Coves del Toll». Consultat el 22 de febrer de 2012.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuevas del Toll» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.